La consulta per a triar llengua en els col·legis començarà el 25 de febrer

La consulta sobre l’elecció de la llengua base en els col·legis de la Comunitat Valenciana ja té data: serà entre el 25 de febrer i el 4 de març quan les famílies hauran de decidir si volen que els seus fills tinguen el castellà o el valencià com a llengua preferent amb més pes en l’ensenyança. Així ve arreplegat este dilluns en l’orde de la Conselleria d’Educació publicada en el DOGV, a on posa data a una qüestió que diverses associacions de pares i mares, així com sindicats, han demanat paralitzar.

Segons consta en el Diari Oficial, el mètode de votació serà a partir de la web de la Secretaria Digital (https://portal.edu.gva.es/consulta/, web que en estos moments assenyala que estarà disponible “pròximament”). Per a poder participar en la consulta, la Conselleria remetrà un full informatiu amb la fitxa de les dades de l’alumnat i les famílies hauran de comprovar si estes dades són correctes.

Així, el cens provisional es publicarà el 17 de febrer i el 21 es farà el definitiu. Quatre dies després, a les 9 del matí, s’obrirà la consulta, que estarà disponible fins a les 14 hores del 4 de març, això és, dos setmanes. Es podrà participar en la consulta per a triar la llengua base per cada un dels fills matriculats en el centre. Serà suficient que vote un representant legal per cada fill.

La consulta forma part de la llei que van impulsar el juny de 2024 PP i Vox en les Corts amb el nom de “Llibertat educativa” i que suposa la derogació de l’anterior model de plurilingüisme del Botànic. Esta modificació suposa passar d’un model amb un pes quasi equitatiu entre les tres llengües a un sistema similar al de línies anterior, a on una de les dos llengües té més pes en les hores lectives.

La llei establix que si hi ha més d’un 25 % de famílies que desitgen fer classe en una de les dos llengües s’haurà de crear una línia (una classe) per a això, encara que això genera dubtes de com s’aplicarà en localitats amb pocs alumnes. Si no hi ha alumnat suficient per a fer dos aules, es farà classe sobre la base del que vote la majoria. La idea, però, és donar “llibertat educativa” a les famílies perquè els seus fills facen classe en la llengua que desitgen (sempre respectant uns percentatges per a la llengua cooficial), i que puga haver-hi centres amb 1r A que faça classe en castellà i un 1r B que ho faça en valencià, per posar un exemple.

Crítiques de l’esquerra

La convocatòria de la consulta ha provocat les crítiques de l’esquerra. “Estem davant d’una consulta que és un atac al valencià per part de Carlos Mazón, que, encara que ja no govern amb la ultradreta, continua aplicant l’agenda ultra”, ha assenyalat el portaveu d’educació del PSPV en les Corts, José Luis Lorenz, que ha indicat que, amb esta proposta, els directors “ja no tindran en compte criteris pedagògics a l’hora de fer grups, sinó que prevaldrà l’elecció d’una llengua enfront de l’elecció pedagògica”.

També ha carregat contra esta llei el portaveu educatiu de Compromís, Gerard Fullana, que ha lamentat que la consulta “no té res a veure amb la llibertat educativa”. “El que es pretén és que una part de l’alumnat no aprenga una de les dos llengües oficials i hi haurà desenes de milers de famílies que no tindran l’opció triada, majoritàriament les famílies que trien ensenyança en valencià”, ha indicat Fullana, que ha assegurat que esta votació “dificultarà molt la matrícula en els centres educatius”.

Suscríbete para seguir leyendo