El valencianisme plora d’alegria el gol de Diakhaby

El tres de març de 2024, el futbol espanyol i, sobretot, el valencianisme van haver de contindre la respiració davant de la de greu lesió que va patir Mouctar Diakhaby durant un València-Madrid. El central del València es va enfrontar pràcticament a la pitjor lesió a la qual es pot enfrontar un esportista, una luxació total de genoll que l’ha tingut quasi un any lluny dels terrenys de joc. Este diumenge, 11 mesos després de la nit més dura de la seua carrera professional, Diakhaby va rebre la recompensa que tant mereixia un lluitador com ell, un gol que va fer que esclatara d’emoció. Tant ell com Mestalla, que no va poder contindre les llàgrimes davant de l’alegria d’un fubtolista molt volgut. “Diakhaby, et vull”, va tornar a sonar en el feu valencianista.

Més enllà del gol, la millor notícia tant per a Diakhaby com per al València CF és que el procés de readaptació del futbolista està sent molt millor del que s’esperava. Després de dos partits entrant en els minuts finals, Mouctar ja acumula dos titularitats consecutives. Ahir va demanar el canvi en el minut 58 després d’un esforç titànic durant quasi una hora de partit. En defensa va recordar al kàiser en el qual s’havia convertit la temporada passada fins a la lesió, i en atac va ser diferencial amb el segon gol del partit. Corberán ha guanyat un soldat a la causa de la salvació.

Suscríbete para seguir leyendo