València CF | Anàlisi

Diakhaby marca el camí de la resurrecció

El central guineà es convertix també en una inspiració per a salvar-se

Diakhaby s’abraça amb Gayà al final del partit | EDUARDO RIPOLL

Diakhaby s’abraça amb Gayà al final del partit | EDUARDO RIPOLL

València

L’emoció de Mouctar Diakhaby va ser la de tot Mestalla quan, este diumenge, el central valencianista, que tornava a la titularitat en lliga quasi un any després, va marcar el gol que acostava el València CF a una victòria transcendental en la seua lluita per la permanència.

El defensor guineà, que va aconseguir tornar a jugar a Mestalla en el partit contra el Celta 337 dies després de la seua esgarrifosa lesió de genoll, va tindre contra el Leganés l’opció de ser titular i va acabar eixint “a coll” del coliseu de l’avinguda de Suècia només una setmana més tard. El seu gol va provocar una explosió d’alegria. El de Diakhaby és un retorn just a temps, enmig de l’inici d’allò que ha de ser la remuntada que li done la permanència al València CF. És un futbolista molt volgut en un vestuari que sap el que ha patit i al qual servix d’inspiració per a eixir del clot classificatori en les 15 jornades que queden al davant. El club va definir com a “màster de resiliència” el fet que, 344 dies després de lesionar-se, el defensor marcara un gol tan important per al seu equip. Amb eixe exemple tan pròxim, l’equip ha de remar per a aconseguir l’objectiu.

El jugador encara té al davant un procés d’adaptació física, i prova d’això és que va ser substituït “encarcarat” per l’esforç, però la realitat és que Diakhaby està a punt per a aportar. Contra el Leganés va estar a gran nivell el temps que va jugar, guanyant duels i, fins i tot, amb alguna recuperació important per a eixir. El central dona una opció més a la saga i permet fins i tot donar-li una mica més de varietat al dibuix.

Si tornar a jugar a Mestalla li va generar un cúmul d’emocions, marcar va ser ja un altre nivell. El futbolista es va mostrar molt emocionat després del partit: “He pensat moltes coses: en tot el treball que he fet per a intentar tornar a jugar, sobretot, no a bon nivell, sinó només a jugar, que després d’una lesió així és complicat (…). La samarreta serà per a algú de la meua família que també ha sigut clau en la lesió”, assenyalava el futbolista, molt connectat amb un públic que, segons va reconéixer, “t’ho dona tot si li ho dones tot”.

Suscríbete para seguir leyendo

Tracking Pixel Contents