Gan Pampols es convertix en la figura decisiva en la relació de Mazón i Vox

La regularització del permís de treball i residència aprovada ahir en el Consell de Ministres per a persones migrants de les zones afectades per la dana va acabar ficant en un embolic el Consell i mostrant el delicat equilibri en el qual es troba. Especialment, pel que fa a un dels seus càrrecs més destacats: el vicepresident segon de la Generalitat, Francisco Gan Pampols, fitxatge estrela de Carlos Mazón per a la recuperació i objecte de les crítiques del soci necessari de l’executiu autonòmic en les Corts, Vox.

Gan Pampols s’ha convertit en les últimes hores en la peça central d’un tauler amb molts elements en joc per al Govern valencià. Especialment, els pressupostos de la Generalitat per a 2025 que el Consell seguix sense presentar —s’espera que ho faça la setmana que ve—, però que no renuncia a tirar avant. Per a això, necessita el suport, almenys, d’un altre partit en el parlament. I difícilment serà de l’esquerra, per la qual cosa, per descart, és Vox el potencial aliat.

Esta possibilitat s’ha complicat en les últimes hores malgrat que el Consell ha tractat d’acaronar els seus excompanys de govern. Si diumenge Santiago Abascal, líder de la formació, va amenaçar de no donar suport a cap compte autonòmic si el PP no trencava amb els socialistes a Brussel·les, unes hores després va ser el síndic del partit, José María Llanos, que va carregar contra Gan Pampols i el seu suport a la regulació anunciada pel Govern, i va vincular el seu sí als comptes al fet que el Consell rectificara el seu vicepresident segon.

“Fantàstic, si eixes persones estan en condicions de prestar alguns dels múltiples treballs que són necessaris en la zona són més que benvinguts”, havia dit el tinent general retirat, la vesprada anterior, sobre esta mesura que havia anunciat l’executiu de Pedro Sánchez. “Però a este què li passa? Vol ‘esclaus’? És un infiltrat del traïdor de Sánchez? No confia en els espanyols?”, va ser la resposta que va llançar Llanos en una publicació en les seues xarxes socials, a la qual va afegir: “Perquè si això és el que hi ha, gràcies a este ‘savi’, el que no hi haurà és pressupostos”.

Crítiques al Govern

Llanos va insistir en el seu missatge durant la roda de premsa després de la junta de portaveus. “Si este senyor anirà per este camí i el seu govern el secunda, no podrà tindre el suport de Vox”, va indicar el portaveu de la formació ultra, redoblant l’aposta i exigint així la rectificació. No és casual. Vox ja havia situat Gan Pampols en la diana, acusant-lo de ser un “infiltrat de Sánchez”, però l’incendi es va incrementar al parlar de migració, tema sensible per als voxistes, en la mateixa línia que el Govern d’Espanya.

El problema li va saltar a la vicepresidenta i portaveu del Consell, Susana Camarero, que va haver d’acurar-se per a mantindre el complicat equilibri, amb una defensa del seu company de govern, amb la boca xicoteta, i sense una contestació directa a les crítiques dels voxistes. L’Executiu autonòmic sap que no pot prescindir de qui ha sigut la gran incorporació després de la catàstrofe i a qui Mazón ha compromés el seu futur, igual que també és conscient que, malgrat la ruptura del passat mes de juliol, continuen necessitant els vots dels 13 diputats de Vox en el parlament valencià per a quasi qualsevol acció, especialment els comptes.

De fet, la intervenció de Camarero en la roda de premsa després del ple va deixar clar que la prioritat màxima de l’executiu és garantir-se el suport del seu soci per a traure els pressupostos. Estos són vitals tant per la viabilitat financera de la Generalitat per a materialitzar el pagament d’ajudes i reparacions després de la dana com pel missatge polític que suposaria per a Mazón.

Així, malgrat les dures crítiques de Llanos contra un vicepresident del Govern valencià, Camarero no va reprendre als voxistes, sinó que els va premiar amb afalacs com la consideració de “partit d’estat”, carregant contra el Govern d’Espanya per la seua “absència de política migratòria”, que està “portant a un efecte crida”, expressió concorde al vocabulari habitual de Vox, i fins i tot matisant les paraules del dia anterior de Gan Pampols.

Oferta d’“asil”

En este sentit, va assegurar que, després de parlar amb ell, no es referia a la decisió del Govern sobre la regulació, sinó que va posar “damunt de la taula la necessitat de mà d’obra per a determinats sectors que són deficitaris”. A això va llançar un suport personal agraint-li “per haver volgut entrar en este Consell, per treballar en este govern i aportar la seua experiència”. En una altra sala, el síndic del PP, Juanfran Pérez Llorca, assegurava que el vicepresident “no és un polític a l’ús”, sinó “un militar” que s’expressa “de manera diferent” i que això pot desembocar “en alguna mala interpretació”.

La situació la va aprofitar l’oposició, que va vore la bretxa i va tractar d’engrandir-la. La delegada del Govern, Pilar Bernabé, va aconsellar a Mazón “escoltar més el seu vicepresident i menys a Vox”, especialment en matèria de migració, mentres el síndic del PSPV, José Muñoz, li oferia “asil polític entre demòcrates”; i el de Compromís, Joan Baldoví, va mostrar la seua sorpresa per “la virulència, l’atac personal i la falta de respecte” a Gan Pampols, una condemna molt més contundent que la que es va escoltar per part dels seus companys de govern.

Suscríbete para seguir leyendo