AGRICULTURA
El sector agrari valencià s’enfronta a perdre 43 milions en exportacions als EUA
Hortalisses, vins i olis, els més exposats pels possibles aranzels
El sector citrícola no exporta mandarines als EUA des de fa dos dècades
AVA-Asaja reclama a la UE que impose aranzel del 25 % a les ametles i anous estatunidenques
Unió Llauradora tem per les possibles reexpedicions d’alvocats de Mèxic a la UE, el principal mercat dels productes valencians d’esta fruita tropical

Alvocaters mexicans busquen diversificar les seues exportacions davant dels aranzels dels EUA / EFE/Francisco Guasco

Els sectors agraris de la Comunitat Valenciana que exporten als Estats Units estan atents als decrets que diàriament firma el president Donald Trump. Encara que, en conjunt, eixes exportacions només representen en valor econòmic uns 43 milions d’euros anuals (hortalisses, vins i, en menys mesura, olis i llimes, però no taronges i mandarines), els productors agroalimentaris de l’autonomia temen l’impacte indirecte del proteccionisme comercial estatunidenc, perquè països com Mèxic podrien perdre els EUA i enviar els seus cultius a països de la Unió Europea, principal destinació de les vendes exteriors valencianes.
El president d’AVA-Asaja, Cristóbal Aguado, considera que “si Trump encarix una quarta part el valor de les nostres exportacions agroalimentàries (sobretot vi, oli i hortalisses) complicarà o, fins i tot, impedirà la continuïtat dels enviaments, la qual cosa causarà un perjuí tant a les empreses comercialitzadores com als agricultors. I una vegada perduda la nostra quota comercial, després seria molt difícil recuperar eixe mercat”.
Esta organització agrària exigix al Govern espanyol i a la Unió Europea que troben una solució diplomàtica amb Washington satisfactòria als interessos del sector agrari, però, si Trump seguix avant, que responguen amb un aranzel també del 25 % a les ametles i anous estatunidenques —que cada any inunden el nostre mercat i afonen els preus en origen—, així com a la resta de produccions agroalimentàries procedents d’este país. Així mateix, sol·licita a Brussel·les que tinga preparades mesures de compensació als sectors i països afectats. “Ja vam patir el veto rus en 2014 per un problema alié a l’agricultura i la UE ni va destinar suficients indemnitzacions ni va facilitar l’obertura de mercats alternatius. Això no hauria de tornar a ocórrer”, va denunciar Aguado.
Alvocats
En térmens semblants, el secretari general de la Unió Llauradora, Carles Peris, reconeix que “els Estats Units no és una comprant preferencial per a les exportacions agràries valencianes, ja que està més bolcat amb les vendes a la Unió Europea”. Siga com siga, Peris sosté que la guerra aranzelària “no és positiva per al sector agroalimentari, perquè pot produir reexpedicions de països com Mèxic, que pot dirigir les seues vendes d’alvocats a la Unió Europea, una de les principals destinacions d’esta fruita tropical per a este producte subtropical produït cada vegada més en les explotacions de la Comunitat Valenciana”.
El dirigent de la Unió lamenta que el sector citrícola, des de fa dos dècades, haja perdut els EUA com a destinació de les mandarines valencianes, les importacions de les quals va paralitzar de ple este país per alertes fitosanitàries davant de la presumpta aparició de la plaga de la mosca de la fruita.
Represàlies
Els Estats Units és el primer mercat de destinació per als aliments i begudes d’Espanya fora d’Europa i el sèptim soci comercial, amb exportacions valorades en quasi 3.000 milions d’euros entre gener i octubre de 2024, segons les últimes dades de comerç exterior. En 2019, Trump ja va imposar, en el seu primer mandat, aranzels addicionals a 113 productes espanyols —suspesos en 2021 per cinc anys— enmig del contenciós pels subsidis a Airbus i Boeing, mentres continuen aplicant-se a l’oliva negra de taula per una altra disputa. França ha exigit que la Comissió Europea impose aranzels a productes estatunidencs de manera immediata, en represàlia als que ha anunciat el president Donald Trump, a l’acer i a l’alumini, va indicar este dilluns el ministre francés d’Exteriors, Jean-Noël Barrot. Unes represàlies que podrien centrar-se en productes agrícoles dels EUA.
Suscríbete para seguir leyendo
- Bernabé: “La telefonada més llarga entre Pradas i Mazón en el Cecopi va ser casualment quan estaven decidint què fer”
- González Pons es reforça a Brussel·les i deixa càrrec a Génova
- La sèptima manifestació contra Mazón canvia de recorregut per a no coincidir amb la processó de Sant Vicent Ferrer
- L’esquerra protegix Bernabé davant dels atacs de PP i Vox: “Sí que hi havia informació”
- Troballa insòlita en una platja de Castelló: troben un obús de la Guerra Civil
- El registre de telefonades gira el focus sobre l’activitat de Mazón la vesprada del 29-O
- Mazón va telefonar a Bernabé des d’un telèfon desconegut
- Dos atesos i set cotxes afectats en un incendi a Gandia