Consulta sobre la llengua base en l’aula: “La participació és clau. Uns pocs poden decidir sobre la resta”

Els centres educatius públics i concertats afronten la fase prèvia a la consulta amb “incertesa” davant de les conseqüències que es desprenguen dels resultats i amb el doble de treball burocràtic per a atendre les famílies

Imatge de recurs d’un centre educatiu

Imatge de recurs d’un centre educatiu / Levante-EMV

Mónica Ros

Mónica Ros

València

Els centres educatius de la Comunitat Valenciana ja poden facilitar a les famílies informació sobre la consulta per a triar la llengua base, castellà o valencià, en l’educació dels seus fills. Així ho asseguren des de la Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació, després d’afegir que els centres han d’entregar una fitxa individual amb les dades de cada alumne a les famílies. “Ara, cada centre ha de facilitar a cada alumne/a dos documents: una còpia de l’annex de l’orde en format bilingüe, amb la informació bàsica i dates sobre la consulta; i la fitxa individual de l’alumne que conté les dades per a poder votar i la informació dels progenitors que figura en el cens. Així mateix, els centres també podran complementàriament informar a través de les seues plataformes telemàtiques, i tenen l’obligació de publicitar l’orde en el seu tauler d’anuncis i web”, expliquen des de l’Administració.

D’altra banda, des de la Conselleria d’Educació recorden que els centres “han de facilitar el dret a la participació i adoptar les mesures oportunes per a garantir el dret de les famílies a omplir la preferència de llengua base de manera lliure i respectuosa amb les decisions individuals”.

El full de ruta de la Conselleria és clara, però els centres, públics i concertats, lamenten “la sobrecàrrega burocràtica” que els espera i les dificultats de participació de les famílies en un procediment “complex i telemàtic” que pot suposar un risc “si falla la participació”, ja que “uns pocs poden decidir sobre la resta”. I és que no hi ha un mínim de participació per a abordar els resultats. La llei establix que si hi ha més d’un 25 % de famílies que desitgen fer classe en una de les dos llengües s’haurà de crear una línia (una classe) per a això, encara que això genera dubtes de com s’aplicarà en localitats amb pocs alumnes. Si no hi ha alumnat suficient per a fer dos aules, es farà classe sobre la base del que vote la majoria. La idea, però, és donar “llibertat educativa” a les famílies perquè els seus fills facen classe en la llengua que desitgen (sempre respectant uns percentatges per a la llengua cooficial).

Escoles catòliques

“Serà el sistema mateix el que organitze les aules en funció del resultat de la consulta, així que no sabem què passarà. L’accés a la plataforma per a votar no és senzill, i els centres també hem de garantir que puguen fer-ho. La informació a les famílies suposa un treball extra que abordarem com puguem. Les famílies que manquen de mitjans tècnics són un problema que hem de resoldre des dels centres, però, a més, hi ha una tercera dificultat que veiem i és que hem d’animar a la participació, perquè és la clau. La consulta és important pel que implica en la llibertat d’elecció de les famílies, però caldrà valorar les conseqüències que implica quan tinguem els resultats perquè pot vore’s afectat el projecte lingüístic, pedagògic i l’organització del centre”, explica la secretària autonòmica d’Escoles Catòliques de la Comunitat Valenciana.

Escola concertada

El president de la Federació de Centres d’Ensenyança de València (Feceval), Alberto Villanueva, assegura que la consulta “la veiem bé, perquè es dona l’opció als pares a triar lliurement la llengua principal amb la qual volen que estudien els seus fills”, encara que “haguérem preferit que els centres haguérem presentat uns projectes lingüístics que els pares pogueren triar”. “Ens preocupa el resultat que puga eixir, perquè té una complexitat important a l’hora de fer la votació. És difícil tecnològicament i això pot suposar que la gent no participe en la consulta”, explica Villanueva.

A més, tant Villanueva com la Confederació d’Ampa Gonzalo Anaya recalquen dubtes que “no aclarix la normativa”. “Si t’ix un 20 % d’alumnes que han votat determinada llengua, però el 80 % no ha votat res… És una incertesa i hi ha molts dubtes”, reclaca el representant de la patronal de l’escola concertada.

Ampa Gonzalo Anaya

Des de la Confederació d’Ampa Gonzalo Anaya (que agrupa més de mil en tota la C. Valenciana), asseguren que “el que més preocupa les famílies és el que no diu la llei. Es vol donar una informació molt asèptica, però no es parla de les repercussions que pot tindre la consulta ni del que no regula la consulta. La gent no té informació ni sap les conseqüències que portarà eixa mesura. En voten 3 o 300, la consulta servix igual… Perquè no hi ha ni un percentatge mínim de participació. La consulta és antidemocràctica. I, a més, independentment de la llengua base que tries, et posen en una llista i no t’assegura plaça en l’opció”, expliquen.

A més, plantegen “què ocorre amb la llibertat d’elecció de centre que en el seu moment vam practicar les famílies amb fills i filles escolaritzats ja?” i critiquen “la falta d’informació”. “La web de la consulta encara no està preparada. No explica aspectes clau; ja no de qüestions pedagògiques o sobre l’idioma, sinó de com la llei té previst distribuir l’alumnat segons els percentatges de vot i les unitats del centre. No només obvien l’impacte de la norma, sinó que tampoc l’expliquen amb claredat i amaguen un fet clau: la teua elecció no està garantida. Molta gent creurà que sí”, conclouen.

Suscríbete para seguir leyendo

Tracking Pixel Contents