Un jutjat d’Alzira condemna Ryanair per cobrar per la maleta de mà en un vol

La companyia aèria haurà de retornar 140 € a dos passatgers que van reclamar l’import

La sentència assenyala que la Llei de navegació aèria de 1960 obliga a transportar eixe equipatge sense cost addicional

Accés a l’edifici que alberga el Jutjat d’Instrucció número 5 d’Alzira

Accés a l’edifici que alberga el Jutjat d’Instrucció número 5 d’Alzira / Perales Iborra

Alzira

El Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 5 d’Alzira ha condemnat la companyia aèria Ryanair a abonar a dos viatgers els prop de 140 euros que els va cobrar com a suplement per portar una maleta de mà en un desplaçament d’anada i tornada, sobre la base d’un article de la Llei de navegació aèria de l’any 1960, que obliga les companyies aèries a transportar l’equipatge de mà d’un passatger “sense cap cost addicional sobre el preu del bitllet”. La sentència, que és ferma, també imposa el pagament d’interessos i les costes judicials.

Els dos passatgers, representats per l’advocat alzirenc Rafael Fuentes, van interposar una reclamació de 139,98 euros després de resultar infructuoses les gestions extrajudicials encaminades a recuperar l’import abonat: 91,98 euros per l’anada i 48 euros en la tornada, en un vol d’Alacant a la ciutat polonesa de Łódź. Els representants de Ryanair es van oposar a la reclamació al·legant que, al contractar el viatge, els demandants ja coneixien l’existència del suplement per portar un equipatge de mà de dimensions superiors a les que establix l’empresa.

La magistrada Elisa Fort, però, considera que és aplicable l’article 97 de la Llei de navegació aèria, que obliga les companyies aèries a transportar l’equipatge de mà del passatger sense cap cost addicional sobre el preu del bitllet i que únicament podrà denegar-se l’embarcament d’eixos objectes o embalums “en atenció a raons de seguretat, vinculades al pes o a la grandària de l’objecte, en relació amb les característiques de l’aeronau”.

La sentència també al·ludix a altres resolucions anteriors dels jutjats Mercantil i de Primera Instància de València, així com a la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que establix la distinció entre l’equipatge facturat i el no facturat, i, en relació amb este últim, assenyala que “és un element indispensable del transport aeri, per la qual cosa la companyia està obligada a transportar-lo sense poder exigir cap espècie de sobrecost, atés que a les companyies aèries no els comporta costos el transport d’este”, sempre que “este equipatge responga a les exigències raonables relatives al seu pes i dimensions i complisca els requisits de seguretat aplicables”.

“Entre els conceptes que s’inclouen quan pagues un bitllet d’avió figura la maleta de mà amb un límit de deu quilos, encara que algunes companyies de baix cost continuen cobrant malgrat la multa que els va imposar la Comissió Europea per esta pràctica”, assenyala l’advocat Rafael Fuentes, mentres explica que un canvi legislatiu que va entrar en vigor fa un any permet presentar esta classe de reclamacions en els jutjats d’instrucció del partit judicial del demandant.

Suscríbete para seguir leyendo

Tracking Pixel Contents