LABORAL
Els treballadors en ERTO augmenten fins als 32.421, el 8 % dels cotitzadors a la Seguretat Social de la zona dana
La Comunitat Valenciana va ser la que més ERO va concentrar a Espanya en 2024
La duració mitjana de les suspensions temporals ja se situa per damunt dels quatre mesos i moltes empreses renoven l’expedient per a garantir la cobertura social

Polígon industrial de Riba-roja, dies després de la dana, que va afectar centenars d’empreses / G. Caballero

Els treballadors afectats per expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) a conseqüència de la dana, que són considerats per causa de “força major” augmente ja a 32.421, després de les 3.092 sol·licituds que han presentat un total de 2.875 empreses, segons constaten els informes facilitats per la Direcció General de Treball i la Societat Estatal Pública d’Ocupació (SEPE).
Quatre mesos després de la fatídica riuada del 29 d’octubre de 2024, la plantilla que s’ha quedat temporalment sense ocupació en algun moment d’eixe període de temps —inclosa la reducció de jornada— representa tan sols el 8 % dels cotitzadors a la Seguretat Social en la zona dana, per la qual cosa l’impacte en les empreses està sent inferior del que inicialment esperaven la Generalitat i el Govern central.
El que sí que preocupa els agents socials, segons fonts dels sindicats i de la patronal, és que es continuen renovant els ERTO dana després de tant de temps i que els treballadors d’empreses implicades en estos procediments s’enfronten a possibles expedients de regulació d’ocupació (ERO) d’extinció; és a dir, d’acomiadaments. Amb tot, les empreses només han de demanar la renovació dels ERTO de força major i l’autoritat laboral renova esta tramitació de fons públics.
Més de seixanta ERO
Treballadors en suspensió temporal d’ocupació que complixen quatre mesos —la majoria pimes de servicis i indústries (amb Ford Almussafes)— s’enfronten a possibles retallades definitives de plantilla davant de la inactivitat de les seues respectives mercantils. Així, la Direcció General de Treball de la Generalitat té resolts o pendents 64 ERO d’extinció que impliquen 346 treballadors. Indústria, comerç i hostaleria són els sectors que més sol·licituds d’ERTO han tramitat. Almussafes (per l’impacte en Ford i els seus proveïdors), Riba-roja, Aldaia i Catarroja són els municipis a on més expedients han demanat les empreses.
Actualment, s’han resolt el 97,2 % dels expedients. La duració mitjana de la suspensió dels contractes de les empreses en ERTO dana se situa lleugerament per damunt dels quatre mesos (125,2 dies de mitjana). En el cas de les cooperatives, el total d’expedients ascendix a 31 i afecten 1.678 persones.
Al capdavant d’Espanya
El nombre de treballadors afectat per un ERO va avançar un 4,5 % en 2024 en comparació a l’any anterior, fins als 189.203 afectats, segons dades provisionals del Ministeri de Treball i Economia Social. Per comunitats autònomes, la Comunitat Valenciana va ser la que més treballadors afectats per un ERO va concentrar, amb 63.889, més del doble que l’any 2023, a conseqüència de l’impacte de la dana a finals del mes d’octubre.
Després de la Comunitat Valenciana, entre gener i desembre, Catalunya va ser la segona autonomia amb més afectats en valors absoluts en veure’s afectats 19.062 treballadors en esta comunitat, seguida de Navarra (18.525 treballadors afectats) i Madrid (18.013 afectats).
Ajudes del Consell
La Generalitat Valenciana va publicar, a principis de febrer, el decret pel qual l’Administració autonòmica abonarà 360 euros a cada persona que es trobe en situació d’ERTO a causa de la dana. Esta ajuda es paga “de manera automàtica”, de manera que les persones que estiguen cobrant la prestació per ERTO no hauran de fer cap gestió addicional per a accedir a esta ajuda complementària, explica l’Administració.
L’Administració autonòmica destinarà 10,8 milions d’euros de fons propis a estes ajudes que rebran unes 30.000 persones, segons el Consell. Són beneficiàries d’estos fons les persones físiques que tinguen reconeguda la prestació d’ERTO en algun dia entre l’1 i el 31 de desembre de 2024, a causa de la suspensió temporal del seu contracte de treball per causa de força major derivada de la dana del 29 d’octubre.
Suscríbete para seguir leyendo
- Arresten el segon pres que se’n va escapar de la presó de Picassent
- Mazón acata el perfil baix que imposa Génova
- La crescuda del Magre per l’obertura de Forata posa en alerta els pobles de la Ribera
- Mercadona trasllada la seua seu social de Tavernes a Albalat dels Sorells, a on invertix 245 milions
- El conseller de Sanitat, sobre Mazón: “Dimissió? Per a què?”
- La compravenda de vivendes es dispara en la “zona zero” malgrat la dana
- Els volums de Convent Jerusalem provoquen vertigen
- Emergències que sí que van funcionar el 29-O i per les quals ha preguntat la jutgessa de la dana