La jutgessa assenyala que les morts de la dana eren “evitables” i que l’emergència competia a la Generalitat

La jutgessa de la dana assenyala, en diverses actuacions notificades ahir, que “els danys materials no es podien evitar, però les morts sí”. També que “el nivell d’alerta que es va mantindre en tot moment no comportava l’assumpció de l’emergència per l’Administració central”. La magistrada titular del Jutjat de Primera Instància i Instrucció 3 de Catarroja seguix avant amb la investigació per les 227 víctimes mortals i les lesions a dos persones provocades per les barrancades del Poio i Pozalet-Saleta i la riuada del Magre.

Una de les claus per a la instructora, segons es desprén dels seus escrits, és per què el missatge, a través de l’Es Alert, es va demorar tres hores des que el Cecopi (Centre de coordinació operativa integrat) es va convocar a les 15 hores, es va constituir a les 17 hores i es va remetre el missatge a les 20.11 hores.

“L’objecte de la investigació s’ha de centrar en la palmària absència d’avisos a la població que no va poder prendre cap mesura per a protegir-se (....) L’evitabilitat de l’aclaparador nombre de defuncions”, assegura la magistrada. Així ho han manifestat les famílies dels morts i testimonis. “Constituïx —assenyala— una constant en les declaracions dels familiars i testimonis la constatació de l’avís notablement tardà, el consell d’evitar desplaçaments en l’SMS d’alerta va ser les 20.11, i errat en el contingut, moltes de les víctimes van morir sense eixir de la planta baixa del seu domicili, al baixar al garatge, o simplement per trobar-se en la via pública. En definitiva, els danys materials no es podien evitar, les morts sí”.

“Si va concórrer una altra autoritat”

D’ací la insistència de la magistrada a preguntar a la Generalitat sobre les hores prèvies a l’enviament de l’Es Alert i com i de quina manera es va decidir i es va enviar. “Es requerix a la Conselleria d’Interior i Emergències que informe, de manera succinta, si va concórrer alguna altra autoritat al Cecopi prèviament a la remissió de l’esmentat missatge d’alerta a les 20.11 hores del 29 d’octubre de 2024, més enllà de la relació de 29 persones i organismes, i es va integrar en este”. No se cita en cap moment, però esta altra “autoritat” seria el president de la Generalitat, Carlos Mazón, que no es va incorporar al Cecopi fins a les 19.30 hores i al qual la Generalitat no esmenta en la informació remesa al jutjat.

Una petició que arriba després de rebre-la setmana passada l’escrit de la Subdirecció General d’Emergències de la Generalitat, en el qual es detallava la composició del Cecopi i els funcionaris que finalment van escriure i van validar l’informe d’alerta a les 20.11 que va arribar amb tota l’Horta Sud ja inundada.

Un escrit en el qual Emergències posava l’accent en la presència d’organismes estatals i destacava que el Cecopi tenia un “comité de direcció” que, segons els protocols, presidia la Conselleria d’Interior i Justícia, Salomé Pradas. Encara que la Generalitat també introduïa que en este comité de direcció era present la delegada del Govern, Pilar Bernabé. La instructora dona tres dies hàbils de termini a la Generalitat perquè conteste a este nou requeriment.

Sobre la competència de l’emergència, la magistrada es pronuncia en resposta a la petició de Podem, personats com a acusació popular, que ha demanat una bateria de diligències. Entre d’altres, reclamar a la Direcció General de Protecció Civil i Emergències del Ministeri d’Interior informe sobre les seues actuacions del 29-O. La magistrada demana a Podem que referisca el nexe entre este organisme i “els fets objecte de la investigació”. I afegix, al fil d’esta petició, que “el nivell d’alerta que es va mantindre en tot moment no comportava l’assumpció de l’emergència per l’Administració central”.

Suscríbete para seguir leyendo