El temps màxim d’estudi en valencià serà del 65 % enfront del 80 % del castellà

El model de la llengua base dissenyat per la Conselleria d’Educació es fonamenta en la defensa de “la llibertat educativa” de les famílies, però, en la pràctica, no establix un repartiment del temps de cada idioma equitatiu en tota la Comunitat Valenciana; sinó que dependrà de l’idioma triat per les famílies, però també de la zona de residència, si és en zones castellanoparlants o valencianoparlants.

L’equilibri de pesos establix un temps màxim d’estudi en valencià del 65 % en Educació Infantil, etapa en què la llengua base té més pes, en les zones valencianoparlants. En canvi, en les zones castellanoparlants, el castellà —llengua base per defecte, excepte si les famílies trien el contrari— serà l’idioma durant el 80 % de l’ensenyança en esta primera etapa.

Això significa que, per exemple, els fills o filles de les famílies de la comarca d’Utiel-Requena, a on el castellà és predominant, que es decanten per esta com a llengua base —de fet, ho és per defecte; no ocorre al revés en les zones de predomini del valencià— podran estudiar molt més temps en el seu idioma d’elecció —fins a un 80 %— que els descendents de les famílies de la Ribera, de predomini del valencià, que trien la llengua autòctona, el pes màxim de la qual és del 65 %.

Variacions per etapes

Així s’establix en el disseny del model de la llengua base, no exempt de la seua dificultat per a desentranyar-lo, a la disposició de les famílies en el portal electrònic d’Educació. Este nou model —substituïx el del plurilingüisme del Botànic, que va posar fi al model de les línies— establix una sèrie de percentatges mínims i màxims de l’ensenyança —en la pràctica, d’assignatures cursades— en cada un dels idiomes: la llengua base, triada per les famílies; la segona llengua cooficial, no triada; i l’anglés; hi ha diferències entre nivells educatius, amb un descens progressiu del pes de l’idioma base a mesura que avança l’ensenyança.

A partir de Primària, la preponderància de la llengua base es reduïx progressivament en les zones de predomini lingüístic del valencià. En primer i segon de Primària, la llengua base —amb independència de si es tria el castellà o el valencià— representarà entre el 50 % i el 60 % del temps d’estudi; mentres que des de tercer fins a completar l’ESO, els percentatges es reduïxen a una franja entre el 47,5 % i el 52,5 %. Una de les curiositats és que l’alumnat de primer i segon de Primària estudiarà un quart del temps en la llengua no base de manera obligatòria, mentres que la llengua base sí que té un barem mínim i màxim, el qual es repartirà amb l’anglés.

El model dissenyat pel departament de José Antonio Rovira establix, això sí, que, a partir de tercer de Primària, no “hi haurà una diferència superior al 20 % entre les dos llengües cooficials”. Segons esgrimixen, l’objectiu és “garantir un domini de les dos llengües al finalitzar l’etapa obligatòria”. Per això, també es marca un mínim del temps d’estudi de la llengua no base, el qual serà del 25 % fins a segon de Primària i es mourà entre el 27,5 % i el 32,5 % en els nivells superiors.

En canvi, en les zones de predomini lingüístic del castellà, la pèrdua de pes d’este com a llengua base és molt menor i no és del tot progressiva. S’estudia menys en castellà en Primària, amb una forqueta de representació d’entre el 63 i el 73 %, per a tornar a guanyar pes en Secundària, quan creix fins entre el 65 % i el 75 %. És a dir, un alumne de les zones castellanoparlants tindrà dret a estudiar tres quartes parts del seu temps en castellà, mentres que un alumne de les comarques valencianoparlants només podrà estudiar com a màxim poc més de la mitat del seu horari escolar —52,5 %— en valencià.

Qui tria el percentatge de cada llengua en cada etapa educativa? Les forquetes les imposa Educació, però la distribució oficial final dins d’estes “correspondrà a cada centre”, expliquen fonts oficials de la Conselleria. El model establix, també, que l’assignatura de Matemàtiques s’haurà d’estudiar en l’idioma base en tots els nivells.

Conflictes a l’espera de la decisió judicial

La votació de les famílies començarà dimarts que ve, 25 de febrer, però les principals conseqüències —la divisió i l’enfrontament entre les famílies— ja s’està vivint en els centres. “S’estan alterant les relacions i la pau entre elles”, assegurava dilluns la presidenta de l’Associació de Directors d’Infantil i Primària (Adep-PV), Isabel Moreno. Falta també per veure si el TSJ no deté la consulta, perquè encara té pendent pronunciar-se sobre dos peticions per a la suspensió cautelar del referèndum.

Suscríbete para seguir leyendo