Les hores crítiques
El Cecopi ja tenia una primera versió del missatge d’alerta a les 19:00 hores
“De manera preventiva, romanguen en els seus domicilis i estiguen atents a futurs avisos”, deia l’esborrany, que encara va tardar més d’una hora a ser enviat entre retards i escenes de tensió

Reunió del Cecopi el 30 d’octubre de 2024 de matí / Levante-EMV
Almenys 70 minuts abans que els mòbils sonaren hi havia un text escrit. Quasi quatre mesos després de la tragèdia que ha costat la vida a 227 persones, el focus ha tornat a eixe moment. La titular del Jutjat número 3 de Catarroja que centralitza la instrucció de la gestió de la dana, ha portat la investigació judicial a les 20:11 hores del 29 d’octubre. És a dir, al moment exacte de l’enviament del missatge a través del sistema EsAlert, però també als responsables del seu enviament i fins i tot el format, que la jutge considera “tardà i errat en el contingut”.
La jutgessa, com ha estat informant este diari els últims dies, centra les seues perquisicions en la “palmària absència” d’avisos, i considera que la falta d’advertiments a la població va provocar que la ciutadania “no poguera prendre cap mesura per a protegir-se”. La jutgessa parla de “l’evitabilitat de l’aclaparador nombre de defuncions”.
La consellera de Justícia, Salomé Pradas, era la directora del Pla especial d’inundacions i màxima autoritat al comandament. Des de molt abans de l’enviament ja es plantejava la necessitat d’alertar la població en el Centre de Coordinació Operativa Integrada (Cecopi). Eixe debat, segons les fonts consultades, es va dilatar més del desitjat.
Diversos testimonis confirmen a este diari que almenys a la 19:00 hores, en el moment en què es reprén la reunió del gabinet de crisi després d’una de les parades que va tindre, ja hi havia una primera versió del text que finalment es va enviar als telèfons mòbils de tota la província.
Va ser el subdirector general d’Emergències de la Generalitat, Jorge Suárez, qui va llegir als presents eixe model de missatge: “De manera preventiva, romanguen en els seus domicilis i estiguen atents a futurs avisos a través d’este canal i fonts oficials”, es deia en aquella versió, que apel·lava a un confinament de la població, un debat en el Cecopi del qual ja va informar Levante-EMV el 12 de novembre.
A eixa hora, Mazón encara no formava part de les deliberacions i la gestió anava per darrere de la crisi. A les 17 h s’havia constituït el Cecopi. A les 18:40, durant el recés de la reunió, ja havia començat la inundació en el barranc de Poio, a l’altura de Catarroja, a eixa mateixa hora, també a Paiporta.
L’elaboració del primer missatge es produïx durant un recés que va demanar Emergències, que es va allargar de sis a set de la vesprada (sempre hores aproximades), i en el qual es va deixar “en negre” Aemet, CHX i Delegació del Govern, connectats telemàticament.
Cal recordar que, després de les 18 hores, la CHC ja havia deixat clar que la situació a Forata era complexa i que calia alertar. En eixe interval, la inquietud entre alguns dels assistents va començar a incrementar-se. Esperaven un text clar i contundent per a enviar, però es van topar amb una nova demora, desesperant, coincidixen algunes de les fonts consultades per este periòdic. Diversos testimonis confirmen que tant Vicent Mompó, president de la Diputació, com Emilio Argüeso, llavors secretari autonòmic d’Emergències (destituït per Mazón), van ser els més vehements: “Envieu ja d’una puta vegada l’alerta!”, va arribar a dir Mompó en un dels moments de dubtes. Argüeso també remarcaria als tècnics que no es tractava d’un missatge acadèmic, que no calia donar-hi més voltes, expliquen testimonis.
Però se li continua donant voltes. Va haver-hi un intens debat. Sobre a quines zones enviar-lo: si l’entorn de Forata (tota l’atenció del Cecopi se situava en l’embassament) o tota la província; sobre els possibles problemes de cobertura; sobre el contingut i l’abast del missatge. Es temia ser alarmant i generar efectes indesitjats, com una possible estampida de gent fugint i provocant accidents. El protocol tècnic també va demorar diversos minuts l’enviament, ja que un segon funcionari havia de validar el missatge, assegura un dels presents.
Mentrestant, la situació a l’Horta Sud s’anava agreujant. La Generalitat defén que l’enviament es va fer exclusivament per la situació de Forata, encara que, a les 19:05 hores, l’alcaldessa de Paiporta, Maribel Albalat, telefona a la delegada del Govern per a alertar-la: “Ens estem ofegant”. És llavors quan Bernabé es comunica amb Pradas per a advertir-la i es reprén la connexió amb els representants estatals que estaven participant en el Cecopi telemàticament. Continuen des d’eixe moment les deliberacions, sense que es llance l’alerta i entre escenes d’indecisió. Hi ha una nova desconnexió a les 19:30 hores, un moment que podria coincidir amb l’arribada del president al centre.
La Vanguardia vinculava este dimecres eixa dilació de la consellera Salomé Pradas a donar l’orde perquè esperava que arribara Mazón, que estava de dinar i no va arribar fins passades les 7 de la vesprada, en un moment encara desconegut. Fins a la seua arribada, la consellera Pradas es va apartar de la reunió en diverses ocasions per a conversar per telèfon, algunes de les quals presumiblement amb Mazón.
A les 20:11 finalment ix l’SMS. Este ja no convida a la població a confinar-se: “S’ha d’evitar qualsevol tipus de desplaçament en la província de València. Estiguen atents a futurs avisos”, deia el text.
Suscríbete para seguir leyendo
- Bernabé: “La telefonada més llarga entre Pradas i Mazón en el Cecopi va ser casualment quan estaven decidint què fer”
- González Pons es reforça a Brussel·les i deixa càrrec a Génova
- L’emoció i la fe tornen als carrers de Sagunt
- L’esquerra protegix Bernabé davant dels atacs de PP i Vox: “Sí que hi havia informació”
- Troballa insòlita en una platja de Castelló: troben un obús de la Guerra Civil
- Mazón va telefonar a Bernabé des d’un telèfon desconegut
- El registre de telefonades gira el focus sobre l’activitat de Mazón la vesprada del 29-O
- Recriminen l’“impacte paisatgístic” de les noves sendes del castell de Sagunt