La jutgessa de la dana sobre els àudios Aemet-112: “Les gravacions només podria aportar-les qui va ser part d’esta comunicació”

La jutgessa que investiga les 227 defuncions de la dana ha sol·licitat a l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) un “informe sobre les actuacions dutes a terme en l’àmbit de les seues competències i, específicament, sobre els avisos produïts, els modes d’emissió i la difusió d’estos, així com els destinataris en relació amb els esdeveniments meteorològics del passat 29 d’octubre”. La petició l’ha feta en resposta a Podem, que exercix l’acusació popular, i que també citava en el seu escrit la filtració de les telefonades retallades i manipulades que es van produir entre l’Aemet i les Emergències 112 durant la jornada del 29-O. 

ÀUDIO COMPLET: la telefonada entre AEMET i Generalitat el dia de la dana

La titular del Jutjat de Primera Instància i Instrucció 3 de Catarroja assenyala al respecte que les gravacions entre els dos organismes “només podria aportar-les a este procediment qui va ser part d’esta comunicació”. Ja que, recorda la magistrada, la causa de la dana “s’investiga pels presumptes delictes d’homicidis i lesions imprudents. I la ingerència en el secret de les telecomunicacions només pot dur-se a terme amb fonament en la presumpta comissió de delictes dolosos [amb planificació i intenció d’executar-los]”, segons preveu l’article 579.1 de la Llei d’enjudiciament criminal (Lecrim), que regula la intervenció de les comunicacions d’un processament en una causa.

Per això, assenyala al respecte, “qüestió distinta seria l’aportació voluntària al procediment per algun dels partícips del contingut de les converses”, ja que, per sentència, “no hi ha secret per a aquell a qui la comunicació es dirigix, no implica contravenció dels que disposa l’art. 18.3 de la Constitució [dret a la intimitat] la retenció, per qualsevol mitjà, del contingut del missatge, perquè sobre els comunicants no pesa el deure del secret”, segons arreplega una sentència del Tribunal Constitucional de 1984. “El dret al secret de les comunicacions no pot oposar-se, sense crebantar el seu sentit constitucional enfront de qui va prendre part en la comunicació mateixa així protegida”, arreplega la sentència citada per la magistrada de Catarroja en la seua interlocutòria.

Suscríbete para seguir leyendo