Les amenaces per a Ford creixen a banda i banda de l’Atlàntic

Ford, un dels gegants històrics de l’automoció, viu un període marcat per les amenaces a banda i banda de l’Atlàntic. D’una banda, des de fa anys, s’ha posat de rellevància la pèrdua de models que la marca ha tingut a Europa, un colp en forma de retallades productives que s’ha notat —entre altres enclavaments— en una planta d’Almussafes que, des de l’any passat, sobreviu amb un ERTO RED actiu i només el Kuga en fabricació. Una reducció de tipus de cotxes que també està impactant en unes vendes de vehicles que, segons els últims registres, es troben en clar enfonsament en el continent. No obstant això, ara, la preocupació de la firma es bifurca en una altra direcció. I eixa no és una altra que els atacs aranzelaris de Donald Trump a Mèxic i al Canadà, que amenacen de convertir-se en una estacada per al negoci, esta vegada en el cor financer mateix de la multinacional: Amèrica del Nord.

Les pujades aranzelàries

Ho va avisar el CEO mateix de la companyia, Jim Farley, dies després que el mandatari anunciara la seua intenció d’elevar estes tarifes duaneres als seus dos països veïns fins al 25 %. “Fins ara, el que estem veient és molts costos i molt de caos per a les marques”, va assenyalar el dirigent de l’empresa de l’oval, que va alertar de l’impacte “devastador” que esta mesura tindrà per a la indústria de l’automoció dels Estats Units. “A llarg termini, un aranzel del 25 % a la frontera amb Mèxic i el Canadà obrirà un forat en la indústria estatunidenca com mai hem vist”. Un cas exemplificat en el fabricant estatunidenc mateix.

No en va, hui dia, Ford compta amb tres plantes de muntatge i tres més de motors entre els dos països, ubicacions en les quals fabrica models tan variats com l’Edge, el Bronco, el Maverick o el primer model elèctric que va produir a escala mundial, el Mustang Match-e. Per eixa raó, decisions com la d’imposar majors aranzels als productes que arriben dels dos països —segons la consultora Jato Dynamics, un de cada cinc cotxes venuts als EUA de Ford procedixen de Mèxic o el Canadà— encenen les alarmes d’una indústria automobilística que ja ha vist com Trump ha autoritzat l’alça de les tarifes a l’acer o l’alumini de “tot el món” fins a eixe 25 %. A més, ja ha comunicat eixe mateix percentatge aranzelari per a la importació de vehicles a partir d’abril.

És un futur incert que ja va alertar la companyia mateixa la setmana passada quan va donar a conéixer que el seu benefici net havia crescut fins als 5.695 milions d’euros en 2024, una millora de l’1,5 % respecte a l’exercici anterior, fonamentada en l’èxit de les seues divisions de combustió i comercial i malgrat les pèrdues de quasi 5.000 milions d’euros de la seua àrea de cotxes elèctrics. A més, el seu context temia que podia anar a la baixa de cara a este exercici tant per eixos aranzels com pels “vents en contra relacionats amb el mercat”.

Caiguda a Europa

Eixos mateixos fluxos, sense anar més lluny, ja es noten especialment en una Europa que dona cada vegada més l’esquena als models de la marca. Perquè després de dir adeu, en els últims anys, a vehicles com el Fiesta, el Mondeo, l’S-Max o el Galaxy, Ford va acabar 2024 —segons les dades de la patronal europea ACEA— amb únicament 426.307 unitats venudes entre els països de la Unió Europea, el Regne Unit, Noruega, Suïssa i Islàndia. Eixa xifra, que, comparada amb la de 2023, suposava una caiguda en vendes del 17 %, va col·locar la firma en el lloc número 12 de les marques més comprades del continent.

El problema, però, s’agreuja si es veu la gran diferència que ha viscut esta situació en tan sols sis anys. No en va, l’any 2018 es va tancar pràcticament en un milió de vendes —994.397 unitats—, la qual cosa situava Ford com el tercer fabricant que més cotxes venia, només superat per Volkswagen (1,7 milions) i Renault, amb 1,1 milions de vehicles. Això li feia tindre un 6,4 % de la quota de mercat, xifra considerablement més alta que el 3,3 % que conserva hui dia. 

Suscríbete para seguir leyendo