La dana deixa més de 800.000 tones de residus i fang, sis vegades més que en un any

Les inundacions del passat 29 d’octubre han generat, en tot just quatre mesos, més de 800.000 tones de residus mesclats amb fang. Una xifra descomunal, com quasi tot el que ha deixat la dana, ja que la Comunitat Valenciana sol produir una mitjana anual de 180.000 tones. En només unes hores es va acumular 6,25 vegades més de fem del que és habitual, sense que el balanç final s’haja tancat encara.

Les màquines continuen hui dia retirant voluminosos, cotxes, llots, electrodomèstics i plàstics disseminats en els principals epicentres d’aquell fatídic dimarts: el curs del Magre i el barranc de Poio. Propietats i records arrossegats per l’aigua en minuts.

La Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures i Territori va haver de crear punts d’apilament local en els quals acumular les restes dels municipis. També punts de transferència a on fer un primer tractament —trituració, separació de metalls i matalassos, milers de llits—, situats a Quart-Manises, Picassent, Catarroja i Alfafar.

Tot això, abans de portar-los a abocadors de la província de València, a més de Villena, Xixona i Caudete. “Centenars de camions al dia són els que estan procedint al trasllat, amb empreses especialitzades com Prezero”, expliquen des del departament que dirigix Vicente Martínez Mus. Un terç d’eixos residus ja s’han traslladat, asseguren a Levante-EMV.

Context d’emergència climàtica

En un context d’emergència climàtica, a on les evidències científiques incidixen en la recurrència cada vegada més freqüent d’esdeveniments extrems, el Consell treballa ara en la creació d’abocadors d’emergència per a possibles catàstrofes futures. L’objectiu, avancen, és que estiguen disponibles en cas de tragèdies com la de la dana. En principi, se’n condicionaria un per província, per la qual cosa s’estan examinant pedreres com a possibles destinacions. De manera paral·lela, insistixen des de la Conselleria, també s’estan gestionant els residus perillosos com ara medicaments o envasos de combustibles en quatre lots distints.

En l’Albufera, més de 60.000 quilograms

Sense anar més lluny, només en el Parc Natural de l’Albufera es van retirar més de 60.000 quilograms de fem amb fins a 36 tipus de residus distints. Entre els més grans: pneumàtics, para-xocs, portes, finestres, uralites, bombones de butà, mobles, bobines de fusta, canonades o depòsits d’aigua. Entre els més xicotets i problemàtics: medicines, bastonets, pèl·lets, tests o boletes de poliestiré. Una labor ingent que ha sigut possible gràcies a prop de 1.600 voluntaris ambientals que han col·laborat amb els tècnics de la Generalitat en llargues jornades de treball en la marjal i el llac.

Els fangs, una vegada secs, es reutilitzaran per a la construcció o com a rebliment en les zones d’abocador

Les milers i milers de tones de fangs arrossegades per les barrancades de Poio i Saleta en el nord, així com pel desbordament de Magre i Xúquer al seu pas per la Ribera Alta, en el sud, mereixen un capítol a part. Són les restes de la dana que menys han viatjat, com remarquen des de Medi Ambient. La gran majoria, subratllen, romanen emmagatzemats en diferents basses de Manises i es va tractar de reutilitzar-los. “Es volen secar i, en la mesura que siga possible, aprofitar-los per a usos com la construcció o la terra, que es pot usar com a cobertura per a zones d’abocador”, assenyalen.

A la pregunta de l’impacte ambiental que ha suposat la mescla de fraccions, des de Medi Ambient insistixen en l’ús de maquinària molt específica tant per a separar la gran quantitat de terra i fang com per a extraure metalls o matalassos. “Ha sigut un repte posar en marxa un dispositiu d’estes característiques”, remarquen. Esta setmana passada, des del Cecopi s’anunciava que les tasques d’extracció de llots de garatges estava prop de concloure quatre mesos després.

Suscríbete para seguir leyendo