Gayà: 300 vegades, en les bones i en les dolentes

José Luis Gayà tira del carro d’un València a la deriva per l’abandó i la falta d’inversió del màxim accionista, Peter Lim. El capità, el millor aliat de Carlos Corberán des de la seua arribada a la banqueta, rema de portes endins per a intentar traure l’equip dels llocs de descens a Segona Divisió. El context de club és autodestructiu, però el de Pedreguer no baixa els braços ni es resigna a la mediocritat del projecte. Al contrari. El seu sentit de responsabilitat i el seu compromís amb l’entitat de Mestalla l’obliga a exigir-se i lluitar encara més en estos temps difícils. Fa cinc anys, quan el de Pedreguer va agafar el relleu de Dani Parejo en la capitania, somiava d’alçar un títol. Per desgràcia, l’única cosa que li lleva ara el somni és la permanència de l’equip. Pel seu cap només passa la salvació. L’individual fa temps que va passar a un segon pla. I això que el 14 va complir dissabte contra l’Atlètic el seu partit 300 en la Lliga. 300 vegades en les bones i en les dolentes enmig de l’era Meriton. Un mèrit infinit al servici del club.

Només té 29 anys

Gayà se sent orgullós dels rècords històrics en el València, però no s’hi recrea. Almenys mentres seguisca en actiu. “No vaig mirant els partits que vaig sumant. Vaig avantatjant jugadors que han marcat una època ací, no ho pense en el moment, però, quan deixe de jugar, li donaré valor a la meua carrera. Tinc 29 anys i em queda molt per davant. Tracte de gaudir i el que haja de vindre, ja vindrà”, explicava recentment en sala de premsa. El temps posarà el capità en el seu lloc. Mentrestant, suma partits a manera de rècord. Dissabte va arribar als 300 partits en Primera Divisió. I ho va fer curiosament contra l’Atlètic. El mateix equip (ja llavors dirigit pel Cholo Simeone) contra el qual es va enfrontar en el seu debut oficial en la Lliga el 27 d’abril de 2014 de la mà de Juan Antonio Pizzi. Raúl García, jugador amb el qual es va enfrontar en la banda durant el partit, el va esperar després en el túnel de vestuaris per a donar-li l’enhorabona i animar-lo a seguir així.

Superarà Cañizares prompte

José li va fer cas al bo del migcampista navarrés. Una dècada després, Gayà és l’octau jugador de la història amb més partits en Lliga amb el València per davant de Claramunt (294), Parejo (282), Arroyo (276), Asensi (276) i Castellanos (275). Des de 2023 està instal·lat en el top 10. Només hi ha set futbolistes que han disputat més partits de lliga que Gayá: Cañizares i Saura (305), Angulo (313), Mestre (223), Albelda (351), Arias (377) i Fernando (420).

Els seus registres en el global de partits oficials (365) també el convertixen en llegenda viva del club als seus 29 anys. José va superar, dissabte, el mític Sempere (364) i ocupa la dotzena posició en el rànquing històric del València, i esta temporada té a tir Giner (369), Arroyo (373) i Claramunt (375).

La seua projecció és meteòrica. Gayà, renovat fins a juny de 2027, podria plantar-se amb 31 anys rondant la xifra de 450 partits. Unes xifres reservades per als més grans. Fernando Gómez Colomer (553), Ricardo Arias (521) i David Albelda (485) copen el top 3. Un esglaó per baix estan Miguel Ángel Angulo (434), Manolo Mestre (424), Santiago Cañizares (414) i Enrique Saura (400) i Dani Parejo (383). Paraules majors.

El vaticini de Rufete

No es va equivocar Rufete, llavors mànager general del València, l’estiu de 2014, quan Amadeo Salvo li va demanar consell abans de vendre Juan Bernat al Bayern de Munic. “Pots vendre’l, tenim Gayà”, li va dir. Rufo va vaticinar que aquell xic del filial acabaria sent capità del València. El lateral esquerre li ha donat la raó. Gayà es va acostumar a carregar la seua motxilla de responsabilitats des de molt prompte dins i fora del camp i és el millor capità possible per a este jove vestuari necessitat d’ajuda.

Ni tan sols les misèries de Meriton el conviden a mirar lluny de Mestalla en clau de futur. “Estic enfocat al cent per cent a millorar i salvar esta situació complicada que tenim. València és la meua casa, estic ací des dels 11 anys. He viscut moments bons, dolents… I tant de bo puga tornar a viure els bons”. Eixe és Gayà.

Suscríbete para seguir leyendo