La jutgessa rebutja la querella d’Hazte Oír per a investigar Pilar Bernabé per la dana

La jutgessa de Catarroja que investiga la dana va comunicar ahir la seua decisió d’inadmetre la querella que va presentar l’associació d’ultradreta Hazte Oír contra la delegada del Govern, Pilar Bernabé, a qui li demanava citar com a investigada pels 227 morts de la dana del 29 d’octubre, entre altres diligències sol·licitades i ara rebutjades.

Una imputació que l’entitat ultracatòlica perseguia des del 14 de novembre, la data en la qual està datada la querella en què es dirigia únicament contra l’actual delegada del Govern. I que primer va presentar en els jutjats d’instrucció de València i que va recaure, per torn de repartiment, en Instrucció 10, que també la va inadmetre per un defecte de forma. Finalment, la querella d’Hazte Oír va acabar en el Jutjat de Primera Instància i Instrucció 3 de Catarroja, la titular de la qual va comunicar ahir la seua decisió d’inadmetre-la.

La magistrada que investiga la dana argumenta la seua decisió en el fet que “el fonament de la querella formulada per l’associació Hazte Oír és que la delegada del Govern a la Comunitat Valenciana no va instar el Ministeri de l’Interior a declarar l’emergència d’interés nacional”, segons la interlocutòria notificada a les parts personades.

“La qüestió consistix —assenyala la magistrada— si l’al·legada omissió constituïx la base de l’atribució dels homicidis i lesions comesos per imprudència greu, objecte de la investigació en este procediment, a la delegada del Govern. La resposta ha de ser necessàriament negativa”.

“Associar a la delegada del Govern la responsabilitat en les defuncions i lesions imprudents del dia 29 d’octubre, atés que la competència en matèria de protecció civil és autonòmica i la inactivitat es va produir en este àmbit, manca de qualsevol fonament legal”, assenyala la magistrada en la interlocutòria, que no és ferma i contra la qual es pot recórrer davant del mateix jutjat o en apel·lació davant de la Secció Segona de l’Audiència de València, que serà la que haja d’examinar tots els recursos de la dana.

La magistrada raona en la seua interlocutòria, dictada i notificada ahir a les parts, que la possibilitat de declarar l’emergència d’interés nacional està prevista en la llei de 2015 del Sistema Nacional de Protecció Civil, es pot acordar pel Ministeri d’Interior per iniciativa pròpia, i igualment a instàncies de les comunitats autònomes. Encara que, tot seguit, la magistrada assenyala que “no consta que s’haja exercitat idèntica acció penal [per part d’Hazte Oír] contra el ministre de l’Interior o contra qualsevol autoritat autonòmica amb competències en matèria d’emergències”.

A més, també recalca la magistrada que la declaració d’emergència d’interés nacional “ni es va acordar d’ofici per l’Administració central ni tampoc es va sol·licitar per cap de les parts legitimades, Delegació del Govern o la comunitat autònoma, ni el 29 d’octubre ni els dies següents”.

En qualsevol cas, aclarix la magistrada en la interlocutòria, “l’Estatut d’Autonomia [de la Comunitat Valenciana] establix com a competència exclusiva de la Generalitat la protecció civil”. Una competència en la qual “el Consell és l’òrgan superior de direcció i coordinació de la protecció civil a la Comunitat Valenciana en l’àmbit de les seues competències”, segons la Llei de 2010, de 23 de novembre, de protecció civil i gestió d’emergències. I, afig, “a la conselleria competent en matèria de protecció civil li correspon exercir el comandament únic de l’emergència dirigint els plans de protecció civil”.

I assenyala la magistrada, “qüestió distinta va ser la situació que es va desencadenar a posteriori, quan ja s’havia constatat un altíssim nombre de morts, les poblacions estaven devastades, faltaven recursos essencials com ara llum, aigua, telèfon, els carrers d’algunes poblacions acumulaven tal nombre de cotxes que les persones no hi podien circular, el fang ho inundava tot, les carreteres estaven impracticables, els ponts derrocats, no hi havia servici de tren ni metro, es produïen pillatges i els voluntaris suplien la tardança en l’ajuda”. Malgrat esta situació, la jutgessa que investiga la dana assenyala que “va haver-hi consens a nivell autonòmic i central en el fet que no pertocava la declaració d’emergència nacional”.

I afig la jutgessa: “A fi d’advertir la població no calia instar la declaració d’emergència nacional. Es podia realitzar perfectament des de l’àmbit autonòmic, que estava assumint les competències en matèria d’emergències”.

La magistrada també va dictar una segona interlocutòria en la qual va decretar el sobreseïment lliure d’una denúncia per danys materials provocats per la dana, de la qual s’havia inhibit a favor seu el Jutjat d’Instrucció 15 de València, al mateix temps que fa reserva expressa d’accions davant de la jurisdicció contenciosa administrativa. En el mateix text, la magistrada informa que la causa ja suma més de 160 dels 224 morts registrats oficialment, després d’acceptar les inhibicions de diversos jutjats de València, Picassent, Alzira i Torrent.

Suscríbete para seguir leyendo