Piles carregades per a assentar-se en la part alta de la lliga

La sexta posició en la classificació reflectix que el Llevant UE, després de superar dos terços de competició, està viu en la lluita per l’ascens a Primera Divisió. No tindria sentit sense els seus tres punts contra el Mirandés, capitals per a llançar el missatge que en el Ciutat de València competix un aspirant a jugar contra els millors la pròxima temporada.

Sense renunciar al seu compromís ni a la seua entrega i amb els seus alts i baixos, però sempre pivotant en zones classificatòries que li permeten estar en la pomada. La força del coliseu d’Orriols, factor diferència per a pujar a l’elit, va espentar els hòmens de Julián Calero a imposar-se als d’Alessio Lisci, amb la conclusió que l’ascens passa per casa. És el trampolí per a acostar-se al cel futbolístic a nivell nacional. No obstant això, el Llevant necessita encadenar triomfs per a traure els colzes en un top 6 en el qual a penes circula l’aire.

Del sext, ubicació de l’equip de Julián Calero, al primer hi ha tan sols tres punts. Senyal que cada unitat, i cada detall, marcarà el futur de tots els que es troben en la titànica baralla per ascendir a l’elit del futbol espanyol. El Llevant, però, està en zona de promoció sense haver encadenat tres victòries consecutives després de sis mesos de competició, però se li presenta, en els seus dos pròxims compromisos, una oportunitat per a aconseguir-ho i traure múscul. Sobretot, amb vista a un tram del calendari en el qual es presenten corbes. Després d’anar a Elda i rebre el cuer, el Cartagena, Osca, Castelló, Almeria, Racing de Santander, Còrdova, Saragossa i Oviedo serà el full de ruta fins a maig. Una tirada molt complicada i que posen els dos pròxims partits, amb el d’Elda com el més prioritari, com una oportunitat per a posicionar-se en la taula i mirar més cap a la part alta que als perseguidors.

Malgrat això, Julián Calero no es refia de l’immediat. En la roda de premsa posterior al partit contra el Mirandés va reconéixer que “la victòria en casa sempre és vital, però si no sumes en casa cal sumar fora. Les victòries a domicili donen un plus. Si vols estar en la part alta necessites punts en casa i fora”. No obstant això, va revelar que té “el record de Ferrol. El tinc clavat al cap. Esta lliga és així de traïdorenca, perquè la gent s’hi juga la vida. Hem donat una resposta a vegades bona i a vegades no tan bona contra equips que estaven més a baix. No em sembla que el calendari ens afavorisca. Tant de bo que així siga”. Hi ha cautela a Orriols, però també il·lusió pels núvols.

Suscríbete para seguir leyendo