Veïns de la “milla d’or” atrapats en terra de ningú dels apartaments turístics de València

La regulació dels apartaments turístics a València ha deixat en terra de ningú els veïns dels barris de Sant Francesc, part de la Xerea i l’entorn de la plaça del Patriarca i Poeta Querol, la coneguda com a “milla d’or” del comerç de la capital valenciana. A més de botigues de luxe i oficines, allí queden molts edificis d’ús residencial els veïns dels quals asseguren que, amb l’absència de limitacions als usos turístics amb l’argument que és una zona molt terciaritzada, “ens convertirà en un barri mort, ens estan rebentant”, asseguren. En les illes delimitades pels carrers Sant Vicent, Pau i Barques no regix la prohibició per als apartaments turístics del Pla de Ciutat Vella, impulsat per l’anterior govern progressista, que s’apliquen al Carme, la Seu, el Mercat i el Pilar, però no a Sant Francesc i part de la Xerea, a on es permet l’obertura d’hotels i apartaments turístics en edificis sencers. Esta excepció, denuncien els veïns, ha fet disparar les obres de transformació de finques senceres en apartaments per a turistes i compromet la convivència i la vida del barri.

L’Associació de Veïns Universitat ha reclamat sense èxit en dos reunions amb l’actual regidor d’Urbanisme, Juan Giner, que no es deixen fora de les restriccions els apartaments turístics d’estos barris de Ciutat Vella. Els veïns ja van al·legar en este sentit al pla de Ciutat Vella i ara ho han tornat a fer en el procés d’exposició pública de la modificació de les normes urbanístiques que impulsa l’actual govern que establix fins a cinc límits per als usos turístics (entre estos, no superar el 2 % del total de vivendes del barri ni el 8 % de la població) en tota la ciutat, excepte a Ciutat Vella, a on regix el pla ja aprovat. L’exclusió de Sant Francesc i la Xerea de les restriccions “és incongruent i discriminatòria”, assegura en les al·legacions la presidenta de l’Associació, Lourdes Blázquez, que reclama “la mateixa protecció per a l’ús residencial que en la resta de la ciutat”. Fa l’efecte, adduïxen els veïns, “que, amb l’exclusió del nostre barri de la protecció municipal, s’haja donat per perduda esta part de la ciutat, i com ja està saturada no importa que ho estiga encara en un grau més alt”, assenyalen els veïns. 

“Entenem que ha d’haver-hi hotels però no tots han de ser ací”

L’Associació recorda, a més, les agressions contínues al patrimoni històric d’un entorn monumental de primer nivell, a on es troben des de la històrica Universitat de la Nau; les esglésies del Col·legi del Patriarca, Sant Martí, la portada de pedra de la qual està danyada pel pas constant de vehicles de repartiment i de bicis, malgrat ser una zona per als vianants, i Sant Joan de la Creu; el Palau de Boil Arenós, el del Marqués de Dos Aigües, protegit amb lones després que un camió de repartiment impactara en la seua façana barroca; i el Teatre Principal. “Però no es tracta només de protegir els edificis, sinó la identitat dels barris”, recorden els veïns. “Som moltes famílies les que vivim ací”.

En un recorregut per l’entorn de la plaça del Patriarca, la Pau i Sant Vicent, la vicepresidenta de l’Associació, Trinidad Castaño, mostra a Levante-EMV l’elevada concentració d’hotels i edificis d’apartaments turístics construïts o en procés, com el Café Madrid, en el carrer Abadia Sant Martí, lloc de trobada d’intel·lectuals i artistes convertit fa uns anys en hotel de quatre estreles. En el carrer Creu Nova, al costat de plaça del Patriarca, un inversor ha comprat quatre edificis per a transformar-los en un nou hotel. En esta zona de la ciutat, a on criden l’atenció les cases senyorials i palaus, abunden les lones i contenidors d’obres, “molts d’eixos edificis que veiem en obres seran apartaments turístics, encara que no hi ha cartells que ho indiquen”. En el carrer Sant Vicent, en la cantonada amb Sant Martí, es projecta un nou edifici d’apartaments, davant ja hi ha un altre edifici en obres. A pocs metres, en la cantonada de Sant Vicent amb Maria Cristina, l’edifici residencial que la família Santos, amos de l’hotel de cinc estreles de Las Arenas, vol transformar en hotel i que diversos propietaris octogenaris han aconseguit bloquejar de moment en els tribunals.

Una dotzena d’hotels

“Entenem que ha d’haver-hi hotels i apartaments turístics, però no tots han de ser ací”, assenyala la vicepresidenta de l’Associació. En ciutats com Amsterdam només es permet obrir un hotel nou quan se’n tanca un altre. Són mesures que es podrien incorporar a València, apunten. Els veïns han comptabilitzat una dotzena d’hotels en una superfície massa xicoteta. A la per si mateix elevada concentració d’hotels s’han sumat, en els últims anys, els edificis d’apartaments turístics que han proliferat en els carrers Salvà, Comèdies, la Nau, Vestuari, Bonaire, Llibrers, Minyana, Pau, Lluís Vives, o la plaça de Margarita Valldaura. Una pressió, diuen, que es vorà agreujada per la falta de restriccions.

Els veïns reclamen, per tot això, major protecció per als usos residencials en la zona. “Són barris ja molt saturats i escassos de vivenda i no pot permetre’s que les poques que n’hi ha es transformen en negocis que exclouen i expulsen el veïnat”. “La poca vivenda que queda s’ha anat convertint en apartaments turístics que han transformat el comerç del barri, encarit l’accés a la vivenda i la vida en general, propiciat l’èxode dels veïns i potencials residents a altres zones i creat problemes de convivència pel soroll i la brutícia generats per l’elevada concentració de turistes”. “Açò era un barri familiar amb comerç de tota la vida, joieries, pastisseries i botigues de roba que s’estan tancant per a posar franquícies”. “És una invasió”, asseguren.

Suscríbete para seguir leyendo