Un abocador i un pàrquing irregular es mengen 22.000 m² d’horta a Faitanar

Un poblat xabolista es multiplica en uns terrenys abandonats i les alqueries limítrofes demanen una intervenció social. Al costat, una empresa de busos es queda sense el plàcet ambiental

La dana va tirar els murs d’una campa d’Acciona i va deixar al descobert un abocador ocupat

La dana va tirar els murs d’una campa d’Acciona i va deixar al descobert un abocador ocupat / J. M. López

Claudio Moreno

Claudio Moreno

València

L’horta del sud de València té el seu particular triangle de les Bermudes, una porció delimitada pel llit del Túria, la CV-36 i les vies del tren, a on tot són complicacions. La més important, l’assentament envoltat d’infinita ferralla que ocupa 14.200 metres quadrats de terreny, propietat d’Acciona.

El problema ve des de lluny. L’empresa d’infraestructures i energies renovables es va instal·lar en la campa de la pedania fa diverses dècades i va habilitar un magatzem que, temps després, es va quedar xicotet, de manera que va abandonar el complex integrat per este magatzem i algunes edificacions obertes. Desprotegit el complex, va haver-hi qui va desvalisar les instal·lacions llevant les bigues i pilars d’edificacions de dos plantes, fins al punt que l’empresa es va vore obligada a derrocar-lo tot perquè no s’ensorrara sobre els qui saquejaven el complex. I així va quedar durant anys, com un solar envoltat per un mur de ciment.

No obstant això, la dana va derrocar el mur i va deixar a la vista el terreny. Un grapat de famílies tracta de sobreviure en el solar, a on apilen qualsevol cosa que puguen vendre al pes. Es tracta d’una població inestable, amb molta rotació, que va començar residint en tendes i ha passat a alçar barraques fixades contra l’únic mur que queda en peus. Els veïns de la pedania conten que la mar de residus ha crescut després de la dana, atés que els habitants del sub-barri arrepleguen material en les campes de residus habilitades després de la barrancada. L’assentament està format per unes 30 persones amb xiquets i xiquetes en edat escolar.

Segons expliquen des de l’Ajuntament de València, l’empresa propietària dels terrenys va denunciar l’ocupació il·legal a la Guàrdia Civil, però esta no va poder desallotjar-los per haver-hi menors. Així mateix, els Servicis Socials han intentat intervindre en una situació de vulnerabilitat evident, però les famílies han rebutjat l’assistència. Les mateixes fonts municipals expliquen que, arribats al punt de bloqueig, la seua actuació passa per enviar a patrulles de la Policia Local perquè controlen la zona i avisen la propietat si es desallotja la campa. En eixe improbable escenari, Acciona netejaria el fem i barraria la seua propietat

Crece el chabolismo en un terreno de Faitanar

Creix el barraquisme en un terreny de Faitanar / J. M. López

Improbable perquè, lluny de buidar-se, el campament no para de créixer. Així ho descriuen les tres famílies residents de l’alqueria Maroto, construïda en el segle XVI i dividida en tres vivendes —l’última de finals del segle passat—, que fa anys que denuncien esta situació als propietaris del terreny o el consistori i que només reben silenci administratiu. “Ací es fan fogates i s’acumulen tones de fem sense que passe absolutament res. És perillós per a tothom, com permeten una cosa així?”, es pregunten.

100 busos escolars en entorn protegit

Però l’abocador no és l’únic conflicte plantejat en este tros d’horta valenciana. El Diari Oficial de la Generalitat Valenciana ha publicat recentment la resolució d’informe ambiental desfavorable a la proposta de modificació puntual del PGOU de València per a convertir una parcel·la en dotacional. Es tracta d’un terreny de 8.000 metres quadrats utilitzat per una empresa d’autobusos per a aparcar 100 autobusos utilitzats per a transportar diàriament 6.000 xiquets als seus respectius centres escolars. L’empresa demanava regularitzar el terreny com a aparcament per a poder fer les millores pertinents, però la Comissió d’Avaluació Ambiental ha contestat que la parcel·la es troba en l’àmbit de protecció del PAT de l’Horta de València, al costat de tres elements patrimonials arquitectònics, de manera que no procedix convertir el sòl en dotacional.

Més enllà de la qüestió legal, este triangle d’asfalt envoltat d’horta productiva al sud de València exposa dos problemes. El primer i més important té a veure amb el sensellarisme, un drama social en aparent creixement i, en este cas, d’esquena a la ciutat. L’Ajuntament acaba de licitar d’urgència la gestió d’un alberg de 50 places i el concurs ha quedat desert. El segon està relacionat amb l’abandó de l’horta valenciana, primer regada del fem que va arrossegar la riuada i després desprotegida després de la modificació normativa introduïda pel Consell.

Suscríbete para seguir leyendo

TEMAS

Tracking Pixel Contents