Un estudi situa Xàtiva com a pionera del republicanisme valencià

Xàtiva venera i homenatja contínuament la Segona República, mentres manté l’oblit sobre la Primera, proclamada després de l’abdicació d’Amadeu de Savoia. Per a recuperar la seua memòria, l’investigador Francisco Jesús Ordiñana Jiménez es va proposar fer un treball final de màster dedicat a analitzar la política local del convuls Sexenni Democràtic, que el va portar a indagar en els orígens del tan oblidat primer republicanisme.

L’estudiant ha obtingut un excel·lent en la memòria de treball de fi de màster per a obtindre el grau en l’especialitat d’Història Contemporània de la Universitat de València.

Les motivacions que el van portar a iniciar l’estudi radiquen en el seu interés per la memòria democràtica. Postula que, “quan pensem en el republicanisme i en les polítiques de memòria, automàticament ens ve a la ment la II República i la lluita contra el feixisme, oblidant que abans va haver-hi una I República i un moviment republicà molt divers que, juntament amb altres sectors liberals, va haver de fer front a la reacció en forma de carlisme”.

I considera que igual que “els feixistes van destruir l’estació de tren de Xàtiva en 1939 per a imposar el terror entre la població local pel seu suport a la democràcia, els carlistes van fer el mateix en 1873 amb l’antiga estació de tren per a dificultar l’arribada de tropes governamentals i a on afortunadament no va haver-hi víctimes. Va ser el trist colofó a 40 anys d’atacs, robatoris i extorsions a les i els xativins, fet que va generar un estat continu de por i ansietat”.

El jove investigador dona les gràcies a la catedràtica María Cruz Romeo, la direcció del màster i l’orientació rebuda en la selecció de les fonts secundàries per a la contextualització del període analitzat, així com al tècnic de l’Arxiu Municipal, Sergio Rubio, que li va proporcionar l’accés a uns fons documentals abundants i molt poc estudiats, de l’anàlisi dels quals ha obtingut uns curiosos resultats que espera poder publicar pel seu interés per a la història de la ciutat en un tema tan inèdit.

En les seues conclusions, Ordiñana defén que Xàtiva no va ser un nucli carlista, perquè el carlisme a penes va tindre pes institucional, i amb l’excepció de Mariano Magraner, cap líder carlista va ser de Xàtiva, ni de la comarca de la Costera. Defén, a més, que el republicanisme xativí va sorgir com un moviment polític a finals de la dècada de 1830, procedent de les classes mitjanes, arribant fins i tot a ser alcaldes de Xàtiva alguns dels seus militants, com Manuel Gorfet en 1843 i Francisco Ridocci en 1858. Cosa que resulta meritòria, segons l’autor, ja que ho van fer en plena monarquia d’Isabel II, salvant tota mena de traves, des de la persecució política, la manipulació electoral i el sufragi censatari, que només donava vot als més rics.

La caiguda dels Borbons i el destronament de la reina després de la Revolució de 1868, va permetre a Xàtiva l’ebullició d’aquell primer republicanisme sorgit de les classes mitjanes i populars, en un context de major democratització amb l’aprovació del sufragi universal masculí. Així, segons Ordiñana, va ser a Xàtiva a on es va constituir un dels primers comités electorals republicans de tot Espanya, es va conformar un batalló dels Voluntaris de la Llibertat, i, posteriorment, dels Voluntaris de la República; i els republicans, tots ells de tendència federalista, van guanyar totes les eleccions municipals amb majoria absoluta. Només amb la Restauració borbònica i la imposició d’un nou ajuntament van perdre abruptament el poder.

La investigació contribuïx a reforçar la idea que el republicanisme decimonònic no només es va implantar en les grans capitals de provincia, sinó també en xicotetes ciutats com Xàtiva. Amb la documentació conservada en l’Arxiu Municipal de la capital de la Costera, l’investigador ha pogut mostrar que pobles com Barxeta, Rafelguaraf, l’Alcúdia, la Pobla Llarga, Canals i Genovés van donar suport a la Revolució de 1868, i alguns, a més, a la revolució cantonal de juliol de 1873, posant-se a les ordes de la Junta Revolucionària de Xàtiva.

Com a colofó al seu estudi, pensa que, de la mateixa manera que es retiren plaques, denominacions de carrers i monuments franquistes, perquè no tenen cabuda en un règim suposadament democràtic, per a ser conseqüent, s’haurien de retirar també aquells símbols que homenatgen líders carlistes com la placa de Mariano Magraner. Una placa que va ser col·locada per la Falange Espanyola en 1940, just davant de l’Ajuntament de Xàtiva, és a dir, un espai totalment públic, com a part de l’objectiu del franquisme de reescriure la història. Ordiñana postula que cal no oblidar que el carlisme, encara que ja debilitat, va donar suport al colp d’estat de 1936, i la dictadura franquista. En el seu lloc, defén que s’hauria de col·locar una placa en honor a totes aquelles persones que van integrar el moviment republicà xativí en el segle XIX i que ho van arriscar tot per a defendre els drets i les llibertats que hui gaudim.

Suscríbete para seguir leyendo