La pèrdua d’explotacions agràries valencianes s’accelera per la falta de rendibilitat i de relleu

Ser el titular d’una explotació agrària és, cada vegada més, una professió en crisi a la Comunitat Valenciana. Tant és així que, en només tres anys, el nombre de responsables d’estos enclavaments del sector primari que són també propietaris del negoci s’ha desplomat més d’un 18 %, quasi sis punts per damunt de la situació que s’ha viscut de mitjana a Espanya. És la imatge que dibuixa l’última Enquesta sobre l’estructura de les explotacions agrícoles (EEA) publicada per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), un registre en el qual s’apunta al fet que en 2023 hi havia 65.352 persones que eren caps i titulars d’estes explotacions en l’autonomia, quasi 15.000 menys que la dada del cens anterior, el de 2020, quan esta xifra ascendia fins a les 80.020. Darrere d’això, apunten des d’AVA-Asaja, una conjunció de factors tant econòmics com de relleu generacional.

El “fanalet roig” d’Europa

Així ho explica el president de l’organització agrària valenciana, Cristóbal Aguado, que assenyala a este diari que estes dades reflectixen una “mort denunciada”. “Si no hi ha una sostenibilitat a escala social, natural i econòmica, la gent no es manté en el sector”, denuncia el dirigent agrari, que assenyala que la Comunitat Valenciana és “el fanalet roig d’Europa” en àmbits com l’abandó de terres o la incorporació de jóvens al sector. Sobre els dos aspectes, AVA va destacar ja a inicis d’enguany que en tot 2024 es van perdre 2.770 hectàrees de superfície cultivada, mentres que l’edat mitjana d’aquells empleats en el camp havia superat els 65 anys.

En este últim punt, Aguado emfatitza que no estan arribant jóvens “perquè qui està en el camp, moltes vegades no guanya diners per a viure, per això no hi ha relleu generacional darrere de molts agricultors”. Al respecte, el dirigent agrari crida a “canviar les lleis” perquè hi haja més estabilitat i les generacions de menys edat “tinguen una seguretat en entrar”. No en va, este és un problema que ja es dona hui dia. “Hi ha molts jóvens que fan un gran esforç i endeutament per a entrar al camp i que al cap de quatre anys renuncien a les ajudes i se’n van a altres sectors” quan arriben a èpoques de la seua vida com la de tindre fills. A més, veu com un “somni” impossible complir el fet d’aconseguir que gent de fora del sector s’unisca al mateix davant de l’alt desemborsament econòmic i el temps necessari perquè les explotacions puguen funcionar.

Alvocat a l’alça i caiguda de cítrics

No obstant això, la pèrdua d’explotacions no s’està donant en tots els cultius. D’una banda, aquells que en zones calidas de la Comunitat estan apostant per l’alvocat “tenen rendibilitat i hi ha alegria”. Com a prova, segons van informar este mateix dijous AVA i l’Associació de Productors d’Alvocats (Asoproa), esta temporada es preveu un increment global del 10 % de la collita valenciana d’este cultiu respecte al període anterior. En el costat contrari, Aguado destaca que uns altres com els productors de cítrics s’enfronten a la “competència deslleial clara” que fan els productes que arriben de tercers països com Egipte. No és l’únic producte en perill. Perquè el dirigent també alerta de la situació complicada de les vinyes, els ametlers o les oliveres, per als quals demana “una solució” que evite l’abandó davant dels problemes “generats per la sequera”.

“Estem en un espiral i sense mesures extraordinàries per a fer el canvi generacional, València pot viure un desastre”, alerta Aguado, que també destaca el paper que estan jugant els fons d’inversió. Uns actors que estan fent una “invasió” que és “selectiva” perquè no aposten —assegura— per quedar-se explotacions xicotetes, sinó que en busquen unes altres més grans per a poder “guanyar més diners”. 

Suscríbete para seguir leyendo