L’alberg del Carme per a persones amb addicció té els dies comptats

L’alberg municipal situat en el número 1 del carrer Jardins, en el Carme, tancarà en les pròximes setmanes. El recurs de baixa exigència acull actualment huit hòmens i dos dones que es troben sense llar, amb llargues trajectòries en el carrer, patologies mentals i/o addiccions. El centre oferix des de llit fins a higiene, atén situacions d’urgència i disposa de l’única plaça per a mascota de tot València, però el baix en el qual se situa no reunix les condicions mínimes —era el vestuari d’una comissaria i manca d’eixida d’emergència— i l’Ajuntament ha decidit deixar que s’extingisca el contracte de la concessió després de prop de 10 anys de servici. La previsió és que l’alberg municipal abaixe la persiana el pròxim 23 d’abril.

Preguntats per l’imminent tancament, en el consistori expliquen que s’està negociant amb l’entitat que l’ha gestionat en els últims anys —la Fundació Salut i Comunitat— l’obertura alternativa d’un recurs de característiques similars, però amb el triple de places i millors instal·lacions, en un espai que haurà de posar l’entitat mateixa. D’esta manera, l’allotjament i les necessitats bàsiques de les persones amb addiccions encara actives quedarien resoltes, però la desena de treballadors ocupats en l’espai del carrer Jardins estan molestos amb el moviment i han firmat un text crític amb la gestió dels Servicis Socials de la ciutat de València, en el qual observen una deriva d’“externalització i precarització”. En el seu comunicat, els deu treballadors expliquen que el centre del Carme “el gestionava una entitat del tercer sector que va guanyar un procés de licitació que garantia la transparència, cosa que va en la línia d’oferir uns estàndards mínims de qualitat”.

“L’ideal seria que la fi d’esta etapa”, continua el text, “donara pas a una nova licitació en la qual tant el personal com les instal·lacions foren realment municipals”. “No obstant això”, assenyalen, “sospitem que el tancament d’esta etapa implica un retrocés i que, en cas d’obrir-se un recurs alternatiu per al mateix perfil poblacional, es farà prevalent criteris economicistes”. A més, “temem que la nova fórmula de finançament es base en ajudes econòmiques a entitats del tercer sector i un major grau d’externalització que eximisca l’Ajuntament de responsabilitat”.

En este sentit, els treballadors posen com a exemple l’alberg de 50 places per a hòmens que s’ha tret a concurs —ha quedat desert— i demanen al consistori que reconsidere la seua decisió.

Suscríbete para seguir leyendo