Mazón pren distància amb el focus judicial

L’última informació facilitada per la Generalitat a la jutgessa de Catarroja que investiga la gestió de la dana distancia el president, Carlos Mazón, del focus judicial. Les perquisicions de la instructora se centren en els possibles homicidis i lesions comesos per imprudència greu, que podrien estar vinculats a una “actuació negligent”. Les diligències del Jutjat número 3 de Catarroja se centren a recaptar informació sobre com es van gestionar els avisos i la informació a la ciutadania, amb una alerta massiva a les 20:11 hores, “tardana i errada en el contingut”, una responsabilitat que circumscriu a la Generalitat: “La competència en matèria de protecció civil és autonòmica i la inactivitat es va produir en este àmbit”, diu en una de les últimes actuacions.

“La relació de causalitat està entre la falta d’avís i les morts. Per això, quan se situa en eixe dia, la competència de la preemergència i de les obligacions d’informació són del Govern valencià”, explica a Levante-EMV el jutge Joaquim Bosch.

Dins d’eixes coordenades, es busca determinar quins membres de l’Administració en serien responsables. La jutgessa s’està basant en la Llei valenciana d’emergències (13/2010), que dona el comandament únic a la consellera del ram (l’extitular de Justícia i Interior, Salomé Pradas), a qui l’article 12 dona competència per a llançar avisos, informar la població o prendre mesures de prevenció. “A partir d’ací, qui podria ser responsable és la consellera si s’acreditara que tenia tota la informació necessària per a evitar les morts i que no va alertar la població de manera diligent i proporcionada”, assenyala Bosch. Per això, la jutgessa està recopilant també tota la informació que va traslladar eixe dia tant Aemet com la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, també els recessos en la reunió, per a “vore si el comandament únic [que tenia la màxima responsabilitat] tenia totes les dades i podia haver avisat i no ho va fer quan tocava”. D’eixa resposta es podrien deduir les responsabilitats penals.

Quin paper juga Mazón en eixa cadena de responsabilitats? “No és el càrrec directament responsable de la gestió, no formava part del Cecopi, no era l’encarregat del comandament únic, però podria ser responsable si s’acredita alguna participació en la negligència, alguna cooperació en el sentit que s’haguera acordat amb la consellera no llançar l’avís quan hauria d’haver-se llançat, o que haguera decidit en conversa amb la consellera que no era necessari enviar l’alerta i s’haguera retardat”, assenyala.

Amb tota la informació recaptada, primer, caldrà determinar si es podrien haver evitat morts “amb una conducta diligent”. Si no es pot determinar que hi haja culpa perquè no hi havia informació o temps material, s’aniria a l’arxivament, indica Bosch. En canvi, “si es considera que hi ha indicis contra la consellera, perquè hi havia informació i era previsible que es pogueren produir desgràcies, en eixe cas la consellera podria ser citada a declarar com investigada”, afig. Només a partir d’ací, “amb suficient informació que poguera incriminar el president, si es desprenen dades de tot el que es recopila que va intervindre d’alguna manera en les decisions, ja no es podria fer cap actuació i s’hauria d’enviar una exposició raonada al TSJ [Mazón està aforat com a president], que hauria de prendre una decisió”. Per a això (són molts supòsits), el testimoniatge de la consellera podria ser decisiu.

Amb tot, les noves informacions d’esta setmana, quan Mazón ha confirmat que no estava en el Cecopi abans de l’EsAlert (va arribar a les 20:28), modifiquen l’escenari a priori. “El fet de situar Mazón fora del Cecopi és una manera de dificultar possibles responsabilitats penals. És més probable que participara en la decisió si estava físicament que si no estava. No es pot dir que en la reunió concreta va prendre la decisió de retardar un avís. Ara bé, és possible que el president puga participar telefònicament o a través de missatge. Si es demostrara que va donar la indicació com a superior jeràrquic que no s’enviara, és igual que fora per telèfon. Si com a superior jeràrquic intervé, participa, induïx, coopera en la decisió, també pot ser corresponsable penalment. No és obligatòria la seua presència”, assenyala el magistrat valencià. “Si haguera estat tota la vesprada, és més possible que haguera participat, perquè què feia allà si no prenia decisions? Eixir físicament dificulta arribar a la conclusió que va participar d’alguna manera”, argumenta.

Falta d’informació

Un altre escenari possible és que la instrucció demostre que la consellera no tinguera tota la informació sobre la taula per a prendre la decisió amb temps suficient. “Cal vore de quina informació es disposava i si es pot exigir a la consellera haver actuat d’una altra manera. A posteriori, tot és més fàcil”, explica.

La responsabilitat dels tècnics

En cas de demostrar-se que va faltar informació d’Aemet o la CHX com defén el Consell, es traslladaria la responsabilitat a eixe àmbit? “Es descartaria probablement la responsabilitat penal. No és el mateix el que ha de prendre una decisió per dalt, perquè té el comandament únic, i si no la pren tenint tota la informació provoca danys personals, que el tècnic que fa un càlcul erroni o no passa la informació quan no es pot deduir des d’una relació de causalitat que d’eixe error vagen a morir moltes persones. És una deducció inacceptable penalment”, argumenta. La falta d’una gestió correcta porta a responsabilitat de l’Administració, però per via civil, conclou.

Suscríbete para seguir leyendo