El port està “ben posicionat” en l’inici de la guerra comercial

Insaciable, no hi ha setmana sense que el president dels Estats Units, Donald Trump, amenace aliats o enemics amb l’aplicació d’elevats aranzels als seus productes. L’últim objectiu dels seus dards ha sigut la Unió Europea (UE). Un 25 % de pujada, encara que no ha precisat l’impacte per països i productes, ni quan es començarien a aplicar, ni si, com a Mèxic i el Canadà, retardaria la mesura en funció que es complisquen unes certes exigències del president estatunidenc que no tenen res a veure amb el comerç. En qualsevol cas, en cas de complir-se les seues aspiracions proteccionistes, el que és cert és que hi haurà conseqüències en les cadenes de subministrament en l’àmbit internacional i que els ports i les navilieres que operen en estos també es voran afectats.

Esta va ser la qüestió central d’un workshop organitzat, dimarts passat, per la Càtedra Valenciaport d’Economia Portuària APV-UV (Autoritat Portuària de València-Universitat de València). El director d’esta càtedra, Vicente Pallardó, va explicar a este diari que hi ha dos escenaris. En un, menys probable, els EUA aplicaria aranzels a tots els productes que importa, sense represàlies, la qual cosa implicaria una pujada de preus en aquell país, que pagarien els consumidors, però també moltes empreses, i que a penes perjudicaria els productes d’alta qualitat pel poder adquisitiu dels qui els adquirixen.

Taxes

La segona opció és que les taxes que aplique Trump siguen “diferencials”, és a dir, que no siguen les mateixes per a tots els països, ni tampoc per a tots els productes. En eixe cas, tal com apunta Pallardó, “sí que caldria recompondre les cadenes de subministrament”, perquè seria “més eficient canviar de proveïdor o de destinació en lloc de vendre als Estats Units”. Esta mesura empresarial tindria efectes sobre els ports “en funció de si tenen amb altres països servicis de la mateixa magnitud que els que tenen ara amb els Estats Units. Estem igual de connectats amb el Canadà que amb els EUA? I Vietnam?”.

Eixa és la clau. La resposta de Pallardó respecte de quina és la situació del port de València és esperançadora, ja que afirma que el recinte “està ben posicionat, perquè té un volum de connectivitat molt alt, sense parangó en el Mediterrani”. No obstant això, afig a continuació que “cal vore si eixa connectivitat abasta les principals noves destinacions o orígens” dels clients de les empreses espanyoles o si cal fer canvis per a adaptar-se a la nova realitat. En resum, segons l’economista, “el port de València està ben situat en l’inici de la guerra, però no sabem en el futur immediat, perquè tot depén del capritx de Trump i de com això moga el tauler” del comerç internacional.

Variables

En el citat workshop, Rafael Doménech, catedràtic d’Anàlisi Econòmica de la UV i director d’Anàlisi Econòmica de BBVA Research, va mostrar el comportament recent i les previsions de futur per a variables macroeconòmiques clau dels Estats Units, la Unió Europea i la Xina, i va presentar les estimacions sobre l’impacte, global i diferenciat per països d’un increment lineal del 10 % dels aranzels dels Estats Units sobre tots els seus socis comercials, assumint l’absència d’ulteriors moviments proteccionistes.

Precisament, davant de tal “prova teòrica de stress”, l’hipotètic increment del 10 % esmentat tindria una escassa repercussió en el comerç internacional: una caiguda de només el 0,16 %, cosa que permet allunyar els primers nuvolots, encara que les “borrasques” més amenaçadores es formarien en cas que es produïra una escalada de respostes i represàlies intrapaïsos a causa dels increments unilaterals d’aranzels.

Suscríbete para seguir leyendo