La consulta de la llengua encara les últimes hores amb els claustres dividits i les AMPA mobilitzades

La consulta de la llengua encara les últimes hores abans que tanquen les votacions este 4 de març a les 14 hores. Més de mig milió de famílies estan cridades a triar entre castellà o valencià com a idioma base en l’educació dels seus fills i filles, i de moment es desconeixen dades de participació, encara que la mobilització per a participar està sent molt notable.

Per a començar, el conseller ha enviat dos cartes directament al correu electrònic de les famílies animant-los a participar en la consulta. El mateix José Antonio Rovira va assegurar en una entrevista recent en ABC que “menys d’un 50 % de participació seria un fracàs”.

AMPA i sindicats, per la seua banda, han activat tota la maquinària per a mobilitzar-se en contra del plebiscit, que consideren “una bomba per al valencià”. Entitats com Stepv, UGT o Acció Cultural han tractat fins i tot de frenar la consulta en els tribunals, sense èxit. A més, han mobilitzat de manera paral·lela les famílies iniciant una campanya per a votar “sí” al valencià.

La consulta, que ha durat una setmana, ha estat marcada per les incidències en la web per a votar. El primer dia, el plebiscit va morir d’èxit, ja que l’alta demanda de les famílies va provocar que la pàgina caiguera en diverses ocasions —això sí, tan sols uns 20 minuts—. D’altra banda, les famílies van denunciar equivocacions en el vot a causa de les dades que s’havien d’especificar abans, com l’àrea d’influència o el nombre de germans en el centre.

Educació ja ha dit que, excepte comptades excepcions, no revisarà el que s’ha votat, ja que el procés té tres comprovants i avisos per a les famílies. De fet, Conselleria podrà anul·lar vots si contenen dades errònies. Davant de qualsevol dubte, demanen que les famílies consulten l’apartat de “preguntes freqüents” de la web, a on està tot explicat.

La web en el telèfon mòbil

Una altra polèmica suscitada per la web va ser el fet que la pàgina no estiguera adaptada per a telèfons mòbils, la qual cosa va fer que fora molt complicat poder votar valencià, ja que, amb el telèfon en vertical, no apareixia eixa opció. El conseller va assegurar que era tan senzill com girar el mòbil per a poder votar. Malgrat tot, el fet que la web no estiguera adaptada per a telèfons intel·ligents va suscitar moltes crítiques.

Els centres de barris degradats van ser els que més càrrega de treball van tindre durant la jornada de la consulta, perquè moltes de les famílies manquen dels recursos o coneixements digitals per a votar i ho van haver de fer en les instal·lacions del col·legi o l’institut.

Així mateix, les famílies migrants que només comptaven amb passaport no podien registrar-se pel seu compte, sinó que els centres escolars havien de donar-los d’alta en el sistema. Això va provocar també una gran càrrega de treball, encara que els centres, en previsió, van començar a donar d’alta l’alumnat migrant la setmana anterior a la consulta.

Llibertat educativa

El Consell defén la seua consulta perquè dona “llibertat” a les famílies perquè trien la llengua en la qual volen estudiar els seus fills. De fet, la mesura està arreplegada dins de la Llei de llibertat educativa com a part del programa electoral amb el qual el Partit Popular va guanyar les eleccions.

Els partits de l’oposició (PSPV i Compromís) van llegir la mesura com un “atac al valencià”, i, de fet, van portar la llei al Tribunal Constitucional en una demanda que ha sigut admesa a tràmit, i s’està a l’espera de pronunciament. Ahir, el portaveu d’Educació de Compromís, Gerard Fullana, va criticar que “el malestar de les famílies és enorme” i va criticar “les vulneracions continuades” com no poder rectificar el vot o que no hi haja una custòdia del mateix que “garantisca la seguretat i un seguiment democràtic d’esta consulta”.

Comunitat educativa

La sensació de la comunitat educativa, almenys resumida en declaracions de docents i directors, és que la consulta no soluciona cap problema, sinó que els crea. “Estem veient moltíssima polarització entre famílies i fins i tot discussions en els claustres. Han generat una batalla a on no n’hi havia”, van explicar des de l’Associació de Directors de l’Escola Pública (ADEP).

Una de les crítiques de la comunitat educativa és que “en molts casos no es respectarà l’elecció de llengua”. “Hi ha 200 centres amb un sol grup. Posem que hi ha 25 alumnes i en voten 15, i, d’eixos, huit trien castellà. Doncs eixos decidiran la llengua en la qual estudien tots”, explica Miguel Soler, exsecretari autonòmic d’Educació. Conselleria ha explicat que, en estos casos, l’alumnat serà traslladat a un altre centre (en cas que n’hi haja) amb la seua llengua de preferència. En els centres de dos grups, que són la majoria, també podria donar-se este fenomen.

Esta elecció es farà en base dels punts de cada estudiant en funció de si té germans en el centre, si viu prop del col·legi, si és discapacitat, si té família nombrosa o monoparental. En esta línia, els directors critiquen que la consulta pot crear grups molt desequilibrats.

“Quan es fan grups en els col·legis es tenen en compte moltes coses, com, per exemple, distribuir els estudiants amb necessitats educatives especials per a equilibrar les classes. Amb esta consulta, l’únic criteri que es tindrà en compte serà la llengua, de manera que podrà donar-se el cas que tots els xiquets amb necessitats educatives acaben en una classe, cosa que dona com a resultat dos grups molt desequilibrats. El mateix pot ocórrer amb la quantitat d’alumnat. Es poden donar més alumnes en una classe que en una altra, amb la qual cosa uns tindrien avantatge”, explica un director de centre.

La votació també ha sigut un tema polèmic, especialment les del futur. “La votació els pròxims anys serà durant l’admissió, cosa que significa que en els centres que tenen més demanda que oferta votarà molta gent que després no estudiarà ací. I al contrari, els que tenen menys demanda aniran a un centre a on no han pogut votar la llengua”, reivindiquen les AMPA.

Suscríbete para seguir leyendo