Mazón acata el perfil baix que imposa Génova

Fins al passat 24 de febrer, la pressió sobre Carlos Mazón per la seua gestió de la dana del 29 d’octubre havia entrat en una fase vall. L’oposició seguia a l’atac, el carrer mantenia les mobilitzacions i la investigació judicial avançava amb pas ferm, però el cap del Consell semblava que prenia un poc d’oxigen al centrar el seu discurs en les ajudes als afectats, en què l’execució autonòmica supera la del Govern central. A més, el comodí del “respecte al procés judicial” li permetia evitar aportar més dades sobre la seua activitat en el dia D. Quasi quatre mesos després de la tragèdia, el focus nacional semblava allunyar-se de la Comunitat Valenciana.

Però tot va canviar eixe dilluns, quan Mazón va sorprendre tothom al revelar voluntàriament el seu registre de telefonades de les hores crítiques del 29-O durant un acte a Madrid, una informació que havia ocultat a l’oposició en el parlament valencià. Eixe llistat ampliava el forat en el seu relat i evidenciava que va arribar al Cecopi més tard del que s’havia donat a entendre des del Consell des de poc després de la dana.

La seua intervenció, sense autocrítica i presentant-se quasi com la víctima 228 de la dana, no va tindre l’efecte desitjat i va causar incredulitat i malestar en la cúpula nacional del partit, que ja havia donat mostra de la seua distància amb el president amb l’absència d’Alberto Núñez Feijóo en eixe desdejuni informatiu. En Génova no es va comprendre l’obstinació de Mazón a seguir ancorat en el 29-O, en lloc de centrar-se en la reconstrucció, a la qual el cap del Consell i, sobretot, Feijóo han lligat el seu futur.

El “fet fàctic”, punt d’inflexió

La corda es va tensar encara més el dimecres 26 de febrer, quan el president va improvisar una atenció a mitjans que Génova desconeixia i amb la qual va contraprogramar el seu propi líder nacional, que just en eixe moment feia la seua pregunta de control a Pedro Sánchez en el Congrés. Davant d’un núvol de mitjans, Mazón va revelar l’hora exacta de la seua arribada al Cecopi: les 20:28 h. És a dir, 17 minuts després de l’enviament de l’alerta massiva.

Malgrat l’evident col·lisió d’este relat amb les seues versions anteriors, en les quals va assenyalar que va arribar “passades les 19:00 hores”, Mazón va exhibir eixe retard com un triomf i va insistir que no hi ha contradicció. “És un fet fàctic”, va defendre en el que tothom va entendre com una manera de prioritzar la seua defensa judicial sobre el seu crèdit polític. La cirereta va arribar amb la imatge de la seua arribada al Cecopi en actitud desenfadada, que va transcendir eixa mateixa vesprada.

És l’última vegada que el cap del Consell s’ha detingut davant dels mitjans, però la metxa ja havia pres. “Senyor Mazón, no sé si pensa dimitir”. Va ser la primera pregunta que va rebre l’endemà el president a la seua entrada a un acte en el qual va tornar a ser esbroncat. Arribava directe des de Madrid, des d’on eixe dia van aterrar enviats especials davant dels rumors d’una intervenció de Génova. Feijóo finalment va resistir la pressió, però va reclamar un canvi d’actitud al president, a qui va demanar guardar un perfil baix i enfocar-se en la recuperació.

I així ha fet Mazón, que va virar d’estratègia ja l’endemà, quan no va acceptar preguntes després d’un acte al qual s’havia convocat als mitjans i es va limitar a mostrar-se “centrat en la reconstrucció”. No va tindre agenda durant el cap de setmana i dilluns el seu equip li va dissenyar un esdeveniment amable (no va poder evitar algun crit aïllat de “dimissió”), en el qual tampoc va atendre periodistes. Eixe mateix dia, va declinar clausurar un important esdeveniment de la patronal CEV a Catarroja, zona zero de la dana. Un altre símptoma de les tenses relacions del president amb el món empresarial, explicitades també este dimecres per Adolfo Utor (Baleària).

Les pluges d’esta setmana han permés a Mazón justificar eixe perfil baix i allunyat dels focus. Sense agenda oficial, s’ha centrat a assistir a les reunions de coordinació davant del temporal i s’ha desplaçat en primera persona a diversos punts crítics, sempre sense convocar els mitjans.

El president calla, però “parla” el Palau

L’allunyament dels focus ha permés a Mazón esquivar altres qüestions incòmodes que han anat sorgint a la calor de la instrucció judicial, com les prop de 16.000 telefonades gestionades pel 112 abans que el president arribara a l’Eliana. També li han estalviat valorar l’escàs suport rebut per companys de partit com Juanma Moreno, Cuca Gamarra o el mateix Feijóo, que este dilluns va dir que el Consell de Mazón “no va estar a l’altura” el 29-O.

Però el silenci del president a nivell oficial no significa que el seu Consell haja capitulat en la batalla del relat. De fet, des de Presidència de la Generalitat continuen difonent la seua versió per vies extraoficials davant de qualsevol fet noticiós, ja siguen les telefonades al 112, el mesurament de cabals de la CHX o els recessos en el Cecopi.

No és la primera vegada des de la fatídica dana que Mazón opta pel replegament després de dies en l’ull de l’huracà. Ja va succeir en novembre, quan va estar apartat de la primera línia durant quasi dos setmanes després que la Generalitat admetera després de dies d’incògnites que eixa vesprada va estar dinant en El Ventorro amb una periodista, una llosa que encara pesa en l’esquena del president.

Suscríbete para seguir leyendo