L’abandó primerenc dels estudis cau al mínim històric a la Comunitat

L’abandó educatiu primerenc va descendir l’any passat al 12,9 % a la Comunitat Valenciana, el seu mínim històric. Es tracta del percentatge de persones de 18 a 24 anys que no ha completat l’educació secundària de segona etapa (Formació Professional de grau mitjà, bàsica o Batxillerat —BAT—).

Segons l’última Enquesta de població activa, la regió es troba tan sols una dècima per davall de la mitjana nacional, que se situa en un 13 %. La valenciana és la novena en la classificació, per darrere d’Aragó (11,9 %), Galícia (10,8 %), Castella i Lleó (10,8 %), Madrid (10,5 %), Astúries (9,9 %), Navarra (9,9 %), Cantàbria (5,5 %) i el País Basc (5 %). Tenen pitjor taxa d’abandó que la Comunitat, Extremadura (13 %), Canàries (13,1 %), Catalunya (13,7 %), Ceuta (14,6 %), Castella-la Manxa (14,6 %), Andalusia (15,5 %), La Rioja (17 %), Múrcia (18,2 %), Illes Balears (20,1 %) i Melilla (26 %).

El reduït nombre d’oportunitats en el mercat de treball, juntament amb un sistema educatiu que cada vegada presenta més opcions i camins per a obtindre un títol, han servit per a reduir l’abandó primerenc en els estudis. A això se suma l’efecte de la inflació i el difícil accés a la vivenda per als jóvens. Esta mescla ha motivat molts estudiants que, en altres situacions, haurien deixat els seus estudis sense obtindre cap titulació, a continuar formant-se aspirant a tindre una qualitat de vida millor.

La taxa d’abandó que actualment té la Comunitat és pràcticament la mitat que fa una dècada —25,9 %— i molt, molt allunyada de la que es registrava l’any 2004, any en què comença la sèrie històrica avaluada per l’INE i que situava la taxa en el 35,7 %.

Segons la Conselleria d’Educació, les polítiques, cultures i pràctiques educatives que ha dut a terme esta administració autonòmica, en els últims vint mesos de Govern de Carlos Mazón, han tingut per objecte “compensar l’alumnat en situació més vulnerable i el que més taxa d’absentisme i abandó escolar presenta”.

Per això, destaquen que es realitzen dins del programa de cooperació territorial una sèrie de projectes, plans i programes destinats a afavorir, entre altres coses, el benestar emocional de l’alumnat. “Sabem que el benestar emocional revertix de manera positiva en el benestar general i que això es veu reflectit en l’àmbit acadèmic”, afirmen des del departament de José Antonio Rovira. I en esta línia des de la Conselleria apunten al fet que continuaran treballant, i, este sentit, es posaran en marxa nous projectes com el d’“Educant la comunitat en benestar emocional”, orientat a centres educatius pertanyents a barris més vulnerables i a on la taxa d’absentisme és més alta que la mitjana.

Directors

Des de l’Associació de Directors de Secundària de la Comunitat Valenciana (Adies PV) atribuïxen la millora de la taxa d’abandó escolar al fet que hi ha més alerta, a nivell digital, per a controlar l’absentisme, gràcies a la col·laboració de diferents institucions i administracions educatives, com són la Inspecció Educativa, els Servicis Socials, la Conselleria de Sanitat, la Policia i la Fiscalia.

De qualsevol manera, per a reduir-la, el portaveu d’este col·lectiu, Toni González, apel·la a intensificar esta coordinació. “Fa falta més treball, i això implica un augment de recursos. Hem d’aprofitar estos pilars per a millorar els diferents aspectes en els barris vulnerables”, afirma.

En els centres educatius s’han adonat que el paradigma ha canviat i que les causes que propicien que un alumne abandone primerencament els seus estudis són diverses.

“Hi ha múltiples variables, pot haver-hi un xicotet percentatge de famílies que entén que dins de la unitat familiar és suficient l’educació que reben, però això no és l’habitual. D’altra banda, l’absentisme en Primària existix, però no és tan intens com en Secundària”, explica González.

No obstant això, posa el focus en el fet que el principal desafiament que tenen els professors en els instituts és fer que els alumnes estiguen motivats, i, per a això, s’esforcen a treballar en projectes pedagògics que aconseguisquen atraure els jóvens a les aules. “Quan arriben a l’adolescència, la motivació per aprendre baixa a mínims. Eixa és una de les grans causes de l’absentisme en Secundària”, alerta el representant dels directors.

L’addicció a les noves tecnologies i els problemes de salut mental són dos de les principals causes que estan darrere de la decisió dels jóvens per a deixar de formar-se, mentres que els problemes de drogues es troben en zones més desestructurades, advertixen des d’Adies-PV.

La Formació Professional (FP) s’està convertint en la clau per a reconduir eixos alumnes abocats al fracàs escolar i a l’abandó per la falta de motivació, tal com coincidixen directors de la província consultats per este diari.

“Al començament dels 2000, amb la voràgine de la construcció, en la bambolla immobiliària, moltíssims jóvens abandonaven els estudis i se n’anaven a l’obra, a on guanyaven molts diners. Aquell va ser un pic. Gràcies als programes d’atenció a la diversitat i els programes de qualificació professional inicial, ara l’FP Bàsica ha sigut la clau, l’abandó s’ha reduït considerablement, si bé encara continua sent alt”, explica Francisco Javier Ramírez, director de l’IES Canonge Manchón de Crevillent. A estos cicles pot accedir alumnat de 15 i 16 anys que haja repetit i que presenta dificultats amb la part més acadèmica del sistema educatiu.

Precisament, este curs, la Formació Professional és la que ha impulsat el creixement d’alumnes en la província d’Alacant, amb 3.631 alumnes més que el passat. Detalladament, són 42.281 els alumnes que cursen estos estudis, mentres que en Secundària n’hi ha escolaritzats 83.000 (604 menys que el curs passat); i en Batxillerat, 23.000 alumnes (15 menys), segons les dades de què disposa la Conselleria d’Educació. No obstant això, en l’FP també l’abandó és un cavall de batalla. Un de cada quatre estudiants d’FP Superior a la Comunitat Valenciana (24 %) abandonen el grau. És la segona taxa més elevada d’Espanya.

Suscríbete para seguir leyendo