El València complix cinc anys desterrat d’Europa

Han passat 1.826 dies, cinc anys exactes, des de l’última vegada que el València CF va jugar un partit de competició europea. Va ser a Mestalla, a porta tancada i contra l’Atalanta de Bèrgam, en la tornada dels octaus de final de la Champions. Els italians van guanyar per tres gols a quatre als blanc-i-negres, entrenats per Albert Celades, i van deixar-los fora per un global de 8-4. En aquells dies, encara es desconeixia la gravetat d’una pandèmia de coronavirus que començava a esclatar.

Dos mesos més tard, les autoritats polítiques van imposar l’obligatorietat de l’ús de la mascareta, que va acompanyar el dia a dia dels espanyols durant dos anys. Mentres una nova normalitat es consolidava, el desembre de 2022, Kiat Lim, el hui president a distància del club, xafava per primera vegada la ciutat amb un discurs en el qual “l’objectiu de tornar a Europa” era el nucli central. “Nosaltres com a entitat sempre volem jugar a Europa. Este és un objectiu comú i una ambició de tots els involucrats dins del València”, deia el fill del màxim accionista en una entrevista gravada en VCF Media.

“Hi ha un equilibri delicat entre les necessitats esportives i econòmiques, i trobar-lo no és senzill, encara que és una cosa en la qual estem treballant molt durament”, afegia aquell 14 de desembre de 2022, quan l’equip entrenat per Gennaro Gattuso complia la seua tercera temporada sense competir en un torneig UEFA. El mes de febrer, Rubén Baraja va arribar en auxili d’un València prop del descens. La llegenda dels campions del doblet va aconseguir salvar la categoria recorrent a jóvens del filial com Javi Guerra, Diego López i Alberto Marí.

Actualment, dos anys i tres mesos després del que va dir Kiat, els blanc-i-negres seguixen sense notícies d’Europa. El més a prop que han estat va ser el sèptim lloc (Conference League) després de guanyar a Osasuna l’abril de 2024. La il·lusió, però, es va enfonsar en un final de temporada pèssim, confirmant la terrible tendència des de l’adeu de Marcelino. Eixa que dicta que el València no ha xafat el terreny Champions ni una sola jornada d’una segona volta de la Lliga. Des de llavors, el valencianisme s’ha acostumat a viure més prop dels abismes de la classificació que de la part noble. De fet, les jornades en descens han sigut més del doble (34) que en la zona europea (16).

Les paraules de Kiat Lim se les ha emportades el vent. “No volem una temporada en què ho fem bé i una altra malament. Malgrat tot, som un club gran i volem competir a Europa de manera constant, any darrere d’any”. En canvi, el que ha succeït “any rere any” ha sigut l’esborrament del València del mapa.

En 2014, en el moment de la compra del 92 % de les accions per part de Peter Lim, els de Mestalla formaven part del top 10 del rànquing UEFA. Sis anys després, acabada la participació en la Lliga de Campions 19/20, l’equip es mantenia en el top 30, en concret, en el vint-i-seté lloc. La campanya passada, agonitzava en les últimes posicions del top 100, i des de l’estiu ha desaparegut d’una llista de 427 clubs europeus —tancada, en l’última actualització, pel Cosmos de San Marino— que compta els coeficients dels últims cinc cursos.

“Estabilitat”

Segons Kiat, per a tornar a les competicions UEFA, “ha d’haver-hi estabilitat”. Durant cinc anys, Meriton ha estret cada vegada més el cinturó, disminuint la inversió i, amb això, la qualitat dels fitxatges. Al mateix temps, el club ha patit el minvament en la principal font d’ingressos en el negoci del futbol, la procedent de les competicions organitzades per la UEFA.

“No jugar a Europa durant més de 1.000 dies…”, es va lamentar en el seu moment. “Esperem canviar això”, agregava en uns dies en què va visitar el Nou Mestalla i l’alcalde, Joan Ribó. La ciutat i la Comunitat van canviar de govern sense vore el València tornar al Vell Continent. “Òbviament, el canvi no ocorre de la nit al dia. Treballarem molt durament per a assegurar-nos tornar. Tinc un profund respecte pel club, per la competitivitat que va aconseguir en el passat, dos finals seguides de Champions. Això hem de tindre-ho en compte per a avançar. És el nivell que hauríem d’aconseguir, entenc el malestar de l’afició”, comentava.

No obstant això, l’única comparativa històrica que rescata el club amb Lim és negativa. Únicament en dos etapes el València va estar més temps que estos cinc anys apartat d’Europa. Entre març de 1983 i setembre de 1989 (2.373 dies), i entre novembre del 72 i setembre del 79 (2.135 dies).

Suscríbete para seguir leyendo