Les rurals valencianes eleven el seu benefici un 36 % en 2024
Només tres entitats van reduir els seus guanys l’any passat i una majoria va registrar increments de tres dígits

Una oficina de Caixa Popular a València / Levante-EMV

En sintonia amb una economia, l’espanyola, que va al capdavant en creixement entre les dels països desenrotllats, les caixes rurals de la Comunitat Valenciana van tancar el passat exercici amb un gran avanç en els seus beneficis, una dinàmica generalitzada de la qual només es van apartar tres entitats, que sí que van reduir els seus guanys. Les dades fetes públiques per la Unió Nacional de Cooperatives de Crèdit (Unacc) posen en relleu que els resultats d’estes firmes van arribar en conjunt als 111,3 milions d’euros, amb un increment del 36,4 % respecte dels 81,6 que van registrar en 2023.
El balanç és encara més inflat si afegim a les tres desenes de rurals amb seu social a la Comunitat Valenciana Cajamar, capçalera d’un grup cooperatiu del qual formen part dos desenes d’estes firmes valencianes i que tenen en la regió una part substancial del seu negoci, atés que en la crisi financera de principis de la dècada passada va absorbir algunes de les caixes de l’autonomia més grans, com Ruralcaja (llavors la segona d’Espanya, després de la mateixa Cajamar), Caja Campo o Caixa Castelló. El conjunt d’estes 31 entitats suma 383,6 milions, amb un augment del 84,3 %.
Caixa Popular
Les dades de 2024 consagren la Central d’Orihuela i la valenciana Caixa Popular com les dos grans entitats amb seu social en l’autonomia. La primera va obtindre 38 milions d’euros de guanys, amb un augment del 35,7 %, i la segona va arribar fins als 30,8 milions després d’una millora del 28,2 %.

Seu de Cajamar a Madrid / Levante-EMV
Només tres caixes rurals van reduir els seus beneficis al tancament de 2024. Dos d’estes són algunes de les poques que no estan en el grup cooperatiu Cajamar. Es tracta de la de l’Alcúdia, que va guanyar 2,6 milions, encara que amb un descens del 13,9 % respecte de 2023, i la d’Algemesí, amb una baixada del 13,5 %, fins a 1,3 milions. La tercera és la d’Albal, amb un percentatge idèntic de disminució i uns resultats de 610.000 euros.
No obstant això, la gran majoria de les caixes rurals valencianes van registrar pujades dels seus beneficis de tres dígits, encara que el cas més cridaner és el de la de Torrent, en el passat una de les entitats més potents de l’autonomia en este sector, que ha viscut una etapa d’una certa decadència, però que va tancar 2024 amb quasi quatre milions de guanys (un 111,8 % més), que la situen com la tercera de l’escalafó autòcton. Just per davant de la d’Onda, que ha perdut eixa plaça al pujar els seus beneficis un 6,2 %, fins als 3,4 milions només.
Suscríbete para seguir leyendo
- La Generalitat oferirà 1.404 places de funcionari enguany, 842 de les quals per oposició pura
- Arresten el segon pres que se’n va escapar de la presó de Picassent
- Mercadona trasllada la seua seu social de Tavernes a Albalat dels Sorells, a on invertix 245 milions
- El conseller de Sanitat, sobre Mazón: “Dimissió? Per a què?”
- La compravenda de vivendes es dispara en la “zona zero” malgrat la dana
- Els volums de Convent Jerusalem provoquen vertigen
- Aemet va informar el Cecopi a les 17:40 hores de “pluges torrencials” a l’oest de l’àrea metropolitana de València
- Emergències que sí que van funcionar el 29-O i per les quals ha preguntat la jutgessa de la dana