Emergències que sí que van funcionar el 29-O i per les quals ha preguntat la jutgessa de la dana

La constitució tardana del Centre de Coordinació Operativa Integrada (Cecopi), el dimarts 29 d’octubre, va condicionar tot el que va succeir després. Ho subratllava fa setmanes a Levante-EMV José Ángel Núñez, cap de Climatologia d’Aemet a la Comunitat Valenciana, i ho reafirma en la seua última interlocutòria la jutgessa de Catarroja que instruïx la causa de la dana. Les alertes meteorològiques i les hidrològiques, també, “degueren portar a una convocatòria en el matí” del dia del desastre “amb l’objecte com a mínim d’avisar a la població”. La Universitat de València ja ha explicat al jutjat, per exemple, amb quin tipus d’informació va decretar la suspensió de l’activitat presencial un dia abans i quin és el seu modus operandi en dies d’episodis meteorològics adversos.

Quatre nivells i tres idiomes

La institució acadèmica té en el seu protocol fins a quatre escalons de risc: un (baix), dos (mitjà), tres (alt) i quatre (extrem). Amb el nivell d’emergència 2 és amb el qual la UV va activar tota una sèrie de mesures per a evitar la mobilitat de l’alumnat, personal docent i administratiu. El dia 29, al migdia, va ser quan es va fixar el nivell 3 (risc alt) per a la supressió de tota mena d’activitats. Ni tan sols va arribar a activar-se l’últim escaló, el 4. Esta mena de missatges es reenvien a tots els afectats en tres idiomes: valencià, castellà i anglés. En este s’especifica de manera clara a partir de quan es posa en marxa (dia i hora), a més d’insistir en el fet que té un caràcter temporal i que la decisió serà revisada “en funció de l’evolució de la situació”.

El Comité d’Emergències

El Comité d’Emergències de la Universitat de València que va optar per aquella orde està integrat per representants del campus i de la unitat tècnica, juntament amb el vicerector d’Infraestructures i de Prevenció, Justo Herrera, que va ser el que va adoptar finalment la decisió. Així ho explicava fa dies la rectora Mavi Mestre, que insistia que aquella informació, la d’Aemet, era pública i accessible a tothom. Per tant, com remarca la magistrada, aquell episodi de pluges extremes “no va ser un fenomen meteorològic imprevist”. El seu avanç i desenrotllament era anunciat per l’Aemet des de feia dies, en concret des del dissabte 26. Com es recordarà, la jutgessa que instruïx la causa de la dana va requerir a la UV que argumentara amb quina classe d’informes havia actuat aquell fatídic últim dimarts d’octubre. Li va donar un termini de deu dies.

Actualitzacions periòdiques

Aemet va llançar l’avís roig a les 7:36 hores del 29 d’octubre i el va mantindre actiu tota la jornada fins que passats sis minuts de la mitjanit del 30 va comunicar que el rebaixava a nivell taronja. Durant este període de quasi 16 hores i mitja del fatídic dimarts, l’avís roig “va estar activat sense interrupció”, com s’ha cansat de repetir tant Núñez com Jorge Tamayo, delegat de l’Aemet a la Comunitat Valenciana. A més, va ser actualitzat fins i tot en mitja dotzena d’ocasions, a fi d’ampliar la seua extensió territorial i vigència en el temps.

Suscríbete para seguir leyendo