Els volums de Convent Jerusalem provoquen vertigen

La plantà ha fet un pas més amb un dia d’espectacular pujada d’elements en nombroses demarcacions. Sobretot, perquè s’acosten dies d’inestabilitat i val la pena tindre-ho tot alçat, encara que calga protegir-ho o, simplement, resar perquè l’aigua no siga insistent. De moment, hui hi ha amenaces serioses durant el dia i especialment el divendres 14 durant el primer tram del dia. Mala cosa de moment, i l’únic que cal esperar és que la bogeria de l’oratge, summament canviant, permeta que els danys siguen menors.

De moment, en tot este tram de plantà hi ha un protagonista indiscutible: Convent Jerusalem. Perquè està plantant uns volums impossibles. No quant a l’altura, que també —en això hi ha baralla entre les participants per a determinar quina és la més alta—, sinó també pel que fa a l’amplària. Tones de suro blanc ben decorat que envolten, com un prisma immens, el projecte Or.

Per a entendre’ns: una falla dúplex, amb planta baixa i primer pis, en què es passa dels elements arquitectònics —que cal vestir bé per davant i per darrere perquè no siguen una empastrada— a les figures corpòries dinàmiques. Ornaments per a embellir la davantera i alguna figura gran corpòria per a la posterior.

David Sánchez Llongo, a més, ha accelerat esta falla —que si plou, es pot tapar íntegrament—, cosa deixa empremta tots els dies i genera feedback en l’opinió pública, que això sempre compta. Encara que l’únic veredicte que val és el del dia 16 cap a les 21 hores —que li ho diguen a tots aquells que, en anys anteriors i especialment el passat, van destapar el cava abans d’hora. Però el rum-rum es posa en marxa. I també els dubtes de com es cremarà eixa immensa fogata d’art efímer la nit del 19.

En l’altre extrem de la secció està Cuba-Literat Azorín, com a demostració de com poden vore’s les coses. És amb diferència la més xicoteta de totes, però en concepte i disseny és, també amb diferència, la millor. La més valenta i la que més diu. Marca Carlos Corredera en el disseny que materialitza Toni Pérez.

Sueca-Literat Azorín va ser ahir l’última de la màxima categoria que es va sumar a la festa. En un vist i no vist, Pedro Santaeulalia, amb la seua perícia de veterà, va pujar el seu Reset del zero a l’infinit. Les altres continuen sumant elements en esta carrera pel primer premi, esta particular carrera d’art efímer. I Exposició no va necessitar més que dotze hores per a alçar el seu particular segon pis després d’haver hissat el dia anterior la “planta baixa”. En el Pilar, l’ascens és més metòdic i dosificat, mentres que l’Antiga de Campanar va fer els deures abans que ningú i el seu treball ha sigut continuar sumant peces.

Suscríbete para seguir leyendo