Mazón s’asseguraria dos anys amb sou públic de 75.000 euros si resistix fins a juliol

El president de la Generalitat, Carlos Mazón, s’assegurarà un sou públic de 75.000 euros durant dos anys si resistix en el càrrec fins al pròxim 13 de juliol. El popular compliria eixe dia dos anys com a cap del Consell, una fita que, segons arreplega l’Estatut dels Expresidents de la Comunitat Valenciana, li permetria convertir-se en membre nat del Consell Jurídic Consultiu (CJC) i percebre eixa remuneració a compte de les arques autonòmiques durant el mateix temps que ha ocupat el càrrec. Però el requisit indispensable és complir com a mínim eixos dos anys al capdavant de la Generalitat.

Mazón travessa un moment més que delicat en l’àmbit polític i social per la seua gestió de la dana del passat 29 d’octubre. Les crítiques a l’actuació del president, ja no només el dia de la riuada sinó a l’hora d’oferir explicacions sobre el seu paper durant aquella fatídica jornada, arriben també des del seu propi partit, en el qual, en privat, la majoria de dirigents admeten el desconcert que causa la seua estratègia d’evitar responsabilitats i els seus canvis de versió en lloc de centrar el focus en la reconstrucció a la qual ell mateix va lligar el seu futur.

Ara com ara, Alberto Núñez Feijóo, líder nacional del PP, aguanta la pressió i no ha mogut fitxa sobre el seu futur, però la debilitat del baró valencià ha generat les primeres especulacions sobre les seues possibles eixides, una cosa sempre rellevant en estos casos en els quals un polític corre risc de quedar descavalcat de manera sobtada. I ací és a on entra en joc la Llei 6/2002, que regula els drets dels expresidents de la Generalitat.

En el seu article 4.1 establix que “seran membres nats del Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana durant un termini de 15 anys quan hagen exercit el càrrec de president per un període igual o superior a una legislatura completa”, un escenari (2027) que s’antulla llunyà ara mateix per a Mazón. Però afig: “En els casos restants, seran membres nats per un període igual al mateix temps que hagen exercit el càrrec de president, amb un mínim de dos anys”.

Prerrogatives flexibles

Eixe últim apartat és el que permetria a Mazón acollir-se a eixa prerrogativa si arriba com a president al 13 de juliol, quan es compliran dos anys de la seua investidura, tal com confirmen fonts jurídiques coneixedores de la situació. Estes reconeixen que la redacció d’esta norma és confusa, però coincidixen a assenyalar que el popular podrà percebre els 75.000 euros durant dos anys com a membre nat del CJC si resistix estos poc més de quatre mesos.

I no cal que s’aculla a eixe dret retributiu de manera automàtica, només eixir del Consell, assenyalen fonts parlamentàries que van estudiar la norma quan Podem va promoure (sense èxit) canvis en la llei durant l’etapa de Ximo Puig. El salari del CJC funciona com una borsa de la qual el beneficiari pot gaudir quan vulga. És a dir, que Mazón podria optar per altres eixides professionals i, més avant, activar este sou públic.

Cal recordar que el cap del Consell gaudix d’una excedència en la Cambra de Comerç d’Alacant des de 2019, quan va accedir a la presidència de la diputació provincial. Allí ocupava el càrrec de gerent, amb un salari que, en 2021, ascendia als 95.000 euros, una xifra sensiblement superior a la que ingressaria del CJC.

L’avançament electoral

Si completara la legislatura, tindria dret a percebre els citats 75.000 euros durant 15 anys. I ací arriba la gran incògnita: la llei considera un avançament electoral (una mesura que només pot decretar el president) com una legislatura completa? Les fonts jurídiques consultades entenen que no, però coincidixen a assenyalar que l’ambigüitat de la redacció permet interpretacions diverses.

Estes fonts apunten que tota la legislació valenciana, des de l’Estatut d’Autonomia fins a la Llei electoral, definixen una legislatura com un mandat de quatre anys, un termini que no compliria Mazón amb una dissolució prematura de les Corts. A més, l’article 4 de l’Estatut de l’Expresident es va modificar en 2002, quan els caps del Consell encara no tenien el poder d’avançar eleccions. Esta capacitat se’ls assigna en la reforma de l’Estatut d’Autonomia de 2006, per la qual cosa els experts indiquen que no tindria sentit legislar preveient una possibilitat que no existia.

Siga com siga, un avançament electoral s’antulla complicadíssim ara mateix, perquè implicaria que Mazón anara a la guerra contra Génova, a on no es planteja eixe escenari ateses les hores baixes per les quals transita el partit sobretot a la Comunitat Valenciana. A més, des del prisma judicial, el polític alacantí perdria l’aforament del qual gaudix ara, llevat que repetira com a diputat després d’eixos hipotètics comicis, una altra opció molt improbable.

El que ja té amarrat el dirigent popular, dure el que dure el seu mandat, és el dret a comptar amb dos assessors, un local, un cotxe i un xofer, també a compte del pressupost de la Generalitat. La Llei 6/2002 concedix als expresidents, independentment del temps que hagen estat en el càrrec, una “oficina de suport” amb els citats recursos i per temps il·limitat, uns avantatges dels quals gaudixen tres dels seus antecessors: Francisco Camps, Alberto Fabra i Ximo Puig.

Suscríbete para seguir leyendo