La primera mirada a la devastació: així va ser el vol sobre la zona zero el dia després

Més de 125.000 cotxes arruïnats, més de 50.000 hectàrees negades, un centenar de poblacions colpejades, i, per damunt de tot, 228 vides segades, després de l’última víctima incorporada per la jutgessa, morta dies més tard després de no rebre assistència. Es mire per a on es mire, la magnitud de l’episodi del 29 d’octubre resulta devastadora, inassumible. També des de l’aire.

“No aconseguia entendre què havia passat el 29 d’octubre perquè les comunicacions van fallar, no hi havia manera de parlar amb els meus comandaments, les ràdios eren un caos”. Així s’expressava José Miguel Basset, el ja exinspector en cap del cos provincial de bombers i director de l’emergència de la dana, jubilat la setmana passada. Ho explicava en una ponència impartida a Lanzarote, durant un congrés sobre gestió d’emergències. Per a entendre el grau de la devastació a la qual calia fer front, el dia 30 d’octubre va demanar als militars fer un vol de reconeixement. Es va pujar en un Eco-Charlie de l’Exèrcit de Terra a partir de les quatre de la vesprada. Levante-EMV ha tingut accés a quasi 20 minuts d’eixes imatges d’eixe vol que recorre tres dels escenaris de la tragèdia: la Ribera, l’Horta Sud i la capçalera del barranc de Poio.

Del relat que va oferir Basset en la seua ponència sorprén, sobretot, la magnitud de l’àrea afectada. No va poder sobrevolar-la al complet: era tan vasta que van haver de tornar a la base per falta de combustible. “L’extensió [dels danys] era brutal. No havia vist gens igual en els quaranta anys que porte en açò”, remarcava. “Va ser un arrossegament d’aigua, llot i de grava que ho va inundar tot, la qual cosa marca gran part de les dificultats, amb independència de la pèrdua de vides humanes, que són irreemplaçables”, lamentava.

Després de la nit del 29 d’octubre en què a penes van poder fer-se rescats, durant el dia 30 es van traure mil persones de zones en altura, marquesines, etc. Van ser més de deu helicòpters mobilitzats, entre el Consorci Provincial, l’UME, Salvament Marítim i altres cossos. Després dels rescats es va fer este vol de reconeixement.

Turía, Xúquer i Poio

El recorregut, realitzat entre les quatre i mitja i les sis de la vesprada, aproximadament, travessa diferents zones. Comença en el riu Túria, al seu pas per Manises. S’observa, també, la desembocadura del Xúquer, a Cullera. El vol fa el recorregut invers, passant per ciutats durament castigades, com Algemesí, o també Alzira.

Les imatges es detenen especialment en la zona zero, l’Horta Sud, en els danys en zones agrícoles, urbanes i industrials; també en l’impacte demolidor en la infraestructura viària i ferroviària, amb ponts afonats, estacions i línies fèrries arrasades. Alfafar, Torrent, Massanassa, Sedaví… Les imatges, per exemple, expliquen des de l’aire l’efecte dic que va fer per a l’aigua la pista de Silla. El vol remunta el barranc de Poio. Arribats a Chiva, es pot observar fins i tot el mal en el parc de bombers, a on tots els vehicles se’n van anar a pic, com en altres bases.

Suscríbete para seguir leyendo