El Govern resistix la pressió i manté el tancament de Cofrentes en 2030

El Govern resistix la pressió de la indústria nuclear i el PP i manté el calendari del tancament nuclear a Espanya, que preveu l’apagada de Cofrentes el novembre de 2030. La vicepresidenta tercera de l’executiu i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Sara Aagesen, va assegurar ahir que l’executiu “sempre està obert al diàleg”, però va insistir que “no hi ha cap novetat” i cap operadora ha demanat la modificació del calendari de tancament de les plantes. Iberdrola, propietària de Cofrentes, i Endesa estan obertes a replantejar el calendari nuclear, però ho condicionen a una rebaixa en els impostos i la taxa Enresa (que finançarà el desmantellament de les centrals i la gestió dels residus).

Sara Aagesen va limitar les peticions per part de les operadores a la fiscalitat i en cap cas a un possible canvi en el calendari de tancament. “Ens veiem, ens parlem, ens diem i fins ací puc llegir, perquè no hi ha res més concret. Les cartes que ens van enviar —les operadores— van ser per a dir que continuem parlant i que no hi ha novetats”, va assenyalar en declaracions a la premsa després d’una reunió amb 50 associacions del sector energètic i industrial arreplegades per Europa Press.

Augmenta la pressió

La pressió per a evitar el tancament dels reactors nuclears en actiu ha augmentat segons s’acosta la data per a l’apagada del primer (l’extremeny Almaraz I). La Junta d’Extremadura (governada pel PP) va liderar, en un principi, el front contra l’apagada nuclear; la Generalitat Valenciana es va sumar a la campanya en octubre i el PP nacional lidera la batalla política en el Congrés. El Govern veu en el tancament de les centrals nuclears un “exercici de responsabilitat” i insistix que és una decisió pactada en 2019 amb les empreses propietàries de les plantes (Iberdrola, Endesa, Naturgy i EDP).

Espanya compta en l’actualitat amb set reactors nuclears, que generen el 20 % de l’energia del país: Almaraz I i II (Càceres), Ascó I i II (Tarragona), Vandellós II (Tarragona), Cofrentes i Trillo (Guadalajara). El calendari de tancament establix que els primers reactors a deixar d’operar són els d’Almaraz I (1 de novembre de 2027), Almaraz II (1 d’octubre de 2028), Ascó I (1 d’octubre de 2030) i Cofrentes (30 de novembre de 2030). La indústria nuclear advertix que l’apagada d’una central entra en un punt de no retorn tres anys abans de la data fixada per la burocràcia aparellada a la pròrroga de la vida útil, la compra d’urani enriquit que es fa amb molta antelació i la necessitat de formar personal de supervisió de les plantes.

Impostos i taxa Enresa

Les operadores asseguren que no estan disposades a mantindre obertes les centrals si no es produïx una rebaixa en els impostos i la taxa Enresa. Les nuclears espanyoles han d’abonar uns 28 euros per megavat hora (MWh) en impostos i taxes amb independència del preu de la llum. Esta situació provoca que, quan el preu de la llum cau per davall d’eixos 28 euros per l’increment de l’energia renovable, les centrals nuclears produïxen a pèrdues. Esta situació es va produir el març de l’any passat i Iberdrola va parar la central de Cofrentes quasi un mes.

Aagesen va defendre ahir que el Govern no ha augmentat la càrrega fiscal sobre les nuclears. “L’únic canvi que hi ha hagut és que per fi tenim un sèptim pla de gestió de residus radioactius” i “són 20.000 milions que les empreses han de posar damunt de la taula en eixe calendari de tancament”, va afegir.

Suscríbete para seguir leyendo