La pluja i el calendari auguren unes Falles menys massificades després de tocar sostre l’any passat

“Més no és millor”. L’Ajuntament de València ha traçat el seu full de ruta per a les Falles basat en este senzill lema. Més turistes no fan millors festes, venen a dir, fent virtut de la necessitat, perquè en 2025 s’espera una afluència inferior a les xifres rècords dels dos anys anteriors, quan la ciutat va rebre entorn d’un milió de turistes.

En este moment, l’ocupació hotelera se situa en un 70 %, a nou punts de la que es va registrar en 2024, mentres que els hostalers preveuen quasi un 11 % menys de facturació durant estes festes falleres. Faltaria sumar les reserves d’última hora del mercat nacional, una miqueta dormit, però el sector també està patint cancel·lacions que equilibren la balança.

Preguntada per les previsions, la regidora de Turisme, Paula Llobet, explica que el cap de setmana gran de Falles està consolidat a tots els nivells i en tots els mercats, també l’internacional, que des de fa anys seguix una línia ascendent amb especial influència del visitant alemany, francés, italià i holandés. En eixe sentit, el sector ha observat pics en les reserves del cap de setmana —les nits del 14 i 15 de març s’arriba al 75 %—, però sobretot en les busques de la destinació.

La regidora de Turisme explica que la “situació de partida era d’un nivell molt alt i resultava molt difícil batre-la”. Es va tocar sostre? “Van ser les xifres òptimes. Sempre diem que més no és millor. Les Falles deixen un impacte econòmic per damunt dels 730 milions d’euros, segons els últims informes, i, evidentment, són fonamentals per a l’economia de la ciutat, però més no és millor, i estem treballant en els mercats emissors per a tindre un tipus de turista que tinga un alt valor afegit”, explica Llobet.

Per alt valor afegit es referix a visitants amb més poder adquisitiu, motiu pel qual s’està treballant en mercats com els Estats Units o el Canadà —amb este últim hi haurà connexió aèria directa des de juny—, però també parla de turistes que s’integren en la cultura de la ciutat i siguen respectuosos, també en la convivència amb els veïns, habitualment complexa en els dies de més tràfec. “Tampoc volem més saturació, perquè això pot afectar la qualitat del servici i a l’experiència del visitant. Cal cuidar el tipus de turisme que ve. En busquem un que allargue l’estada i deixe un impacte econòmic més gran”, resumix la delegada de Turisme.

No obstant això, més enllà de la projecció municipal, que operarà a mitjà termini, si aconseguix quallar el replantejament cuinat des de les oficines de Visit València, la realitat és que les Falles 2025 seran menys multitudinàries per tres factors de desavantatge.

El primer té a veure amb els capritxos del calendari. En 2024, la Nit del Foc va caure dilluns i el festiu Sant Josep dimarts, de manera que el visitant nacional va poder fer pont i estirar la seua estada. El viatge a València condia molt més.

El segon desavantatge respecte a l’any passat potser té més pes encara. Les previsions meteorològiques fa dies que es mouen en tons grisos i amenaces constants de pluja. Falles sol ser l’avantsala de la primavera, però enguany toca aferrar-se al paraigua i l’impermeable. I si alguna cosa mou el turista, més que un monument de 20 metres, és el sol resplendent.

Superar la dana

El tercer factor condicionant és la barrancada patida fa quasi cinc mesos. Després de la pitjor catàstrofe meteorològica de la història del país, el turisme va caure a nivells quasi inèdits, només empitjorats per la pandèmia. Algunes empreses locals van haver de tirar avant amb un ERO. El 70 % del treball a València ciutat depén del sector servicis, que està absolutament vinculat al turisme, i este es va vore molt ressentit. L’Ajuntament va suspendre totes les campanyes durant mes i mig, inclosa la promoció internacional. “No podíem eixir al mercat com si ací no haguera passat res”, recorda Llobet.

Passat el trauma inicial, Visit València va dissenyar una campanya de transició amb un pressupost d’1,5 milions —el més alt de la història en este àmbit— per a començar a recuperar part del turisme i tirar de l’economia, i la inversió ha acabat donant els seus fruits, com indica el repunt de busques de destinació per als pròxims mesos. Malgrat això, la capital de la província i tota la seua àrea metropolitana seguix en estat de vulnerabilitat, material i emocional.

Finalment, sobre les millores introduïdes, en el consistori destaquen dos aspectes: la protecció del patrimoni amb tancat des del primer dia, i la posada en marxa d’un pla especial per a controlar la pirotècnia il·legal. “No permetrem que la gent vinga a València a tirar petards sense control”.

Suscríbete para seguir leyendo