Un refugi antiaeri ocult entre grafits en el centre de València

14 de febrer de 1937. Sant Valentí. València és bombardejada pel creuer italià Emmanuele Filiberto Duca d’Aosta, governat pel capità de navili Alberto da Zara. La Guerra Civil feia mesos que havia esclatat, però va ser llavors quan van caure les primeres bombes sobre la ciutat, fet que va obligar els veïns a improvisar una immensa xarxa de refugis antiaeris. Van arribar a obrir-se’n més de 300 en tota la capital, especialment en el centre històric. El nivell freàtic de València impedia excavar massa profund, amb la qual cosa el passatge subterrani es revestia d’una superestructura de doble capa —formigó i material bla per a absorbir les deflagracions— que funcionava com a closca.

La ciutat ha museïtzat diversos d’estos refugis, com el del carrer Serrans. D’altres s’amaguen en edificis residencials o seguixen sense ser descoberts, tot i que es presumix la seua existència. I algun, com el situat en el número 22 del carrer de l’Espasa, resistix penosament convertit en paradoxa: està a la vista de tot el món, però ningú pot vore’l. Els grafits s’han menjat les parets de l’estructura.

Fa diverses setmanes, el Síndic de Greuges va emetre la quinta recomanació, dirigida a l’Ajuntament de València, per l’estat d’abandó del refugi situat al carrer de l’Espasa. L’associació Cercle per la Defensa del Patrimoni denuncia les pintades del refugi des de fa dotze anys, a més de la falta de manteniment, neteja, poda i control de la vegetació de les terrasses, sense que estes denúncies hagen sigut ateses. Cal assenyalar que el citat refugi de Ciutat Vella és considerat bé de rellevància local.

Després del penúltim requeriment, el consistori va contestar que este vestigi de la Guerra Civil s’inclou dins de l’àmbit de la unitat d’execució 2 Seu-Xerea pel PEP de Ciutat Vella, que el qualifica d’equipament educatiu/cultural i que preveu la seua obtenció gratuïta a favor de l’Ajuntament. L’objectiu d’esta unitat d’execució, seguix el text, és l’obtenció del sòl dotacional corresponent a l’espai lliure de l’interior de l’illa, la urbanització d’este i l’obtenció del refugi com a equipament educatiu/cultural, i serà en este moment quan el consistori procedirà a la seua posada en valor. “Fins a eixe moment, són els propietaris els que estan obligats a conservar-lo”, acaba al·legant l’entitat local.

No obstant això, el defensor dels valencians va recomanar a l’Ajuntament que, tenint en compte el dilatat període de temps transcorregut des de la primera denúncia, s’adopten totes les mesures que siguen necessàries per a aconseguir que la propietat mantinga el refugi en un estat adequat de conservació, eliminant la vegetació que creix en el sostre, així com les pintades i els grafits, sense perjuí de continuar impulsant d’ofici la tramitació del programa d’actuació integrada i el projecte de reparcel·lació amb la finalitat d’adquirir la seua propietat i escometre com més prompte millor la seua rehabilitació i posada en valor. Això és, que el consistori assumisca la seua part de responsabilitat en la protecció del patrimoni de la ciutat.

Suscríbete para seguir leyendo