“La jutgessa ensenya les cartes, però dona seguretat jurídica als imputats”

“La jutgessa ensenya les cartes, però dona seguretat jurídica als imputats”, assegura un magistrat en exercici, una toga de dilatada trajectòria, sobre les actuacions de la seua homòloga de Catarroja, Nuria Ruiz Tobarra, titular del Jutjat de Primera Instància i Instrucció 3 de Catarroja. La degana dels jutjats d’este partit judicial investiga des del 29-O (estava de guàrdia) les defuncions provocades en la seua jurisdicció. I el 31 de gener va comunicar la seua predisposició (20 jutjats més de deu partits judicials havien obert diligències) d’assumir la investigació per les 228 morts i un nombre ara com ara indeterminat de ferits per a determinar si va haver-hi algun responsable penal.

En estos dos mesos, ha dictat actuacions contundents, pròximes i empàtiques amb les víctimes de la dana i les seues famílies (en els antípodes de la instrucció d’altres causes com les de l’accident del metro). I que desmunten les tesis de l’“apagada informativa” en el qual la Generalitat de Carlos Mazón intenta sacsejar-se la responsabilitat sobre la gestió de l’emergència del 29-O. I que per a la jutgessa, segons les seues actuacions, requeia en la Generalitat, que comptava amb la suficient informació i va ser la que va enviar a les 20:11 hores el missatge de l’Es Alert “tardà i erroni”. Les crítiques han crescut contra ella per la contundència de la interlocutòria en el qual citava a declarar com a investigats (encara sense data) l’exconsellera i l’exsecretari autonòmic responsables de les emergències el 29-O. Per això, Levante-EMV ha demanat la seua opinió a cinc juristes en actiu (dos membres de la judicatura, un de la fiscalia i dos de l’advocacia) perquè valoren les actuacions de la jutgessa de la dana.

Lloen l’empatia de la jutgessa

“La magistrada ensenya molts les cartes, però està bé que per seguretat jurídica ho faça en una interlocutòria d’imputació. És el que prescriu la Lecrim (Llei d’enjudiciament criminal) des de 1882. Des que hi haja indicis, dictar orde de processament perquè la persona acusada es puga defendre”, assenyala una de les persones de la magistratura en exercici consultades per este periòdic, que també aplaudix l’empatia de la magistrada cap a les víctimes, que alguns veuen, fins i tot, com a motiu de recusació. “La protecció a la víctima és una de les funcions del procés. No veig que haja fet res que siga titlat de nul, ni moltíssim menys. Les defenses s’agarraran a això, clar, què diran? Ser empàtic amb les víctimes no està penat en el dret espanyol”, conclou.

Per contra, una advocada, experta en absolucions complicades i en els racons del dret processal, sí que assenyala que troba a faltar “més fonamentació jurídica en la investigació a [Salomé] Pradas i [Emilio] Argüeso. Per què ells sí i no la resta de querellats de la Conselleria?”, es pregunta. “Si la competència és autonòmica, per què uns sí i altres no?”, es pregunta l’advocada respecte a la decisió de no citar subordinats de Pradas i Argüeso en les competències d’emergències. “Jo demanaria que ho aclarira en una nova interlocutòria i ajuntaria totes les acusacions populars baix una mateixa direcció lletrada”, suggerix.

Un altre magistrat tampoc considera que la jutgessa de Catarroja haja dictat una interlocutòria més de processament que d’investigació o de citació en fase inicial. “No crec que es puga considerar una orde de processament [propi de finals de la instrucció, com critiquen des de PP o Vox a la jutgessa]. Una altra cosa és que puga molestar en l’àmbit polític. La interlocutòria és correcta jurídicament des de les premisses que actua la magistrada, no crec que hi haja extralimitació”, assenyala un altre representant de la magistratura. “La Llei de protecció civil diu que la competència en una actuació d’emergència per a protegir la població i adoptar mesures preventives li correspon a la consellera d’Emergències, que és la que té el comandament únic. No el té el Govern central, ni una comissió de coordinació com el Cecopi (Centre de coordinació operatiu integrat)”.

Des de la Fiscalia, amb un paper fins ara discret en esta instrucció, però que ha mostrat el seu suport a la magistrada, sí que aportarien la necessitat de delimitar com i en quines circumstàncies es va produir cada una de les 228 defuncions. Perquè la “causalitat” entre els responsables de les decisions en l’emergència i cada una de les morts serà la clau de la investigació”, assenyala un dels representants de la magistratura.

“El quid jurídic de la interlocutòria és quan la jutgessa apunta a la ‘inactivitat palesa de l’Administració autonòmica’”, indica un altre experimentat representant de l’advocacia. “Per a mi és clau la frase de la jutgessa ‘no era necessari comptar amb l’assentiment o la conformitat de fins a 29 persones que integraven el Cecopi. Simplement prendre la decisió d’avisar els ciutadans que podien vore’s afectats’”.

Sobre la possible responsabilitat del president de la Generalitat, Carlos Mazón, este últim lletrat destaca que “l’avís no era competència de Mazón”. Però un dels magistrats sí que apunta al fet que una de les decisions del cap del Consell podria ser penalment rellevant segons la ‘doctrina de l’increment del risc: declaracions públiques que en lloc d’alertar perquè es posen fora de perill o salvaguardar el risc, dius que el risc disminuïx quan, en realitat, estava augmentant’. Com va succeir amb el vídeo en el qual Mazón assegurava, en roda de premsa, a les 11:47 hores, que “segons la previsió, el temporal es desplaça cap a la Serrania de Conca, per la qual cosa s’espera que cap a les 18:00 hores disminuïsca la seua intensitat”. Un vídeo que després va esborrar de les seues xarxes socials.

Suscríbete para seguir leyendo