El foc clausura unes Falles històriques que han fet de teràpia en un any dramàtic

Les Falles reparadores. Així queden per a la història les festes grans de la ciutat en el seu episodi de 2025. Terme que és l’últim que es podria atribuir a les ja encunyades Falles de la solidaritat (amb poderoses raons), també conegudes com a Falles de la dana, per a acabar per ser les Falles de la pluja.

Unes Falles que passaran a la història de manera semblant en gran manera, encara que en contextos diferents, a les de 1958. De les Falles de la riuada a les Falles de la dana. I davant dels comentaris de la inconveniència de celebrar-les, ha quedat clar que calia fer-ho no només per les seues implicacions econòmiques, sinó per la necessitat de recuperar-se anímicament. És una de les tesis a les quals s’han apuntat adeptes de tot l’arc polític: ningú ha qüestionat la celebració i tots coincidixen en el seu caràcter terapèutic. Segurament, l’únic punt de reunió entre la classe política.

És supervivent la festa a un dels episodis tempestuosos més grans que es recorden en plenes festes, només quedava calar-li foc a les falles. Es va fer de manera ordenada durant tota la vesprada-nit. El canvi d’horari ordenat des de la Generalitat en 2021 és tot un encert, de manera que, a mitjanit, ja eren molt pocs els monuments que quedaven per cremar.

Tot, després d’una nit amb sobresalts, com els ferits de Sapadors o la presència del president Carlos Mazón en el balcó municipal.

La cremà de la falla municipal de València, en imatges

Ver galería

Temes per a reflexionar

Però també són Falles que han de portar a la reflexió. Sobretot, pel gigantisme que arrosseguen, especialment els caps de setmana. És el gran problema que té una festa desbordada, amb poques possibilitats de creixement i que amenacen de ser un problema d’orde públic. El que va succeir dissabte, amb la immobilització de milers de persones durant la mascletà és, més enllà de les circumstàncies que es van donar, un toc d’atenció enorme i que obligarà a una repensada de molts aspectes d’unes Falles en què sobra festa al carrer i falta autocontrol, així com més inversió en falla.

Això queda per a després de festes i segurament no se solucionarà res ni a curt termini. I ni molt menys ho arreglarà el Congrés Faller de setembre. Anit era el moment del foc a discreció. Que és del que es va vore envoltada la ciutat puntualment a partir de les huit de la vesprada.

Cremà lenta, cremà ràpida

En la plaça de l’Ajuntament va haver-hi dos realitats molt distintes: la cremà infantil i la gran. La primera, l’Anem de cap de José Gallego va tardar a cremar fins i tot més que la gran. Vint llargs minuts va tardar a prendre una falla a la qual va caldre trampejar-la perquè prenguera d’una vegada. Va ser literalment acoltellada i es va recórrer al vell truc del cartó perquè prenguera un poc més i millor. Finalment, la falleta no se’n va escapar del destí que tenia marcat des de la passada primavera.

La fallera major infantil, Lucía García, sempre controlant-ho tot, esta vegada sí que es va permetre la llicència de deixar escapar alguna llàgrima, però quan havien passat ja molts minuts.

I dos hores després, va ser el torn de la major. Ací va ser el contrari: Fauna fallera es va cremar en un vist i no vist. I si va tardar més va ser pel castell. Però va ser entrar en ignició i desaparéixer ràpidament. Tant és així que en tot just mitja hora ja estaven la fallera major, Berta Peiró i la cort d’honor a peu de falla, rebent un regal dels artistes Alejandro i Josete Santaeulalia.

El que cal fer hui

El calendari marca que hui, 20 de març i dijous, cal tornar a la normalitat. Això vol dir que cal procedir ràpidament al desmuntatge de tota la tramoia festiva. Anit ja va començar la retirada de carpes, que ha de completar-se durant la jornada de hui, de la mateixa manera que han de retirar-se les xurreries i els mercats ambulants. Amb tot ja retirat es procedirà a desmuntar les llums. Després també les comissions hauran de retirar les banderoles del carrer.

Suscríbete para seguir leyendo