Inversió milionària per a la presa de Buseo arrasada el 29-O en els pressupostos

Els pressupostos de la Comunitat Valenciana per a 2025 presentats este dijousinclouran 30 milions per a infraestructures de canalització de barrancs i 25 milions per a recuperar l’embassament de Buseo. Eixos van ser alguns dels anuncis que va fer el president, Carlos Mazón, dilluns passat, quan va avançar el suport de Vox per a tirar avant els nous comptes valencians. Destaca la important partida per a la presa situada a Chera, després del contracte de 4,7 milions per a obres d’emergència. Buseo va ser un dels pantans, juntament amb Forata, que va quedar més seriosament compromés per les precipitacions torrencials del 29 d’octubre. Encara que les paraules de Mazón induïen a pensar a adequar-lo per al reg agrícola, la Conselleria d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Aigua assenyalava que s’està treballant en una actuació integral, amb diverses opcions sobre la taula sobre el seu futur, encara que sense res decidit.

Amb caràcter d’urgència

Des del departament que dirigix el conseller Miguel Barranchina s’insistia que ara s’està en la reconstrucció amb caràcter d’urgència, perquè les destrosses van ser de tal magnitud que no es pot assegurar la seua estabilitat enfront de nous episodis de pluges. Fins i tot si són de xicotets períodes de retorn. L’embassament de Buseo, el primer en la conca del Túria, rep també el nom de la Romana i compta amb una superfície de seixanta hectàrees. Pertany a la categoria A, perquè el risc de trencament pot afectar greument nuclis urbans o servicis essencials, així com produir danys materials i ambientals molt importants.

Relegat per Benagéber i Loriguilla

Les obres de recuperació s’allargaran almenys un any, segons les previsions inicials de la Generalitat. Diversos experts consultats per Levante-EMV assenyalen que els 25 milions anunciats per Mazón s’antullen una partida d’acord amb les actuacions que caldrà implementar. Dissenyada en 1902 per a fer front a les persistents sequeres i finalitzada en 1912, proveïa el regadiu de l’horta de València amb una superfície d’unes 10.500 hectàrees. Va perdre eixa funció amb la posterior construcció dels embassaments de Benagéber i de Loriguilla per a quedar relegat a fins turístics i recreatius.

Problemes en la seua construcció

Ja durant la seua construcció va haver-hi problemes amb la fonamentació per les condicions de la roca, que van obligar a aprofundir l’excavació prop de dotze metres per davall del llit del riu Reatillo. A més, abans de la conclusió d’esta infraestructura hídrica es van fer diversos embassaments parcials en els quals es va comprovar l’existència d’importants filtracions que superaven els 300 litres per segon. Durant la riuada del 14 d’octubre de 1957, es va desbordar també, com en la dana de 2024, amb danys importants. Llavors, va patir el descalçament de l’estrep dret i una bretxa en el cos de la presa en la part esquerra. Dos de les casetes de les preses van quedar destruïdes durant aquella avinguda de fa quasi set dècades.

Seguix l’escenari 2

El 29 d’octubre, el nivell de les aigües va augmentar de manera molt ràpida, i, en el moment de màxima crescuda, la làmina d’aigua es va situar entre 2 i 2,5 metres per damunt del punt de coronació. A més dels danys estructurals en el cos de la presa, amb el despreniment del vessant dret i el lliscament de l’esquerre, l’aiguat va arrasar totes les instal·lacions de regulació, així com tots els elements de seguretat: baranes, muralletes i escales situades en els accessos. Per això seguix declarat des del 31 d’octubre, a l’efecte de protecció civil, l’escenari 2, que decreta el risc de trencament o avaria greu.

Suscríbete para seguir leyendo