El Consell activa una unitat d’“innovació” en emergències per a corregir alguns dels errors del 29-O

El 29 d’octubre va canviar moltes coses. Entre d’altres, la manera de percebre el risc davant de catàstrofes naturals, cada vegada més devastadores i probables pel canvi climàtic. La riuada i les seues 228 morts van voltejar també les prioritats del Consell de Carlos Mazón. Si el juliol de 2023, el PP cedia a Vox Emergències (llavors una secretaria autonòmica dependent de Justícia) dins del pacte de coalició, el novembre passat l’elevava a rang de conselleria després de la remodelació forçada per la dana. I ara, en els pressupostos de 2025, dispara el seu finançament i activa una nova àrea amb la qual tracta de donar resposta a alguns dels errors que van agreujar la tragèdia.

La nova Conselleria d’Emergències i Interior és el departament que més creix. El projecte de llei aprovat pel Consell preveu que l’àrea de Juan Carlos Valderrama reba poc més de 440 milions d’euros, molt per damunt dels 177 milions destinats en 2024.

Eixe increment del gasto es finançarà en bona part amb els 2.364 milions amb els quals el Govern ha autoritzat el Consell de Mazón a endeutar-se durant este exercici per a escometre actuacions vinculades a la riuada. En concret, 243,3 milions es projecten per esta via, mentres que els 197,1 restants arribaran a través de partides ordinàries.

Els aprenentatges de la dana

Però les lliçons que ha deixat la dana en el Govern de Mazón no es perceben només a través de les xifres, també en la literatura. Un dels aspectes més nous que inclouen els comptes autonòmics és l’activació d’una nova direcció general d’“innovació en emergències”, que ja va ser anunciada per Valderrama i inclosa en el reglament orgànic d’esta conselleria després de la crisi de govern i que rep ara el primer compromís pressupostari per a la seua posada en marxa.

De moment, la dotació inicial és modesta: a penes 195.000 euros que es destinaran només a personal. No es preveuen assignacions monetàries ni per a compra de béns corrents ni gastos de funcionament i tampoc per a inversions directes o indirectes. 

És, per tant, una àrea d’anàlisi i reflexió amb la qual, segons es descriu en la seua pròpia memòria d’actuacions, el Consell fa propòsit d’esmena al que va passar el 29-O, quan la dana va desbordar la capacitat de resposta de l’Administració valenciana, el comandament únic en la crisi. També tracta de corregir altres aspectes que la Generalitat carrega sobre el Govern, com la coordinació amb les agències estatals o les fallades en la previsió d’estes.

Dards a Aemet i CHX

Entre les principals accions s’inclou el “desenrotllament de sistemes de monitoratge en temps real i d’alertes primerenques”, després que el Consell haja denunciat la falta d’inversió de l’Estat en infraestructures d’última generació per a mesurar cabals. També preveu implementar “plataformes de comunicació per a optimitzar la presa de decisions”, una cosa rellevant després del curtcircuit intern que va fer que el Cecopi no fora conscient de les 19.000 telefonades al 112 el 29-O.

Després de criticar les “fallades” d’Aemet en la seua previsió de pluges, el Consell parla d’“usar tecnologia avançada per a predir amb més precisió els desastres”. Davant de l’altra gran crítica de Mazón, el “silenci” de la CHX, es planteja ara “desenrotllar plataformes d’integració que connecten les diferents agències implicades”.

I davant de la tardança en l’enviament de l’alerta massiva, acreditada fins i tot per la jutgessa de la dana, preveu ara la “creació de sistemes d’alerta primerenca per a informar ràpidament la població i les autoritats”, una cosa que ja cobrix el sistema emprat el 29-O, l’Es Alert, però que el Consell sembla voler perfeccionar insistint en l’agilitat del procés tècnic, que cal recordar que el dia D va demorar més encara el llançament de l’SMS.

Suscríbete para seguir leyendo