Les escriptores Begoña Chorques i Maria Josep Juan presenten les seues obres premiades

Des de Xàtiva i Canals, les dos han sigut protagonistes literàries de 2024 amb els seus respectius guardons de narrativa Ciutat de Sagunt i de poesia Vila de la Sénia

Begoña Chorques

Begoña Chorques / Toni Marzal

Xàtiva

Les guanyadores del XXV Premi de Narrativa Ciutat de Sagunt i del II Premi de Poesia Vila de la Sénia han organitzat una minigira de presentació de les seues obres. La xativina Begoña Chorques i la canalina Maria Josep Juan parlaran, respectivament, de Només una. Que si no, faré tard i de Clarianes en tres intervencions conjuntes: a l’Alcúdia de Crespins, Gandia i València. La primera de les presentacions tindrà lloc a l’Alcúdia de Crespins este divendres 28 de març a les 19:00 hores en la Sala Generalitat. Esta presentació l’ha organitzada l’Associació Cultural la Garrofera, i els beneficis es destinaran a la reconstrucció de les llibreries afectades per la dana. A continuació, el dilluns 14 d’abril (també a les 19:00 hores), la llibreria Ambra de Gandia (Av. d’Alacant, 12) acollirà la segona presentació. I l’endemà, el 15 d’abril (18:30 hores) tindrà lloc a Arribada Llibres, de València (C/ de l’Hedra, 2), la tercera.

Només una. Que si no, faré tard conta el bombardeig perpetrat per l’aviació italiana feixista a Xàtiva, el 12 de febrer de 1939, i a Manuel. La pluja de bombes va coincidir amb l’arribada d’un tren que transportava la 49a Brigada Mixta cap a la rereguarda, fet que va afavorir que l’estació de ferrocarril estiguera plena de gent. Van morir cent quaranta-cinc persones amb més de dos-cents ferits. L’11 de febrer van perir sis persones en l’estació de Manuel, tots civils. Després va caure un teló de silenci sobre este fet històric denominat el “Guernica valencià”.

Es tracta d’un relat polifònic que conta trenta-nou vegades uns fets que van ocórrer només una vegada, però que mai havien d’haver-se produït. Cada capítol és una peça del trencaclosques que vol reconstruir la memòria col·lectiva i així acostar-nos a la veritat que ajude a la reparació. Els capítols, en què els personatges salten de la realitat a la ficció fins a confondre’s, fluctuen entre el passat i el present, entre els fets històrics i la imaginació.

Per la seua banda, amb el poemari Clarianes (presentat a Xàtiva recentment, el 23 de gener), Maria Josep Juan va guanyar l’any passar el II Premi de Poesia Vila de la Sénia. Pensar “clarianes” és albirar que, en les diferents circumstàncies del laberint de la vida, sempre hi ha escletxes que ens deixen vore la llum i ens conviden a tindre esperança. L’autora busca “clarianes” en tot allò que ens passa en la vida: les ferides, les pors, els dubtes i el pas del temps. Busca “clarianes”, igualment, en les relacions afectives, en la necessitat d’estimar i de ser estimats o en les dificultats i la complexitat de les relacions. També les busca quan la mirada recau sobre la situació de les dones, víctimes d’injustícies i maltractes, de tant en tant, amb la denúncia d’un mal que no s’acaba, però amb un cant d’esperança perquè la vida sempre ens regala escletxes que deixen passar la llum.

Suscríbete para seguir leyendo

Tracking Pixel Contents