Mestalla li recorda al món la seua grandesa

Sis anys havien passat des de l’última vegada que la selecció espanyola de futbol va disputar un partit oficial a Mestalla. Un lustre llarg per a una ciutat de València que respira futbol per tots els costats, que sempre genera el millor ambient possible i que ahir va complir i fins i tot va superar totes i cada una de les expectatives que s’havien generat entorn del feu valencianista, que no són precisament baixes.

El partit era d’eixos que es comencen a jugar abans del xiulet inicial i que requerixen una afició entregada que espente el seu equip. Mestalla coneix a la perfecció la recepta per a ser diferencial, ho és en cada partit del València CF, però este diumenge li va tocar ser-ho amb la selecció nacional i no va fallar, recordant-li al món del futbol tota la seua grandesa i per què és un dels estadis amb més màgia d’Europa.

València es va fer notar des de molt abans del partit, amb una recepció de les que permeten eixir als jugadors amb una marxa més. Els aficionats valencians van demostrar les ganes de vore la selecció amb una actitud pròpia dels dies grans del València CF com a local.

Milers de persones van acompanyar els xics de Luis de la Fuente en la seua arribada amb l’autobús i van poder notar l’afecte de tots com l’últim alé abans del transcendental partit. Sobre la gespa es va notar. La millor resposta dels jugadors va ser el desplegament físic durant 120 minuts.

El país neerlandés va atacar en el partit d’anada dels quarts de final de la Nations League amb un mosaic que recordava el gol que Van Persie li va marcar a Espanya en la golejada per 5-1 en el Mundial de 2014, en el qual la Roja ni tan sols va passar de la fase de grups.

L’atac tenia fàcil resposta i es va donar a Mestalla. Minuts abans del partit, en els videomarcadors es va reproduir en bucle (tres o quatre repeticions) el gol que va marcar Andrés Iniesta en el minut 116 de la final del Mundial de 2010 que Espanya li va guanyar a Països Baixos. Se sol dir que qui riu últim riu millor, i quan Mestalla riu, l’impacte és majúscul.

120 minuts perfectes

Durant els 90 minuts reglamentaris, el comportament de la graderia va ser excel·lent. Ambient ensordidor superant tots els decibels. Cal destacar l’episodi de Huijsen: els milers de neerlandesos desplaçats van xiular el jove central amb nacionalitat de Països Baixos i espanyola, però el públic valencià va emmudir eixos xiulets amb un descomunal aplaudiment cada vegada que el jugador del Bournemouth tocava la pilota. Huijsen va retornar l’afecte amb una assistència magistral en el tercer gol.

No era un partit del València, però Mestalla ha de seguir amb la seua protesta en contra de la majoria accionarial del club, i el minut 19 va tornar a ser l’espai perfecte per a una sonora protesta a crit de “Peter, ves’te’n ja”, dels més sorollosos dels últims partits. Les pancartes grogues amb el missatge “Lim Go Home” van poder vore’s per tota la graderia, fins i tot en el bàndol neerlandés, que des del primer moment va demostrar la seua sorpresa per Mestalla i la seua mística.

Suscríbete para seguir leyendo