El Senat inicia la investigació sobre la dana amb crítiques d’experts a la coordinació

Juan Bautista Marco Segura, professor d’Enginyeria Hidràulica i Medi Ambient de la Universitat Politècnica de València, té, des d’este dilluns al matí, un nou element per a afegir al seu currículum: ser el primer compareixent en una de les tres comissions d’investigació parlamentària que se celebraran en els pròxims mesos en el Senat, el Congrés i les Corts, cada una amb les seues majories o, cosa que és el mateix, amb els seus biaixos, focus sobre possibles citats i temps.

El professor de la UPV ha estrenat este dilluns un espai en la Sala Clara Campoamor del Senat pel qual es preveu que en pròximes jornades passen el president del Govern, Pedro Sánchez, o el president de la Generalitat, Carlos Mazón. O eixa és la idea segons el pla de treball aprovat en la cambra alta pel PP, a on té majoria absoluta. Però els representants polítics arribaran més avant. De moment, el tret a l’aire l’han fet els experts en obres hidràuliques com ara enginyers i arquitectes.

El primer ha sigut Juan Marco, proposat pel PP. En la seua intervenció, ha criticat la coordinació entre les administracions, que va impedir que la informació que es disposava es convertira en decisions; ha assenyalat que la Llei de l’Horta “limitava” la implementació d’algunes obres públiques, encara que ha evitat reafirmar si les bloquejava (“no soc advocat”) i ha demanat que es revisen “tots” els plans urbanístics dels municipis, perquè, ha dit, l’“ordenació del territori és la base de tot”.

La seua compareixença s’ha anat desenrotllant a través de les preguntes dels senadors dels diferents grups parlamentaris, un format de pregunta-resposta directa que ha permés una interlocució més àgil que si s’hagueren agrupat totes les intervencions dels diferents partits perquè posteriorment el professor de la UPV haguera desgranat la seua resposta a totes estes. Este format interrogatori tindrà la seua especial incidència en el moment de les compareixences més polítiques i, per tant, més polèmiques.

De moment, l’inici dels experts ha anat centrat a la necessitat de les infraestructures hidràuliques, l’adequació d’estes, el seu funcionament el 29 d’octubre o si la legislació actual ha impedit o no la construcció o no de les que hi ha pendents. No és casual este últim punt cap al qual vol assenyalar el PP posant el focus en la falta d’execució pressupostària del Govern central d’obres sobre el barranc de Poio o els presumptes problemes que va generar la Llei de l’Horta per a impedir-les.

El Pla Sud, incomplet

En este sentit, Marco ha explicat que, en la seua opinió, la Llei de l’Horta ha sigut “un obstacle” per a algunes obres públiques, encara que, enfront del retret de la senadora del PSPV, Rocío Briones, que ha assenyalat que no hi ha cap informe de la Generalitat que impedira efectivament el desenrotllament d’eixes infraestructures, el professor de la UPV ha assegurat que no és “advocat” i que, per tant, no entén si només “limita un poc les coses” o les impedix del tot. “La llei és interpretable”, ha indicat Marco, que ha assenyalat, a més, que el Pla Sud va quedar incomplet després de la crisi de 1973 i que ara tocaria “tornar a començar”.

L’enginyer ha admés que va avisar el seu fill el dia 29 d’octubre cap a les 18 hores perquè tenia clar que el barranc s’anava a desbordar i els efectes arribarien a Catarroja i Massanassa, però que no va pensar que s’anara a inundar Paiporta, i per això ha criticat que la “coordinació ha naufragat flagrantment”. “És una llàstima que es disposara de tota la informació, però que per mala organització prèvia, o pel que fora, es va fallar”, ha indicat.

Suscríbete para seguir leyendo