“L’Aemet envia avisos i informació veraç per a protegir la ciutadania”

La ministra Aagesen assenyala que els esdeveniments extrems van créixer en 2024 i que han d’aplicar-se les mesures del Pacte Verd enfront de la crisi climàtica

Sara Aagesen, José Angel Núñez i María José Rallo

Sara Aagesen, José Angel Núñez i María José Rallo / Alberto Ortega

Minerva Mínguez

Minerva Mínguez

València

La vicepresidenta Sara Aagesen va presidir ahir, dilluns, l’acte commemoratiu del Dia Meteorològic Mundial amb una menció a la dana de València i en el qual es va rendir un especial homenatge a José Ángel Núñez, cap de Climatologia de l’Aemet a la Comunitat Valenciana. La ministra de Transició Ecològica i Repte Demogràfic recordava que l’esdeveniment extrem del 29 d’octubre és, sens dubte, la “major catàstrofe en el nostre país en este segle”. En eixe punt, apel·lava a la necessitat d’“accelerar totes les accions per a protegir la ciutadania incloses en el Pacte Verd, tant de mitigació com d’adaptació”. Un missatge clar de defensa de les polítiques verdes europeistes enfront del discurs del president Carlos Mazón fa uns dies, més en la línia del negacionisme de Vox.

Día Meteorológico Mundial. Aagesen, Núñez y Rallo.

Dia Mundial de la Meteorologia. Aagesen, Núñez i Rallo. / Alberto Ortega/Europa Press

De José Ángel Núñez subratllava Aagesen la seua “vocació de comunicador nat”. “Vull destacar la labor d’una persona molt singular, sotmesa a una sobreexposició pública majúscula”, assenyalava dirigint-se al geògraf, molt emocionat per les paraules de la ministra. A més, insistia Aagesen en el “compromís i el bon fer” de Núñez “per damunt de les seues obligacions com a funcionari públic”. Ja en l’entrega de la placa de reconeixement, este responia: “He fet el que creia que havia de fer”, encara que lamentava els “atacs personals” patits.

Al servici dels ciutadans

Aagesen recordava que Aemet està al servici dels ciutadans, amb “informació veraç i una funció clara de protecció, però també perquè les seues prediccions arriben als polítics”. “Sou eixe primer esclavó per a emetre els avisos i perquè cada u, en virtut de les seues competències, prenga totes les mesures de protecció”, remarcava. A més, insistia que l’últim informe de Copernicus reflectia que 2024 ha sigut l’any més càlid des que hi ha registres i el primer en què se superen els 1,5 graus d’augment de la temperatura del planeta respecte a l’era preindustrial. “Hem tingut més fenòmens meteorològics adversos per eixe calfament”, advertia.

El repte de la desinformació

Malgrat tots els indicadors preocupants, Aagesen tractava d’enviar un missatge que sí que es pot actuar. “Encara tenim una finestra d’oportunitat per a revertir”, llançava. Però no perdia l’ocasió per a recordar que en la cimera de Davos ja es va parlar que “la primera gran amenaça a deu anys vista són els efectes extrems”. “Els majors reptes són la confrontació geopolítica, però també la desinformació”, precisava. “En l’Aemet teniu una labor fonamental, perquè el temps i el clima tenen impacte en el dia a dia, perquè la informació científica més precisa arribe a tots”, assenyalava. “La desinformació és una d’eixes coses que jo ja percep pràcticament cada dia, que distorsiona la realitat, mina la confiança en les institucions i retarda les accions en un moment d’extrema gravetat”, emfatitzava. 

Bernabé reivindica el treball de l’Aemet: “El 29-O no va haver-hi cap esborrall científic”

La delegada del Govern a la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé, ha reivindicat el treball de l’Agència Estatal Meteorològica (Aemet) durant la dana el passat 29 d’octubre, dia en què “van arribar amb puntualitat els avisos i la informació” i “no va haver-hi cap esborrall científic”. En estos termes s’ha pronunciat Bernabé este dilluns durant l’acte de celebració del Dia Meteorològic Mundial 2025 en La Nau de la Universitat de València.

Igualment, ha defés que la informació i divulgació que es transmet des d’organismes com l’Aemet són “fonamentals” per a, entre altres coses, “la seguretat aèria, la producció agrícola o l’actuació en emergències”.

La delegada del Govern ha manifestat que la Comunitat Valenciana “està en l’epicentre del canvi climàtic” i per això requerix “sistemes d’alerta primerenca” i “l’enfortiment dels servicis meteorològics”.

“Per això, el Govern d’Espanya, amb governs progressistes, ha pres la iniciativa d’enfrontar el canvi climàtic amb la renovació de l’Aemet o l’impuls definitiu del sistema Es-Alert”, ha destacat, al mateix temps que ha assenyalat que “en esta batalla és imperatiu reforçar el consens global partint del lideratge dels governs i amb fites com el Pacte Verd Europeu”.

D’altra banda, Bernabé ha indicat, en declaracions als mitjans abans de l’inici de l’acte, que li resulta “com a mínim curiós” que els responsables d’Emergències el dia de la dana, el passat 29 d’octubre, no participen en la comissió d’investigació del Senat que ha començat este dilluns. “És una comissió d’investigació per part del Senat, amb la majoria del Partit Popular i amb el suport de Vox, d’eixe partit negacionista que ara ha obligat el senyor Mazón a fer-se negacionista també”, ha manifestat, en referència a l’acord sobre els pressupostos de la Generalitat.

Bernabé, que ha atés els mitjans sota l’estàtua de l’humanista Lluís Vives, en el pati de La Nau, ha subratllat que la Comunitat Valenciana “sap millor que ningú que els negacionismes maten”: “Negacionismes del canvi climàtic que només generen caos, dolor i que no ajuden a aconseguir salvar un planeta”.

En esta línia, ha defés que “no es poden tindre ciutadans sans en un planeta malalt” i ha asseverat que “el futur al qual cal mirar” és el de “tindre un planeta sa, amb bona salut”. “Per a això, hem de treballar tots en la lluita contra el canvi climàtic. Eixa ha de ser la gran revolució del segle XXI”, ha remarcat abans de participar en el Dia Mundial de la Meteorologia i de lloar Lluís Vives com la representació de “la ciència, la investigació i eixa lluita”.

“Hui és el Dia Mundial de la Meteorologia, de la ciència, del consens universal. Un consens clar en favor de la investigació i de la ciència com a ferramenta fonamental per a avançar i, per descomptat, per a lluitar contra els negacionismes”, ha recalcat.

Bernabé ha indicat que “al llarg de la història s’ha vist com els negacionismes han aflorat i sempre ha sigut la ciència la que ha lluitat contra ells i ha fet avançar la societat”. “En el segle XX van ser grans catàstrofes lligades a la salut les que van produir la gran revolució en la medicina. En el segle XXI ha de valdre’ns també esta gran catàstrofe de la dana perquè siga el de la revolució, de la lluita contra el canvi climàtic”, ha subratllat.

Suscríbete para seguir leyendo

Tracking Pixel Contents