La UE demana als europeus arreplegar subministraments d’emergència en cas de crisi

La Comissió Europea demanarà als ciutadans que tinguen aigua, aliments, bateries i medicaments d’emergència per a sobreviure durant almenys 72 hores, en el marc d’una estratègia de preparació per a fer front a crisis que l’executiu comunitari presenta este dimecres.

Sabotatges, ciberatacs, pandèmies, desastres naturals i fins un possible conflicte bèl·lic són les amenaces que identifica Brussel·les, segons el document que ha avançat este dimarts el diari El País. “Hem de preparar-nos per a incidents i crisis intersectorials a gran escala, inclosa la possibilitat d’agressió armada, que afecten un o més estats membres”, diu el text. És en este context en el qual la Comissió demana no només als governs, sinó també a la població, estar preparats.

La pandèmia de covid-19 en 2020, la invasió russa d’Ucraïna en 2022 i les múltiples catàstrofes naturals, des d’inundacions fins a incendis forestals, i ara la tornada de Donald Trump a la Casa Blanca són amenaces per a la seguretat europea. En un context global en el qual els reptes són cada vegada majors i a on les aliances tradicionals trontollen, la Unió Europea busca reforçar-se.

En les últimes dos setmanes, la Comissió ha presentat un pla de rearmament per a Europa que implica invertir 800.000 milions d’euros en defensa en els pròxims quatre anys. També una estratègia per a reforçar la seguretat del continent a llarg termini, fomentant el desenrotllament de la indústria per a reduir dependències i millorant la coordinació entre els exèrcits europeus.

Però els reptes per a la seguretat del continent van molt més enllà d’un possible atac rus, que Brussel·les considera plausible d’ací a 2030. Els reptes per a la seguretat europea són també els efectes del canvi climàtic, les amenaces híbrides o una possible pandèmia. Esta estratègia de preparació forma part de fet d’un conjunt de propostes que han anat prenent forma en els últims mesos, com el Pla europeu d’adaptació al clima, la Llei de medicaments crítics, el Pacte industrial net o la Llei de matèries primeres crítiques.

Gabinet de crisi

El març de l’any passat, Finlàndia va demanar a la Comissió que desenrotllara una estratègia de preparació per a la UE. “La preparació davant de les crisis és una de les pedres angulars de la seguretat”, va al·legar el Govern finlandés en un comunicat. La presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, va respondre encarregant precisament a l’expresident de Finlàndia Sauli Niinistö l’equivalent de seguretat a l’informe sobre competitivitat que havia sol·licitat abans a l’ex primer ministre italià Mario Draghi.

En el seu informe, Niinistö va advertir que la UE no tenia les estructures polítiques ni institucionals necessàries per a donar una resposta conjunta a una crisi d’envergadura. Brussel·les vol solucionar-ho. La Comissió proposarà, este dimecres, crear un comité de crisi en el qual estiguen representats els 27 països de la UE, a més de l’executiu comunitari i la cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas.

Al fer balanç dels seus primers 100 dies de mandat, Von der Leyen ja va anunciar la seua intenció de mantindre reunions amb els seus comissaris centrades exclusivament a monitorar possibles amenaces per a previndre-les. El comité de crisi tindria estes funcions, a més de donar resposta a les crisis i fer un seguiment d’estes, fent ús dels recursos comunitaris.

Un món extint

En el seu informe presentat el mes d’octubre passat, Niinistö va advertir que la UE s’havia construït sense tindre en compte les seues pròpies necessitats de seguretat i estava preparada per a un món que ja no existix. “És urgent millorar la preparació enfront de tota mena de riscos i la nostra capacitat per a afrontar crisis i catàstrofes greus de manera estratègica”, va advertir el finlandés.

El president va apuntar a la falta d’estratègia en cas d’un atac contra un país membre i la dificultat per a donar una resposta coordinada a les crisis com a principals reptes. “La preparació no pot basar-se en l’esperança que mai es materialitzen els pitjors escenaris”, va advertir Niinistö. Una de les seues propostes va ser el desenrotllament de capacitats de defensa comunes, per a donar-se suport mútuament en cas de crisi.

“La seguretat és la base de tot el que apreciem”, va dir el finlandés, “és un bé públic”. Per això va demanar millorar de manera urgent “la preparació enfront de tota mena de riscos i la nostra capacitat per a afrontar crisis i catàstrofes greus de manera estratègica”. Eixa petició ha de traduir-se, este dimecres, en mesures concretes.

Suscríbete para seguir leyendo