La Fiscalia fa costat a la jutgessa i rebutja investigar Pilar Bernabé perquè l’emergència competix al Consell

La Fiscalia de València fa costat a la jutgessa de la dana i rebutja investigar la delegada del Govern, Pilar Bernabé, perquè l’Emergència competix al Consell. Així consta en l’informe del Ministeri Públic al recurs d’apel·lació d’Hazte Oír. La postura de la Fiscalia de València es va conéixer ahir en un escrit notificat a les parts i subscrit pel fiscal adscrit al Jutjat de Primera Instància i Instrucció 3 de Catarroja.

El representant del Ministeri Públic assenyala que “la titular de la Conselleria [de Justícia i Interior], en la seua condició de directora del pla especial enfront del risc d’inundacions, va declarar la situació d’emergència dos, i, per tant, li competia la direcció d’este pla, i, consubstancialment, la funció de determinar les mesures de protecció a la població que havien d’adoptar-se”.

Per tant, afig el fiscal, “la comesa de la delegada del Govern a la Comunitat Valenciana, com que no havia sigut declarada la situació d’emergència d’interés nacional, era d’estricta coordinació de l’Administració estatal amb l’autonòmica”. D’ací ve que el representant del Ministeri Públic considere que “respecte al resultat generat —defuncions o lesions de persones a conseqüència de les inundacions—, al no trobar-se en la posició de garant ni tindre un domini funcional del risc, puga imputar-se-li, des de la perspectiva del principi de culpabilitat que regix el dret penal, la falta d’adopció de decisions que hagueren evitat o atenuat el referit resultat”, en referència als 228 morts el 29 d’octubre.

El fiscal de la dana sol·licita, així, a la Secció Segona de l’Audiència de València, la competent per a revisar els recursos al Jutjat de Primera Instància i Instrucció 3 de Catarroja, que desestime el recurs d’apel·lació presentat per l’associació ultradretana Hazte Oír, contra la interlocutòria del 24 de febrer que va inadmetre la querella contra la delegada del Govern, Pilar Bernabé, “perquè no són constitutius de delicte els fets relatats en la referida querella, al considerar que la resolució contra la qual es recorre és ajustada a dret”, per la qual cosa la Fiscalia sol·licita la confirmació de la interlocutòria de la magistrada del 24 de febrer.

Hores després de conéixer-se este informe de la Fiscalia, fonts de la Generalitat van assegurar que en estos arguments “s’obvia deliberadament que la llei estatal d’emergències de 2015 atorga a la delegada del Govern funcions clau: ha de coordinar-se amb la Generalitat en la presa de decisions en matèria de protecció civil, actuar si els mitjans autonòmics són insuficients i, el més important, sol·licitar o activar directament la declaració d’emergència nacional si la situació ho exigix”.

Per tant, afigen, “la contradicció és evident: d’una banda, es diu que la delegada no té competències en protecció civil. Però, d’altra banda, la legislació nacional li dona a la delegada ferramentes clares per a intervindre i demanar al Ministeri de l’Interior el pas a situació 3 d’emergència nacional en cas que ella considere que està en joc l’interés nacional. Llavors, en què quedem? No té competències, però sí que pot demanar el pas a situació d’emergència nacional?”.

I, finalment, afigen que “no es pot tindre el poder per a actuar i després escudar-se en el fet que no era competència pròpia. Quan els mitjans autonòmics són insuficients, la representant de l’Estat ha de fer un pas avant. No ho va fer amb la diligència que se li pressuposa. I això també és responsabilitat”, defenen fonts de la Generalitat.

La Generalitat també destaca que “en el context d’esta querella, la Fiscalia deixa completament fora el president de la Generalitat: en cap moment s’esmenta Carlos Mazón ni se li atribuïx cap responsabilitat”.

La jutgessa de Catarroja que investiga la dana va inadmetre la querella que va presentar l’associació d’ultradreta Hazte Oír contra la delegada del Govern, Pilar Bernabé, a la qual demanava citar com a investigada pels 229 morts de la dana del 29 d’octubre. L’entitat ultracatòlica perseguia esta imputació de Bernabé des del 14 de novembre, la data en la qual està datada la querella que dirigia únicament contra l’actual delegada del Govern. I que primer va presentar en els jutjats d’instrucció de València i que va recaure, per torn de repartiment, en Instrucció 10, que també la va inadmetre per un defecte de forma. Finalment, la querella d’Hazte Oír va acabar en el Jutjat de Primera Instància i Instrucció 3 de Catarroja, la titular de la qual va decidir inadmetre-la en febrer.

La magistrada va argumentar la seua decisió en el fet que “el fonament de la querella formulada per l’associació Hazte Oír és que la delegada del Govern a la Comunitat Valenciana no va instar el Ministeri de l’Interior a declarar l’emergència d’interés nacional”, segons reflectia la jutgessa en la interlocutòria en la qual rebutjava la investigació de la delegada del Govern. “La qüestió consistix —assenyalava la magistrada en la seua interlocutòria— en si l’al·legada omissió constituïx la base de l’atribució dels homicidis i lesions comesos per imprudència greu, objecte de la investigació en este procediment, a la delegada del Govern. La resposta ha de ser necessàriament negativa”, va respondre.

“Associar a la delegada del Govern la responsabilitat en les defuncions i lesions imprudents del dia 29 d’octubre, quan la competència en matèria de protecció civil és autonòmica i la inactivitat es va produir en este àmbit, manca de qualsevol agafador legal”, va assenyalar la magistrada en la seua interlocutòria contra la qual s’ha recorregut en apel·lació davant de la Secció Segona de l’Audiència de València.

Suscríbete para seguir leyendo