Masca i el seu “bancalet”: filosofia pacient des de Dénia

La tribuna… Uf! Quina cosa solemne i tediosa. La columna… Carregosa, això sens dubte; també definix la “sòlida” arquitectura del periòdic, del fràgil paper. I la columna també recorda a aquell anacoreta anomenat Simeó l’Estilita (el “Simón del desierto” de Buñuel) que va pujar al pedestal per a fer penitència i allí va estar 37 anys!

El bancal toca de peus a terra. És tot un arrancar les males herbes de la certesa i sembrar els dubtes. I el bancalet subratlla encara més la humilitat del minifundi, d’eixe hortet tan valencià. No hi ha ni un bri de grandiloqüència. Són reflexions quasi murmurades i que brollen a colp d’aixada, pensaments del filòsof llaurador, lúcides cavil·lacions. L’horticultor que filosofa “adoba (fema) la terra” i conversa amb ell mateix o amb eixa galeria de personatges que s’acosten al bancalet.

“El bancal de Masca” és el títol de les reflexions del filòsof Josep V. Mascarell que publica el setmanari comarcal Canfali Marina Alta. Ara es poden llegir de corregut. L’editorial Vincle ha publicat Partir-se el raonar. Filosofia de proximitat. Mascarell va presentar este inspiradíssim llibre este dijous en la biblioteca de Dénia. El van acompanyar el director de Canfali, José Vicente Bolta; l’editor Manolo Gil; l’arqueòloga i amiga Massu Sentí; el filòsof i col·lega Pablo Ferri Pastor; Ricard Pérez, de la Fundació Baleària, i el periodista Francesc Arabí. Entre el públic hi havia la periodista Rosa Ribes, companya de Masca i qui ha seleccionat els “bancalets” d’esta recopilació, tots publicats entre 2019 i 2025.

La biblioteca estava plena d’amics de Mascarell i d’apassionats d’eixa filosofia pròxima, filosofia també de la generositat. “El compromís amb el bancal no és només sembrar, sinó que de la collita et pugues enorgullir i regalar”, escriu el filòsof.

Per este “bancalet” passen de puntetes els grans filòsofs (Kant, Wittgestein, Plató, Schopenhauer, Sartre, Habermas, Juan de Mairena —heterònim d’Antonio Machado). Masca xarra amb ells com amb el curiós que s’acosta a admirar les seues tomaqueres.

L’humus del pensament

Però este llibret tan revelador d’alguna manera també recorda aquella obra meravellosament irònica de Karel Capek, L’any del jardiner. És fàcil imaginar-se el filòsof en esta descripció del jardiner conscienciós i abstret en la seua faena: “Si arribara al Jardí de Paradís, ensumaria amb aire extasiat i diria: ‘Déu meu, això sí que és humus!’ Crec que s’oblidaria de menjar els fruits de l’Arbre del Bé i del Mal, més aïna buscaria el mitjà de pispar-li a Déu un poc d’humus del Paradís”. L’“humus” és l’“adob” de la filosofia, la matèria orgànica del pensament.

Dénia, la ciutat de la gastronomia i de les humanitats, ha viscut una intensa i fantàstica setmana de cultura. Ha començat el cicle “Memòria i futur” amb Paco Roca presentant el seu còmic El abismo del olvido. Ferran Torrent va estar en la Sala l’Androna de Baleària Port i va parlar del seu últim llibre, El jo que no mor. I Mascarell ha presentat Partir-se el raonar. I, mentres, la “realitat” seguia: plens, cimeres d’empresaris, el tren que no arriba, Burger King que aterra en Marqués de Campo… Doncs sí, el “bancalet” és quasi una arcàdia, filosofia amb bona llavor.

Suscríbete para seguir leyendo