Mestalla, la gran inspiració de Corberán

El món del futbol s’ha rendit en els últims dies a l’encant de Mestalla amb motiu del partit internacional de seleccions entre Espanya i Països Baixos. El feu valencianista no ha parat de rebre elogis per la seua bellesa arquitectònica, el seu carisma i la mística que desprén. Futbolistes, entrenadors, federacions i, per descomptat, aficionats. Tots han sucumbit a la singularitat del vell estadi de l’avinguda de Suècia amb tant respecte com admiració. Entre tots els seus admiradors n’hi ha un de molt important per al present i el futur del València: Carlos Corberán.

El tècnic del València no només està enamorat de Mestalla per la seua arquitectura icònica amb eixes graderies verticals que causen sensació en tot el planeta. Per a Corberán, el gran valor de l’estadi és l’atmosfera especial que el valencianisme genera dins. Una força sobrenatural que Carlos ha recuperat des de la seua arribada a la banqueta i que confia que siga determinant en la lluita per la permanència.

Corberán sempre ha sentit fascinació per Mestalla des que era un xiquet i somiava de xafar-lo algun dia com a porter del primer equip. El va gaudir com a jugador del planter i com a aficionat. No obstant això, ha sigut ara com a entrenador, a peu de camp des de la banda de tribuna, quan ha descobert la seua veritable dimensió. El tècnic està convençut que Mestalla ha de ser el gran element diferencial de l’equip en la lluita final per la salvació i la seua obsessió és aprofitar eixe “factor camp” al màxim.

Carlos ha sigut capaç de recuperar la química entre l’equip i l’afició perduda durant la primera volta de la competició. Per a l’entrenador, Mestalla és “energia” i així ho ha manifestat en les seues compareixences públiques des que va assumir la responsabilitat de la banqueta. “Mestalla és molt important per a nosaltres”. “Mestalla té una força i un poder que és descomunal”. “Mestalla ens dona una energia tremenda que necessitem”. I, per descomptat, “Mestalla ens ajudarà moltíssim”. Eixe és el gran objectiu de l’entrenador: que l’equip i l’afició vagen plegats de la mà per l’objectiu de la salvació.

Corberán ha connectat Mestalla. El de Cheste ha recuperat la il·lusió de la gent per acudir a Mestalla al mateix temps que ha rescatat l’ADN competitiu de l’equip. El resultat són uns números com a local propis d’un aspirant a Europa: quatre victòries (Reial Societat, Celta, Leganés i Valladolid) i només dos derrotes (Reial Madrid i Atlètic de Madrid). Un total de 12 de 18 punts. Quasi el 70 %. L’objectiu del tècnic és mantindre eixa línia fins a final del campionat contra Mallorca, Sevilla, Espanyol, Getafe i Athletic. Corberán és conscient que acostar-se el màxim possible al “ple al 15” de punts podria llançar l’equip en la classificació fins als 43 i certificaria quasi definitivament la permanència a expenses de la renda com a visitant.

El tècnic s’identifica amb Mestalla i amb el valencianisme. Ho ha mamat des de xicotet. De xiquet va créixer en una casa a on damunt de l’estufa del saló hi havia l’escut del València. Ho porta en la sang i ho demostra en el dia a dia. De fet, la preocupació de Corberán com a entrenador va més enllà de l’estrictament tàctic. L’obsessió del tècnic és impregnar la plantilla amb els valors de Mestalla: força, unió, solidaritat i pertinença. Més enllà de la pissarra, Carlos entén que inculcar el sentiment valencianista als seus jugadors és fonamental per al bon funcionament de l’equip. I en això està des que va arribar.

Fins i tot abans de ser l’entrenador, Corberán es va sentir especialment sensibilitzat amb l’emotiu homenatge que va retre l’estadi als damnificats de la tràgica dana en aquell València-Betis per a la història. Carlos ho va viure emocionat. Com un més. Així és com se sent.

El tècnic ha aprofitat l’aturada per a acostar-se encara més a la gent. Les seues recents visites a la penya del seu poble, Cheste, i la Tertúlia Torino li han permés infondre’s de valencianisme, obrir-se a l’afició lluny de la seua habitual façana seriosa de les rodes de premsa i adonar-se que està en el camí correcte. El de tots junts: el de la salvació.

Suscríbete para seguir leyendo