Adeu al model d’Oltra per a servicis socials

Els principals canvis que va introduir el Botànic de la mà de Mónica Oltra per a fer-li un gir al sistema de servicis socials van començar la seua marxa arrere quan es va formalitzar el pacte de govern entre PP i Vox que va portar el PSPV i Compromís a l’oposició i va convertir el Botànic en passat. El fre i la revisió del decret de tipologies, els canvis de la renda valenciana d’inclusió (que encara està en avantprojecte), la inclusió de canvis importants mitjançant la Llei de simplificació i les modificacions portades a cap en la Llei d’acompanyament als pressupostos deixa clar que el model social d’Oltra ha començat la seua reversió per a dir adeu.

L’últim canvi ha sigut la supressió de 16 ordes de l’època del Botànic (entre els anys 2015 i 2023) reflectida el 26 de març en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV), que ha causat gran renou en el tercer sector, ja que implica un canvi en els tràmits de les bases que regulen les subvencions de programes de servicis socials, que van destinades a entitats sense ànim de lucre. Així, associacions socials es pregunten si la derogació d’eixes ordes implica la supressió de línies d’ajudes destinades a programes clau com el repartiment del 0,7 % de l’IRPF (és a dir, els diners corresponents quan es marca la casella “fins socials” en la declaració de la renda) o altres de similar importància com els destinats a infància, discapacitat, l’Agenda 2030, al Pla Renhata (de rehabilitació interior de les vivendes) o a igualtat.

La resposta de la Conselleria de Servicis Socials, Igualtat i Vivenda sobre la supressió d’estes ordes és clara: “No s’eliminen les ajudes”. El que sí que hi ha és “un canvi normatiu per a agilitzar els tràmits, que passaran de huit mesos que tenen en l’actualitat els tràmits mitjançant una orde, als dos mesos que implica fer el mateix però mitjançant una resolució. “Es tracta d’una simplificació dels tràmits”, assenyalen, després de fer referència a la llei que permet este canvi i que porta el mateix nom: Llei de simplificació.

Porta oberta a la privatització

Ara bé, la Llei de simplificació va introduir també canvis que van ser criticats perquè suposaven esborrar el model ideat per Mónica Oltra, ja que obrien “la porta” a la privatització del sistema de servicis socials. Així, es passava d’haver aconseguit que els servicis socials suposaren un dret “subjectiu per al ciutadà” (com ho és la sanitat o l’educació) a “eliminar de la llei la prevalença de les administracions públiques per a la gestió directa dels centres socials”, cosa que podria afectar tant els servicis d’atenció primària bàsica com els específics (servici d’atenció integral a la infància i l’adolescència en situació de vulnerabilitat o desprotecció; servici de protecció i atenció integral a les víctimes de violència de gènere i masclista i els seus fills i filles; i el servici d’atenció a les persones amb discapacitat i amb problemes crònics de salut mental), així com la prescripció de les prestacions gestionades per personal dels ajuntaments i de les mancomunitats.

A més, mitjançant la Llei de simplificació també es va permetre augmentar places i reduir plantilla en els centres privats de majors, una de les qüestions més criticades del Botànic, que va tardar quasi huit anys a elaborar el conegut com a decret de tipologies, que feia un tomb al sistema i que està en revisió per part de l’actual Consell.

De fet, la primera mesura de l’actual vicepresidenta i consellera de Servicis Socials, Igualtat i Vivenda, Susana Camarero, va ser posar-li fre a este decret de tipologies i anunciar-ne la revisió. Així, encara no es coneix com serà el document que regisca les normes del joc (és a dir, les característiques de centres i residència de majors, dependència, infància, discapacitat i salut mental, amb ràtios d’usuaris i de personal, perfils professionals, servicis, instal·lacions…). El que sí que és segur és que no serà el que es va dissenyar amb el Botànic, que va travessar tot un procés judicial per a ser, finalment, avalat pel TSJ.

RVI: del cobrament sense exigència al treball com a eix central

El mateix ocorre amb la renda valenciana d’inclusió (RVI). L’ajuda va ser dissenyada per Mónica Oltra amb una sèrie de característiques i la idea essencial que qualsevol persona, pel simple fet de ser-ho (i si complix els requisits), té dret a percebre uns ingressos per a garantir un “mínim” de vida digna. Ara, però, la conselleria de Camarero treballa en un nou projecte que implicarà una nova RVI amb unes noves característiques, requisits i sancions en què el treball (tindre’l, buscar-lo o formar-se) és la clau.

La Llei de simplificació permet ara agilitzar els terminis per a les bases d’unes subvencions que poden (o no) patir modificacions en la seua nova redacció. O fins i tot deixar d’eixir. No obstant això, les fonts consultades per este diari asseguren “que no és eixa la intenció” i que el canvi és “purament normatiu per a reduir la burocràcia”.

Un altre canvi jurídic que obliga a anar d’any en any

La Conselleria de Servicis Socials, però també la d’Hisenda, també afirmen que és un “canvi purament jurídic i normatiu” la supressió que s’ha dut a terme per a eliminar totes les referències a la condició de crèdits ampliables en les prestacions socials, una cosa que obri la porta al fet que el Consell (en documents futurs) no incloga l’obligació d’ampliar crèdit ni de pagar prestacions quan els fons s’esgoten. Per a este any 2025, els crèdits ampliables estan garantits. Però perquè també ho siguen en 2026 haurà de constar específicament en els pressupostos. Així, una altra de les puntes de llança del Botànic, amb Mónica Oltra com a responsable de l’àrea social, torna a la casella d’eixida de crèdits i partides que es poden (o no) ampliar, però que ja no compten amb l’obligació “legal” de fer-ho.

Suscríbete para seguir leyendo