Els huit macroabocadors que envolten València
El fem descontrolat creix amb els residus de la dana i exigix una inversió extra en neteja de 200.000 euros anuals
Darrere dels abocaments, realitzats majoritàriament en barris perifèrics, solen estar empreses de reformes que treballen en B

L’abocador de Molí de Bonjoch fa anys que funciona de manera il·legal malgrat estar oficialment clausurat, tal com s’indica en un cartell / J. M. López

El terme municipal de València alberga fins a huit macroabocadors il·legals que en els últims mesos han crescut amb enderrocs de la dana. L’acumulació desordenada de fem sol aparéixer en els punts cecs de la ciutat, solars i carreteres a on a penes hi ha activitat comercial més enllà del trànsit de furgonetes, sense cap mena de vigilància, i que des del passat 29 d’octubre han començat a reunir mobles i bosses de ràfia amb residus extrets de zones i domicilis afectats per la barrancada.
Així ho ha constatat la Policia Local de València en l’habitual seguiment que porta a cap dels abocadors il·legals ja coneguts, diversos dels quals es troben en Font de Sant Lluís, el Grau, Vara de Quart o Turianova. Els abocadors il·legals de la ciutat van obligar a retirar, només en 2024, un total de 3.064 tones de residus, xifra significativament inferior a les 5.188 tones retirades pel servici de neteja de l’Ajuntament en 2023. Esta evolució sembla demostrar que la ciutadania està prenent consciència del problema mediambiental, el qual porta associat un cost per a les arques municipals i, per consegüent, per a la butxaca del contribuent. En concret, la neteja dels macroabocadors costa al consistori uns 200.000 euros anuals.
Un cas paradigmàtic és l’abocador alimentat durant molts anys al costat de la futura terminal logística de Font de Sant Lluís, en el camí Moli de Bonjoch, en paral·lel a la V-30. Dins hi ha un cartell en què s’indica que l’abocador està clausurat, al qual ningú fa cas. Per més que ho netegen, al cap d’uns pocs dies torna a omplir-se de bosses de ràfia i desfets de tota mena, des de joguets fins a roba, mobles o electrodomèstics. Quan detecten reincidència en abocadors d’esta classe, els agents de la Unitat de Medi Ambient de la Policia Local busquen factures o cartes postals entre els enderrocs per a trobar possibles pistes dels responsables i trobar l’origen dels residus. L’altra estratègia, agafar als qui embruten alegrement la ciutat en el moment en què ho fan, resulta molt més complicada pel que exigiria en temps i recursos.
Agents de l’UMA busquen rebuts o cartes entre els enderrocs per a trobar els responsables dels abocaments
Segons expliquen fonts policials, esta mena d’abocaments els fan majoritàriament persones o empreses que treballen en B reformant cases i llançant els residus en estos llocs, incorrent en una falta greu sancionada per la Llei de residus. I els mateixos agents de l’UME han detectat en Wallapop anuncis de gent que, per un preu de 100 euros, s’acosta amb la seua furgoneta al punt indicat, carrega quilos de residus i els llança en un dels macroabocadors situats en el perímetre de la ciutat.

Un dels huit macroabocadors localitzats per la Policia Local de València / J.M.López
Drons preventius
Conscients d’este problema, a finals de 2024, l’UMA va posar en marxa una campanya de prevenció i control dels abocadors il·legals de la ciutat. La primera de les actuacions va ser la inspecció de totes les zones en les quals es depositen enderrocs de manera il·legal i descontrolada. A continuació, es va dissenyar un mapa en el qual s’identifiquen i es localitzen totes estes zones i es va actualitzant l’estat en el qual es troben a cada moment. Cal recordar que esta activitat està prohibida en qualsevol tipus de solar, tant de titularitat pública com privada, tal com establix la Llei de residus i sòls contaminats de la Comunitat Valenciana, que responsabilitza les entitats públiques d’assegurar que “la gestió dels residus es duga a terme sense posar en perill la salut humana i sense danyar el medi ambient”.
En una segona fase, els agents de l’UMA van fer vigilància a peu de camp en zones anteriorment detectades i en els horaris en els quals habitualment es duen a terme els abocaments. Per a esta tasca es va comptar amb la col·laboració de la Unitat de Drons. Segons detallen fonts municipals, els infractors solen fer els seus abocaments de nit o en els canvis de torn policials, quan saben que la seua activitat passarà desapercebuda. La llei establix que els responsables del control mediambiental d’estos solars poden ser tant la persona que genera el residu com el propietari del sòl.
Entre 2024 i 2025, la Policia Local de València ha practicat set identificacions per abocaments il·legals, ha realitzat onze informes i ha posat quatre denúncies.
Suscríbete para seguir leyendo
- Bernabé: “La telefonada més llarga entre Pradas i Mazón en el Cecopi va ser casualment quan estaven decidint què fer”
- González Pons es reforça a Brussel·les i deixa càrrec a Génova
- L’emoció i la fe tornen als carrers de Sagunt
- La bambolla de la reforma electoral es torna a unflar en les Corts
- Maria Beneyto es fa forta en la Universitat
- L’esquerra protegix Bernabé davant dels atacs de PP i Vox: “Sí que hi havia informació”
- Mazón va telefonar a Bernabé des d’un telèfon desconegut
- Troballa insòlita en una platja de Castelló: troben un obús de la Guerra Civil